L'Ajuntament acull la celebració d'un matrimoni civil amb caràcter reivindicatiu
El passat 19 de desembre, a les 12 hores, la Sala de Plens de l'Ajuntament va acollir la celebració d'un matrimoni civil molt especial. Es tracta d'un noi valencià i un noi xinès, residents a la Xina, que es volien casar però la legislació xinesa no els ho permetia, ni tan sols al consolat espanyol a Pequí. El regidor de Polítiques LGTBI, Fran Sánchez, va ser l'encarregat d'oficiar el matrimoni, després que la parella contactés amb ell per demanar si era possible celebrar el matrimoni a Ripollet. Una història d'amor que arriba al seu punt àlgid a 9.000 quilometres de casa dels nois.
Així, aquesta cerimònia va ser quelcom més que un casament, ja que serveix per deixar constància de la necessitat que aquesta situació canviï. El consistori considera que el col·lectiu LGTBI ha de tenir els mateixos drets a tots els països del món, s'han de poder casar, tenir fills i tenir una llei que els empari i defensi, com és el cas de Catalunya amb la llei contra la LGTBIfòbia.
L'Estat espanyol ha estat el segon país on el col·lectiu LGTBI es pot casar i, encara que mica en mica es va normalitzant aquesta situació, a la resta de països queda molt per fer. Per aquest motiu el govern ha volgut fer públic aquest acte privat, perquè serveixi com a recordatori de les injustícies que, encara avui, en un país com la Xina, pateix el col.lectiu LGTBI.
Així, aquesta cerimònia va ser quelcom més que un casament, ja que serveix per deixar constància de la necessitat que aquesta situació canviï. El consistori considera que el col·lectiu LGTBI ha de tenir els mateixos drets a tots els països del món, s'han de poder casar, tenir fills i tenir una llei que els empari i defensi, com és el cas de Catalunya amb la llei contra la LGTBIfòbia.
L'Estat espanyol ha estat el segon país on el col·lectiu LGTBI es pot casar i, encara que mica en mica es va normalitzant aquesta situació, a la resta de països queda molt per fer. Per aquest motiu el govern ha volgut fer públic aquest acte privat, perquè serveixi com a recordatori de les injustícies que, encara avui, en un país com la Xina, pateix el col.lectiu LGTBI.