Baixa presència del català en la retolació comercial de Ripollet
La meitat dels comerços i empreses de Ripollet encara continuen tenint la retolació únicament en castellà. Aquesta dada es desprèn de la diagnosi d’usos lingüístics realitzada pel Consorci per a la Normalització Lingüística, presentada ahir, que recull un treball de camp de 2 anys amb uns 500 negocis. La presència del català és mínima a sectors com l’alimentació o la restauració, així com a l’entorn del carrer Balmes. L’estudi indica que Ripollet està per sota de la mitjana comarcal quant al compliment de la Llei de política lingüística que, des de gener d'enguany, obliga que tots els rètols estiguin com a mínim en català.
El Consorci per a la Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3 va presentar dimarts a la sala de plens de l’Ajuntament de Ripollet les conclusions de l’estudi, amb la presència de la directora del CPNL del Vallès Occidental 3, Montserrat Cazo, la regidora responsable de normalització lingüística, Rosa Espàrrach, i l’assistència de representants de la Unió de Botiguers, el Gremi d’Hostaleria i tècnics municipals de Comerç i l’OMIC. Aquesta diagnosi s’ha realitzat simultàniament a 6 poblacions del Vallès Occidental. Amb un 57,2% de la retolació principal en català i un 39% de la informativa, Ripollet està molt enrere en l’adequació a la normativa, darrere de Sant Cugat, Montcada i Cerdanyola.
Les conclusions del treball indiquen que el 36,2 % dels rètols principals són encara en castellà i que aquesta xifra puja fins al 61 % en el cas de les retolacions informatives, com ara les ofertes o els menús dels restaurants. Per barris, les zones amb una presència del català superior al 40% són el Nucli Antic i la rambla Sant Jordi-Sant Esteve. Entre el 30 i 40% d’implantació trobem les zones de Can Mas, Can Vargas, Pinetons i Tiana. La proporció més baixa està a l’entorn de carrer Balmes, amb un 14%. Per sectors, els més “normalitzats” són bancs i caixes, educació, papereria i joieries, mentre que els menys normalitzats són l’alimentació, oci i restauració. L’estudi recomana intensificar la informació sobre l’obligatorietat, però descarta la sanció de l’incompliment de la normativa, ja que, segons la directora del CPNL del Vallès Occidental 3, Montserrat Cazo, “en política lingüística s’ha de vèncer, no imposar”.
La Llei de política lingüística de 1998 donava 4 anys als comerços i empreses per adaptar la retolació a la normativa, que diu que ha de ser com a mínim en català. Durant aquest temps el Consorci, del qual forma part l'Ajuntament de Ripollet, ha realitzat diverses campanyes informatives. L’Oficina de Català de Ripollet ve realitzant diferents accions de promoció de l’ús del català, com ara campanyes al Mercat Municipal, “En català tu hi guanyes” i “Voluntaris per la llengua".
El Consorci per a la Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3 va presentar dimarts a la sala de plens de l’Ajuntament de Ripollet les conclusions de l’estudi, amb la presència de la directora del CPNL del Vallès Occidental 3, Montserrat Cazo, la regidora responsable de normalització lingüística, Rosa Espàrrach, i l’assistència de representants de la Unió de Botiguers, el Gremi d’Hostaleria i tècnics municipals de Comerç i l’OMIC. Aquesta diagnosi s’ha realitzat simultàniament a 6 poblacions del Vallès Occidental. Amb un 57,2% de la retolació principal en català i un 39% de la informativa, Ripollet està molt enrere en l’adequació a la normativa, darrere de Sant Cugat, Montcada i Cerdanyola.
Les conclusions del treball indiquen que el 36,2 % dels rètols principals són encara en castellà i que aquesta xifra puja fins al 61 % en el cas de les retolacions informatives, com ara les ofertes o els menús dels restaurants. Per barris, les zones amb una presència del català superior al 40% són el Nucli Antic i la rambla Sant Jordi-Sant Esteve. Entre el 30 i 40% d’implantació trobem les zones de Can Mas, Can Vargas, Pinetons i Tiana. La proporció més baixa està a l’entorn de carrer Balmes, amb un 14%. Per sectors, els més “normalitzats” són bancs i caixes, educació, papereria i joieries, mentre que els menys normalitzats són l’alimentació, oci i restauració. L’estudi recomana intensificar la informació sobre l’obligatorietat, però descarta la sanció de l’incompliment de la normativa, ja que, segons la directora del CPNL del Vallès Occidental 3, Montserrat Cazo, “en política lingüística s’ha de vèncer, no imposar”.
La Llei de política lingüística de 1998 donava 4 anys als comerços i empreses per adaptar la retolació a la normativa, que diu que ha de ser com a mínim en català. Durant aquest temps el Consorci, del qual forma part l'Ajuntament de Ripollet, ha realitzat diverses campanyes informatives. L’Oficina de Català de Ripollet ve realitzant diferents accions de promoció de l’ús del català, com ara campanyes al Mercat Municipal, “En català tu hi guanyes” i “Voluntaris per la llengua".