Jordi Casanova intenta apropar la biologia a la societat amb Petita història dels humans

El biòleg i investigador Jordi Casanova, veí de Ripollet, va presentar el passat dijous, 9 de juliol, al Centre Cultural, el seu llibre Petita història dels humans. L'acte estava organitzat per la CRAC, Ripollet Debats i el Patronat Municipal de Cultura. Petita història dels humans, publicat per Edicions La Campana, intenta apropar certs coneixements bàsics de biologia a la societat, amb l'objectiu de poder entendre els avenços científics.

El llibre és un assaig sobre com la ciència d'avui ens ajuda a veure'ns com som. Amb un estil clar i proper, Casanova ens ajuda a comprendre que els successius coneixements científics van condicionant el pensament humà sobre la natura, la moral i l'evolució de la nostra societat. Petita història dels humans tracta qüestions tan universals com ara si l'home d'avui és l'últim graó de l'evolució, el sentit de la vida i la mort, els drets dels animals, la imposició de la bondat d'allò natural sobre allò que és artificial, entre d'altres.

L'autor
Jordi Casanova i Roca (Barcelona, 1959) és biòleg i investigador. Després d'obtenir el títol de doctor a la Universitat Autònoma de Madrid va fer una estada a la Universitat de Columbia a Nova York. Actualment és professor d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques i cap de grup a l'Institut de Recerca Biomèdica. Ha publicat nombrosos articles en revistes internacionals de primera línia en el seu camp i ha estat escollit membre de l'Organització Europea de Biologia Molecular. Els seus treballs estudien la manera com els gens regulen el desenvolupament dels éssers vius.

BR. Expliqui'ns el perquè d'aquest llibre.
Ha sortit d'una forma una mica casual, de xerrades de sobretaula. És un llibre molt planer i senzill, dedicat a gent que no sap de ciència, per posar-li una mica al seu abast les conseqüències de les descobertes que fem.

BR. Hi ha temes que semblen més filosòfics...
Jo sempre dic que la filosofia es pregunta el perquè de les coses i la ciència el com, el que passa és que una cosa influencia l'altra. Si nosaltres descobrim que som una espècie més, canvia la idea que tenim de nosaltres mateixos.

BR.Els investigadors es qüestionen moralment?
Això és un tema molt complicat, perquè seria molt senzill si només investiguèssim les coses bones, però això és molt complicat de decidir i a més, una mateixa cosa pot ser bona o no depenent de l'ús que se'n faci. Per això, jo crec que és important acostar la ciència a la societat i donar-li els elements de coneixement necessaris per decidir.

BR. És millor allò natural que allò artificial?
Jo precisament qüestiono això, ja que hi ha una certa tendència, potser per una por a la tecnologia, a tornar a la natura, amb una visió de la natura que és absolutament idíl·lica. El còlera és totalment natural i no és bo. I si no fos per la medicina, que és artificial, nosaltres ens moriríem al voltant dels 35 anys. El que es tracta és de veure les conseqüències de cada cosa, independentment del seu origen.

BR. Què vol ensenyar als lectors?
Jo crec que necessitem incorporar, dins la cultura general, uns certs coneixements bàsics sobre biologia. Si una persona diu que no sap què són els gens, ho veurem com a normal, però en el nostre segle necessitem tenir una cultura general útil, per tal que la societat es pugui posicionar en debats com els transgènics o l'avortament.

Foto: (d'esquerra a dreta) Laura Roca, de la CRAC; Evarist Manzado, de Ripollet Debats; Jordi Casanova, l'autor, i Ferran Tornel, regidor de Cultural.



R.H.