Acord de les CAV-CUP, ERC i Entesa de 9 municipis per recuperar la llera del riu Ripoll
Les formacions polítiques CAV-CUP, ERC i Entesa de 9 municipis riberencs del Ripoll i el riu Sec han presentat un manifest unitari per treballar conjuntament en la recuperació de la llera del riu. Una trentena de representants, entre alcaldes i regidors, han fet la proclama des de l'Horta Social de Ripollet, el dijous, 2 de juny i la seva lectura ha anat a càrrec dels alcaldes de Ripollet, José María Osuna i Sabadell, Juli Fernàndez.
En la declaració, es recull la voluntat de desenvolupar la llera del riu Ripoll com a una Rambla "sostenible, on les dimensions ambientals, socials i econòmiques estiguin en equilibri". Per això, en nom dels municipis de Ripollet, Cerdanyola, Montcada, Sabadell, Barberà, Badia, Castellar, Sant Quirze i Sant Llorenç Savall, es comprometen a impulsar la Conca del Ripoll com a eix estratègic de desenvolupament en les anys vinents, que sigui una acció prioritària a escala comarcal i que les actuacions que faci cada localitat participin d'una visió de conjunt. Per això, crearan un organisme supramunicipal de coordinació i gestió de la Conca del Ripoll.
L'alcalde de Ripollet, amfitrió de la comitiva, ha manifestat que el tram de Ripollet és "un dels més degradats i que amb més urgència necessita una intervenció". Per a Osuna, és prioritària "la protecció ambiental i ecològica, que s'hi puguin realitzar, de manera endreçada i ordenada, diferents usos d'aprofitament, com ara l'horta social". I ha afegit que "es vol recuperar el riu com a un espai d'aprofitament social, perquè tota la població s'hi pugui acostar sense cap tipus d'obstacle". Segons l'alcalde de Ripollet, "no té sentit seguir fent actuacions parcel·lades i calia un projecte conjunt". També ha declarat que la trobada dels 9 municipis es tractava "d'un acte important de posada en comú, amb gran representativitat", per la força que les CAV-CUP, ERC i Entesa tenen en les decisions que es prenen a la comarca.
Després de l'acte, el regidor de Medi Ambient de Ripollet, Ramiro Moldes, ha fet als assistents una visita guiada a l'horta social i els ha explicat el projecte que l'Ajuntament hi duu a terme amb la col·laboració d'El Jardinet, amb persones en risc d'exclusió, la producció ecològica i el lliurament de l'excedent que es fa a Càritas, entre altres.
En la declaració, es recull la voluntat de desenvolupar la llera del riu Ripoll com a una Rambla "sostenible, on les dimensions ambientals, socials i econòmiques estiguin en equilibri". Per això, en nom dels municipis de Ripollet, Cerdanyola, Montcada, Sabadell, Barberà, Badia, Castellar, Sant Quirze i Sant Llorenç Savall, es comprometen a impulsar la Conca del Ripoll com a eix estratègic de desenvolupament en les anys vinents, que sigui una acció prioritària a escala comarcal i que les actuacions que faci cada localitat participin d'una visió de conjunt. Per això, crearan un organisme supramunicipal de coordinació i gestió de la Conca del Ripoll.
L'alcalde de Ripollet, amfitrió de la comitiva, ha manifestat que el tram de Ripollet és "un dels més degradats i que amb més urgència necessita una intervenció". Per a Osuna, és prioritària "la protecció ambiental i ecològica, que s'hi puguin realitzar, de manera endreçada i ordenada, diferents usos d'aprofitament, com ara l'horta social". I ha afegit que "es vol recuperar el riu com a un espai d'aprofitament social, perquè tota la població s'hi pugui acostar sense cap tipus d'obstacle". Segons l'alcalde de Ripollet, "no té sentit seguir fent actuacions parcel·lades i calia un projecte conjunt". També ha declarat que la trobada dels 9 municipis es tractava "d'un acte important de posada en comú, amb gran representativitat", per la força que les CAV-CUP, ERC i Entesa tenen en les decisions que es prenen a la comarca.
Després de l'acte, el regidor de Medi Ambient de Ripollet, Ramiro Moldes, ha fet als assistents una visita guiada a l'horta social i els ha explicat el projecte que l'Ajuntament hi duu a terme amb la col·laboració d'El Jardinet, amb persones en risc d'exclusió, la producció ecològica i el lliurament de l'excedent que es fa a Càritas, entre altres.