“La barreja de cultures i edats dels nostres cursos és molt motivadora”

El 22 de setembre tornen les classes de català. Com es presenta el nou curs?
A.G. Esperem que la situació s’estabilitzi i poder oferir més cursos presencials, a més dels semipresencials i en línia. Els que més necessiten el contacte del tutor i l’aula són els alumnes d’acollida, que no tenen tanta competència digital.

Com ha afectat la pandèmia a l’activitat de l’Oficina de Català?
A.G. El passat curs hem tingut 16 cursos i 243 inscrits, el 83% nascuts a l’estranger. A nosaltres ens ha suposat un increment d’alumnat, sobretot durant el confinament es va apuntar molta gent nova. Amb la voluntat de mantenir i potenciar el servei, tot el Consorci per a la Normalització Lingüística ha hagut de fer un gran esforç per reconvertir l’ensenyament de tota la vida a l’en línia. Ja teníem el parla.cat, però ha calgut canviar la resta del sistema d’ensenyament, adaptant les activitats i els cursos a les eines telemàtiques actuals. El nostre objectiu és no perdre els alumnes que tenen dificultat amb les noves tecnologies.

I per als alumnes?
A.G. El nou sistema s’adapta millor als alumnes amb problemes d’horari. També permet coordinar les ofertes locals, de manera que per impartir determinats nivells es poden ajuntar alumnes de diverses poblacions en un curs en línia. Abans això era més complicat perquè tot passava per la presencialitat.

Quina ha estat l’evolució del servei al llarg dels 30 anys de l’Oficina de Català a Ripollet?
A.G. El perfil de l’alumnat i les seves necessitats han anat canviant. Primer vam tenir les persones que no havien estat escolaritzades en català; i després, gent de la immigració d’altres províncies de l’Estat que volien aprendre el català o el necessitaven per temes de feina. L’any 2000 va venir una onada d’immigració estrangera i es van crear els cursos d’acollida, que s’han anat mantenint. I paral·lelament, l’alumnat que es vol treure les titulacions oficials per al seu currículum laboral.

Teniu un paper que va més enllà de l’acadèmic.
A.G. Partim de la idea que el català sigui una llengua d’acollida. Treballem perquè es coneguin la llengua i la cultura catalanes i també en l’intercanvi dels costums i trets característics de les seves cultures d’origen. La multiculturalitat enriqueix. Ho treballem dins i fora de l’aula, acompanyant-los en el coneixement de l’entorn i en la pràctica del català a llocs com ara els comerços, la biblioteca o la ràdio.

Com ho viu l’alumnat?
A.G. Aquesta barreja generacional i cultural dels nostres cursos és molt motivadora. Aquesta unió facilita que tothom pugui aprendre. En aquesta línia, una activitat recent que va anar molt bé va ser “La Cuina del Mercat”, on els alumnes van poder compartir la cuina típica dels seus llocs d’origen. Va ser una experiència molt maca. També funciona molt bé el Club de lectura fàcil.

Parlem ara del Voluntariat per la Llengua, com va a Ripollet?
L.P. Molt bé. Movem prop d’un centenar de persones, unes 50 parelles, que es troben un cop a la setmana per tenir conversa en català. És una manera de posar en pràctica, en situacions reals, el que els alumnes aprenen a classe. Els serveix per perdre la por i que no els canviïn al castellà quan detecten que estan insegurs parlant català. Per les circumstàncies de la COVID-19, ara el VxL es fa a distància, per telèfon o videoconferència.

Quin és el perfil dels voluntaris?
L.P. Hi ha des de la gent més compromesa amb la llengua o amb l’associacionisme i també la que necessita gent amb qui parlar i no en té al seu entorn.

A part de l’ensenyament, quins altres serveis dona l’Oficina de Català de Ripollet?
A.G. Tenim uns serveis d’assessorament lingüístic adreçats a empreses i comerços, per fer des de revisions de textos, entrenament lingüístic, etc. També fem assessorament de la normativa lingüística, com ara per a cartes de restaurants, rètols de comerços... Val la pena assessorar-se. I després està tota la part de dinamització, des de donar a conèixer la música en català fins als jocs en català. Per exemple, hi ha un concurs per fer tutorials de jocs en català, ja que pràcticament no se’ns troben a les xarxes.

Què els diries a les persones que puguin estar pensant a aprendre o millorar el seu català?
A.G. Pel que fa al tema econòmic, que els nivells inicials són gratuïts i per als cursos homologats també hi ha reduccions per a les persones amb menys recursos.
Que vinguin a veure’ns, que tenim vocació de servei, que trobaran l’activitat més adequada a les seves necessitats i que aprendran, coneixeran gent i s’ho passaran molt bé. Paraula de “profe” de català.

Toni Miralles / lallana 018 setembre 2021