Entrevista amb Mossèn Josep Gassó, rector de la Parròquia de Sant Esteve de Ripollet
Després de 16 anys fent feina a la parròquia de Santa Eulàlia de Corró d'Avall, a Les Franqueses del Vallès, va arribar a Ripollet fa un any i mig per decisió del Bisbe de Terrassa. Diu que el seu principal objectiu és reunir a la comunitat. Considera que l'església, de tant en tant, s'ha d'expurgar per tornar als inicis, al realment important. I té com a prioritat mostrar-se tal i com és, sense disfresses que puguin confondre els ripolletencs. Vol ser el seu pastor i el seu confident: per tothom sense distinció ni privilegis. Com va portar el canvi de parròquia després de 16 anys a Les Franqueses del Vallès?
Bé perquè sempre he comptat amb la confiança del bisbe i dels meus superiors i sempre m'han fet molt de costat. Quant em va dir que canviaria em vaig quedar tant fresc com una rosa i tant tranquil. La vocació l'hem de mirar com un servei i no hi hem de posar impediments.
Arriba a Ripollet i què passa?
Quan vaig arribar em vaig trobar una realitat diferent del que estava acostumat, perquè no hi ha dues parròquies iguals. L'experiència t'ajuda molt i no has d'entrar volent solucionar-ho tot. Has de conéixer, parlar, i anar de mica en mica. De totes maneres et trobes amb situacions difícils, perquè hi ha persones que no entenen que el capellà va on el destina el bisbe per obediència, i que el seu treball pastoral és un servei, que està a disposició de tothom. El que passa és que no es pot pretendre acaparar el capellà. El pastor és pastor de tots. Els que venen i els que no venen. Tinc 39.000 feligresos, i no tots venen a la parròquia però saben que poden comptar amb mi. La parròquia i la comunitat és la prioritat.
Com són els feligresos de Ripollet?
A Ripollet hi ha molta pluralitat, moltes entitats, molta riquesa a nivell personal. La gent té neguit per fer coses pel poble i això és el que interessa. I des de la Parròquia hem de mirar d'oferir el que nosaltres podem fer en bé del poble. I també hi ha molta solidaritat. Cáritas fa molt bona feina, el Departament de Serveis Socials de l'Ajuntament. Només al mes de febrer s'han ajudat a 500 famílies a Ripollet. I això és molt.
Què en fan de les contribucions que fan els ripolletencs a la parròquia?
Fem rehabilitació, obres petites de millora, perquè l'edifici està bastant deteriorat. Hem hagut de fer arranjaments de sostre importants. Anem fent de mica en mica. El que entra, passa per la parròquia i s'inverteix en el que es necessita o és més urgent.
Què han de trobar els feligresos en el seu pastor?
Sobretot la disposició de ser escoltats i acollits. A vegades et diuen "vinc a demanar-li" i no és això. Vénen a compartir les seves inquietuds i necessitats. I has d'intentar donar-hi resposta i fer excepcions quan sigui necessari. Que ells vegin que hi poden confiar i dir el que pensen. El que no vull és que marxin disgustats, perquè no he pogut ajudar-los.
Li agrada el pontificat del Papa Francesc?
Continua sent una novetat. Ha arribat sense cap hipoteca al pontificat i ha aprofitat per repassar-ho tot. Sí que m'agrada. Cal fer un canvi perquè la gent es torni a acostar a l'església? Sí perquè l'església ha perdut molta confiança. Estan desenganyats. I a vegades és perquè no ens sabem explicar prou bé. No podem presentar un Déu que castiga cada cinc minuts. N'hi ha que no escolten el Sant Pare. Un vicari serà més recte que el Papa actual? És un bé per l'església netejar. Un jardí s'ha d'expurgar perquè es torni a veure la base.
Cal tornar als principis bàsics?
Sí, necessitem confiança. Per exemple amb les exèquies sovint les persones relacionen la mort d'aquella persona estimada, sigui gran o jove, amb el capellà i amb Déu. No entenen perquè Déu ho permet i ho rebutjen. Fa poc, vaig tenir les exèquies d'una persona molt jove de Ripollet, i un familiar em deia que devem veure moltes coses i que estem acostumats. Doncs a mi no em passa de llarg, jo no sóc indiferent. Sóc humà i si no vius una mica les coses dels altres i ho fas teu..malament. I aleshores sortir, i dir quatre paraules ben boniques i preparades, ho sento jo no sóc d'aquests. A mi la fàbrica no m'agrada. O un silenci o dir realment el que penses. Dir que és molt gros el que estan passant i questionar a Déu perquè ens ha fet això. Per mi això no és pecat.
L.P.
Bé perquè sempre he comptat amb la confiança del bisbe i dels meus superiors i sempre m'han fet molt de costat. Quant em va dir que canviaria em vaig quedar tant fresc com una rosa i tant tranquil. La vocació l'hem de mirar com un servei i no hi hem de posar impediments.
Arriba a Ripollet i què passa?
Quan vaig arribar em vaig trobar una realitat diferent del que estava acostumat, perquè no hi ha dues parròquies iguals. L'experiència t'ajuda molt i no has d'entrar volent solucionar-ho tot. Has de conéixer, parlar, i anar de mica en mica. De totes maneres et trobes amb situacions difícils, perquè hi ha persones que no entenen que el capellà va on el destina el bisbe per obediència, i que el seu treball pastoral és un servei, que està a disposició de tothom. El que passa és que no es pot pretendre acaparar el capellà. El pastor és pastor de tots. Els que venen i els que no venen. Tinc 39.000 feligresos, i no tots venen a la parròquia però saben que poden comptar amb mi. La parròquia i la comunitat és la prioritat.
Com són els feligresos de Ripollet?
A Ripollet hi ha molta pluralitat, moltes entitats, molta riquesa a nivell personal. La gent té neguit per fer coses pel poble i això és el que interessa. I des de la Parròquia hem de mirar d'oferir el que nosaltres podem fer en bé del poble. I també hi ha molta solidaritat. Cáritas fa molt bona feina, el Departament de Serveis Socials de l'Ajuntament. Només al mes de febrer s'han ajudat a 500 famílies a Ripollet. I això és molt.
Què en fan de les contribucions que fan els ripolletencs a la parròquia?
Fem rehabilitació, obres petites de millora, perquè l'edifici està bastant deteriorat. Hem hagut de fer arranjaments de sostre importants. Anem fent de mica en mica. El que entra, passa per la parròquia i s'inverteix en el que es necessita o és més urgent.
Què han de trobar els feligresos en el seu pastor?
Sobretot la disposició de ser escoltats i acollits. A vegades et diuen "vinc a demanar-li" i no és això. Vénen a compartir les seves inquietuds i necessitats. I has d'intentar donar-hi resposta i fer excepcions quan sigui necessari. Que ells vegin que hi poden confiar i dir el que pensen. El que no vull és que marxin disgustats, perquè no he pogut ajudar-los.
Li agrada el pontificat del Papa Francesc?
Continua sent una novetat. Ha arribat sense cap hipoteca al pontificat i ha aprofitat per repassar-ho tot. Sí que m'agrada. Cal fer un canvi perquè la gent es torni a acostar a l'església? Sí perquè l'església ha perdut molta confiança. Estan desenganyats. I a vegades és perquè no ens sabem explicar prou bé. No podem presentar un Déu que castiga cada cinc minuts. N'hi ha que no escolten el Sant Pare. Un vicari serà més recte que el Papa actual? És un bé per l'església netejar. Un jardí s'ha d'expurgar perquè es torni a veure la base.
Cal tornar als principis bàsics?
Sí, necessitem confiança. Per exemple amb les exèquies sovint les persones relacionen la mort d'aquella persona estimada, sigui gran o jove, amb el capellà i amb Déu. No entenen perquè Déu ho permet i ho rebutjen. Fa poc, vaig tenir les exèquies d'una persona molt jove de Ripollet, i un familiar em deia que devem veure moltes coses i que estem acostumats. Doncs a mi no em passa de llarg, jo no sóc indiferent. Sóc humà i si no vius una mica les coses dels altres i ho fas teu..malament. I aleshores sortir, i dir quatre paraules ben boniques i preparades, ho sento jo no sóc d'aquests. A mi la fàbrica no m'agrada. O un silenci o dir realment el que penses. Dir que és molt gros el que estan passant i questionar a Déu perquè ens ha fet això. Per mi això no és pecat.
L.P.
Imatges relacionades
-
Imatge 2 -
Imatge 3
