FM'14: Uri de Bongo Botrako: "portem el directe més canyero que hem fet mai"
El punk parranda de Bongo Botrako omplirà dissabte l'espai del brollador del parc dels Pinetons amb el seu bon rotllo i cançons que remouen consciències. Parlem d'una formació relativament jove, però que va aconseguir connectar amb el públic des del seu primer àlbum, amb l'èxit de la coneguda cançó 'Todos los días sale el sol'. Des d'aleshores, i amb el segon disc 'Revoltosa', al carrer des de 2012, l'èxit de Bongo Botrako no deixa d'anar en ascens i arriben a Ripollet en mig de la seva gira WeWantTour 2014.
Parla'ns de l'espectacle que porteu a Ripollet.
Portem el directe més canyero que hem fet mai, molt roquer, amb el que estem molt a gust i suposo que això d'una forma o altra es nota. És la raó per la qual vam decidir gravar un dels concerts d'aquesta gira que sortirà en un CD-DVD d'aquí a uns mesos, que és el nostre proper llançament. És un directe on la gent participa molt i on sempre hi ha un punt de sorpresa, reinterpretant les cançons.
Parlem de música per passar-ho bé, però també de denúncia.
Sí. Parlem del que qualsevol persona veu quan surt al carrer. Estem vivint temps difícils, amb situacions surrealistes i estem perdent drets en no res i amb total impunitat. I crec que és important reflexionar sobre això. La música pot fer una gran tasca i ser un desencadenant que porti a l'acció, que crec que és el que cal ara. Vivim una situació d'emergència social i s'ha d'actuar.
I tot això amb un estil propi, el punk parranda.
Sí. Vam mig adoptar aquesta etiqueta, però realment el que ens agrada és jugar amb els estils i crec que és el que fa divertida la música i que soni original. El punk parranda recull aquest esperit de les cançons. Per una banda el punk, entès com a reivindicació, i per altra la parranda, que és la festa i la diversió.
Ho passeu molt bé els set junts. A on es remunta la vostra relació?
Fa sis anys. Alguns de nosaltres ens coneixíem ja. La majoria havíem estat en altres bandes com jo, que anava guardant cançons que allà no cabien. A poc a poc, em vaig adonar que tenia un altre projecte amb personalitat i vaig anar enganyant-los i ara ens hem convertit en germans, pràcticament. Em sento afortunat de viure d'això i cal lluitar perquè no siguin només uns pocs els que es puguin dedicar a la música en aquest país.
La cançó del "chipirón" va ser una revolució. Què va suposar?
Una bogeria. No sé com, però ha arribat a calar tan profund a molta gent. És al·lucinant adonar-se encara avui d'on ha pogut arribar i que a tota la península no hi ha gairebé ningú que no la conegui i la pugui cantar i és difícil assimilar. Fins i tot ha traspassat fronteres, perquè l'hem vist cantar a Itàlia, a Holanda... i, bé, va ser un repte en aquell moment, perquè amb només un primer disc al mercat et fa posar a treballar nit i dia per complir les expectatives que tothom ens va posar.
Amb Revoltosa heu mantingut el llistó.
Sí. Estem contentíssims perquè la gent ha reaccionat molt bé i als concerts les cançons d'aquest disc es coregen igual que les de l'altre. És brutal poder seguir amb la complicitat de la gent.
Un públic fidel que us ha fet guanyar l'Enderroc 2014 i el premi a la millor gira de sales de Catalunya.
Sí. Estem molt agraïts perquè alguns d'aquests premis han estat per votació del públic i sense que ho sabéssim. Sembla un tòpic, però són els millors. No estaríem aquí sense ells.
Camaleón de teloners
Format el 2012, Camaleon va iniciar l'abril de 2014 la seva trajectòria de concerts, estrenant-se al bar Blue Note de Cerdanyola del Vallès. El formen Jairo García (cantant, guitarra i compositor), David Salgado (guitarra, arranjaments i solos) i Alex Borrás (percussió i segona veu). Amb la rumba com a estil inicial, ara també predomina a la seva música el pop i influències d'altres estils, com el reggae.
Més música a Pere Quart
The Pepper Pots ens traslladaran a finals dels 60, principis dels 70, amb la presentació del seu darrer àlbum, We Must Fight. Un gran espectacle de música soul old school, a partir de les 24 h.
Parla'ns de l'espectacle que porteu a Ripollet.
Portem el directe més canyero que hem fet mai, molt roquer, amb el que estem molt a gust i suposo que això d'una forma o altra es nota. És la raó per la qual vam decidir gravar un dels concerts d'aquesta gira que sortirà en un CD-DVD d'aquí a uns mesos, que és el nostre proper llançament. És un directe on la gent participa molt i on sempre hi ha un punt de sorpresa, reinterpretant les cançons.
Parlem de música per passar-ho bé, però també de denúncia.
Sí. Parlem del que qualsevol persona veu quan surt al carrer. Estem vivint temps difícils, amb situacions surrealistes i estem perdent drets en no res i amb total impunitat. I crec que és important reflexionar sobre això. La música pot fer una gran tasca i ser un desencadenant que porti a l'acció, que crec que és el que cal ara. Vivim una situació d'emergència social i s'ha d'actuar.
I tot això amb un estil propi, el punk parranda.
Sí. Vam mig adoptar aquesta etiqueta, però realment el que ens agrada és jugar amb els estils i crec que és el que fa divertida la música i que soni original. El punk parranda recull aquest esperit de les cançons. Per una banda el punk, entès com a reivindicació, i per altra la parranda, que és la festa i la diversió.
Ho passeu molt bé els set junts. A on es remunta la vostra relació?
Fa sis anys. Alguns de nosaltres ens coneixíem ja. La majoria havíem estat en altres bandes com jo, que anava guardant cançons que allà no cabien. A poc a poc, em vaig adonar que tenia un altre projecte amb personalitat i vaig anar enganyant-los i ara ens hem convertit en germans, pràcticament. Em sento afortunat de viure d'això i cal lluitar perquè no siguin només uns pocs els que es puguin dedicar a la música en aquest país.
La cançó del "chipirón" va ser una revolució. Què va suposar?
Una bogeria. No sé com, però ha arribat a calar tan profund a molta gent. És al·lucinant adonar-se encara avui d'on ha pogut arribar i que a tota la península no hi ha gairebé ningú que no la conegui i la pugui cantar i és difícil assimilar. Fins i tot ha traspassat fronteres, perquè l'hem vist cantar a Itàlia, a Holanda... i, bé, va ser un repte en aquell moment, perquè amb només un primer disc al mercat et fa posar a treballar nit i dia per complir les expectatives que tothom ens va posar.
Amb Revoltosa heu mantingut el llistó.
Sí. Estem contentíssims perquè la gent ha reaccionat molt bé i als concerts les cançons d'aquest disc es coregen igual que les de l'altre. És brutal poder seguir amb la complicitat de la gent.
Un públic fidel que us ha fet guanyar l'Enderroc 2014 i el premi a la millor gira de sales de Catalunya.
Sí. Estem molt agraïts perquè alguns d'aquests premis han estat per votació del públic i sense que ho sabéssim. Sembla un tòpic, però són els millors. No estaríem aquí sense ells.
Camaleón de teloners
Format el 2012, Camaleon va iniciar l'abril de 2014 la seva trajectòria de concerts, estrenant-se al bar Blue Note de Cerdanyola del Vallès. El formen Jairo García (cantant, guitarra i compositor), David Salgado (guitarra, arranjaments i solos) i Alex Borrás (percussió i segona veu). Amb la rumba com a estil inicial, ara també predomina a la seva música el pop i influències d'altres estils, com el reggae.
Més música a Pere Quart
The Pepper Pots ens traslladaran a finals dels 60, principis dels 70, amb la presentació del seu darrer àlbum, We Must Fight. Un gran espectacle de música soul old school, a partir de les 24 h.
Imatges relacionades
-
Imatge 2 -
Imatge 3
