Els governs de Ripollet, Badalona i Cerdanyola debaten sobre el procés constituent
Una seixantena de persones van assistir diumenge, 12 de març, a la segona sessió de les jornades 'Les ciutats metropolitanes en la República dels drets socials. Impulsem el procés constituent', que es va dur a terme al Centre Cultural de Ripollet. Aquestes havien començat un dia abans, dissabte, amb la jornada inaugural al Centre Cívic La Salut de Badalona. Les sessions de debat van estar organitzades conjuntament per les formacions Decidim Ripollet, Guanyem Badalona en Comú i Compromís per Cerdanyola.
A la primera sessió de dissabte, els alcaldes de Ripollet, Cerdanyola i Badalona van defensar la importància del municipalisme en el procés constituent. L'alcalde ripolletenc, José M. Osuna, va argumentar que "des dels municipis s'ha de ser proactiu en la lluita per la república i per les classes populars. Reclamem el protagonisme que les ciutats metropolitanes han de tenir en el procés de la República catalana". Per la seva banda, l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté, va assegurar que "l'autèntic procés constituent és el que aconsegueixi que cada veí, cada barri, cada poble senti que la seva opinió compta". Per últim, l'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va apostar per "combatre els que van en contra del procés, intentant dividir la població en dos bàndols, pel seu origen i guanyar poder en un d'ells". Seguidament, una cinquantena de persones van debatre al Centre Cívic La Salut de Badalona sobre habitatge i subministraments bàsics, educació i mobilitat en el context del procés constituent.
Segona jornada a Ripollet
Diumenge les jornades van seguir al Centre Cultural de Ripollet, on destacats polítics i experts de l'òrbita de les CUP, les CAV i dels "comuns" van abordar el paper i l'estratègia a seguir des de les ciutats metropolitanes en l'assoliment d'una República catalana i del drets socials. En el primer debat, l'antropòleg Manuel Delgado va instar els presents a mobilitzar-se per canviar les coses. Per la seva banda, l'exdiputat de la CUP Antonio Baños va assenyalar que la nova República hauria de trencar amb el model metropolità "instaurat pel PSC i CiU" en el qual hi hauria una Barcelona i una àrea metropolitana "moderna" governada pels primers i una Catalunya "provinciana i rural" governada pels segons. Un model que, a parer de Baños, es vol recuperar amb el concepte de ciutat-estat propugnat pel gurú de l'urbanisme Bruce Katz; concepte en el qual Barcelona es connectaria amb altres ciutats del món "però viuria d'esquena al seu país". Segons Baños, la República catalana hauria de "recuperar l'espai públic dels municipis metropolitans per deixar de ser ciutats dormitori de Barcelona i on es pugui fer el mateix i trobar els mateixos serveis" que a la capital catalana.
Finalment, l'escriptor i periodista alemany Raul Zelik va explicar el procés constituent del qual va ser testimoni a Veneçuela i en va destacar tres eixos que podrien ser exportables al model català: la democràcia radical, la justícia social i la república rupturista. És a dir, una democràcia que neixi des del poble, fins i tot d'aquells grups abandonats pel poder tradicional, que tingui en compte els drets bàsics de les persones i tenint la república com el punt de convergència de les diverses tendències rupturistes. A aquest primer debat no va poder assistir Itziar González.
Aposta per un procés participatiu, plural i inclusiu
En el segon i darrer debat de les jornades, la diputada al Parlament per la CUP, Gabriela Serra, va advertir que el procés constituent ha de ser un procés "seriós, ordenat i organitzat", en el qual tothom ha de tenir dret a opinar sobre tots els temes. Per aquesta raó, Serra apuntava com a un ítem essencial la salvaguarda de la participació ciutadana. Segons la diputada, "la població ha d'estar constantment connectada". El diputat de Catalunya Sí que es pot Joan Josep Nuet va assegurar que el procés constituent "està aquí per quedar-se, no és una moda passatgera i, actualment, és impossible pensar que aquest impuls democràtic es pugui encabir en el marc actual del règim del 78", un sistema que, segons ell, "ha tocat sostre i està esgotat". Per això, va engrescar tothom a prendre-hi part perquè "no és un tema que afecti només els independentistes". "El procés ens afecta a tots, per tant hem de decidir si quedar-nos mirant o participar-hi", va indicar Nuet. El diputat també va fer una aposta per fer front comú a favor del referèndum per part del nombre més gran de forces polítiques, fent pinya entre totes, impedint que els partits que representen la dreta trenquin aquest consens i unitat "democràtics".
Després de Nuet, va intervenir la regidora de Ripollet i exdiputada al Parlament per la CUP, Pilar Castillejo, qui va advertir que les forces independentistes han de començar a debatre sobre l'endemà del referèndum: "Hem d'explicar les raons de la independència, cap a on anirem, perquè la indefinició pot allunyar-nos de les persones que tenen més dubtes i pors". Des del seu punt de vista, "els ajuntaments tenen la responsabilitat d'obrir aquests espais de debat, on es poden esvair les pors". Per a Castillejo, la victòria de la independència en el referèndum només es pot aconseguir amb la incorporació de les persones que estan indecises, per això la importància d'aquests debats oberts a tothom, "treballant de manera inclusiva". "El món independentista hem de ser clars, precisos i, òbviament, hem de mostrar els objectius que paguin la pena i que engresquin els indecisos", va assegurar Castillejo. Segons la regidora ripolletenca, la independència no només es basa en el "canvi de bandera, sinó en millorar la nostra societat".
Per últim, va intervenir José Téllez, regidor de l'Ajuntament de Badalona per la coalició Guanyem Badalona en Comú. Segons Téllez, "des dels municipis no es pot adduir sempre a una manca de competències, perquè els municipis poden ser motors de canvi". Com a exemple, va posar el consistori badaloní i diverses iniciatives que en els darrers anys han propiciat la coalició progressista i un canvi de govern, com l'organització de la Via Catalana o del 9N amb una logística destacada i cap tipus d'incident. "No volíem que Badalona fos una illa al marge del procés constituent, per això vam tirar endavant la coalició i vam determinar que volem construir una República catalana barri a barri", va explicar Téllez. El regidor badaloní també va insistir que "el debat del procés constituent no és només un debat entre independentistes i 'comuns', sinó que afecta a tothom i, sobretot, a tota l'esquerra".
Aquesta segona sessió va acabar amb un debat entre tots els presents. Les jornades 'Les ciutats metropolitanes en la República dels drets socials. Impulsem el procés constituent' va cloure amb una paella popular i el concert 'Cançons de fer camí', amb Borja Penalba i Mireia Vives.
A la primera sessió de dissabte, els alcaldes de Ripollet, Cerdanyola i Badalona van defensar la importància del municipalisme en el procés constituent. L'alcalde ripolletenc, José M. Osuna, va argumentar que "des dels municipis s'ha de ser proactiu en la lluita per la república i per les classes populars. Reclamem el protagonisme que les ciutats metropolitanes han de tenir en el procés de la República catalana". Per la seva banda, l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté, va assegurar que "l'autèntic procés constituent és el que aconsegueixi que cada veí, cada barri, cada poble senti que la seva opinió compta". Per últim, l'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va apostar per "combatre els que van en contra del procés, intentant dividir la població en dos bàndols, pel seu origen i guanyar poder en un d'ells". Seguidament, una cinquantena de persones van debatre al Centre Cívic La Salut de Badalona sobre habitatge i subministraments bàsics, educació i mobilitat en el context del procés constituent.
Segona jornada a Ripollet
Diumenge les jornades van seguir al Centre Cultural de Ripollet, on destacats polítics i experts de l'òrbita de les CUP, les CAV i dels "comuns" van abordar el paper i l'estratègia a seguir des de les ciutats metropolitanes en l'assoliment d'una República catalana i del drets socials. En el primer debat, l'antropòleg Manuel Delgado va instar els presents a mobilitzar-se per canviar les coses. Per la seva banda, l'exdiputat de la CUP Antonio Baños va assenyalar que la nova República hauria de trencar amb el model metropolità "instaurat pel PSC i CiU" en el qual hi hauria una Barcelona i una àrea metropolitana "moderna" governada pels primers i una Catalunya "provinciana i rural" governada pels segons. Un model que, a parer de Baños, es vol recuperar amb el concepte de ciutat-estat propugnat pel gurú de l'urbanisme Bruce Katz; concepte en el qual Barcelona es connectaria amb altres ciutats del món "però viuria d'esquena al seu país". Segons Baños, la República catalana hauria de "recuperar l'espai públic dels municipis metropolitans per deixar de ser ciutats dormitori de Barcelona i on es pugui fer el mateix i trobar els mateixos serveis" que a la capital catalana.
Finalment, l'escriptor i periodista alemany Raul Zelik va explicar el procés constituent del qual va ser testimoni a Veneçuela i en va destacar tres eixos que podrien ser exportables al model català: la democràcia radical, la justícia social i la república rupturista. És a dir, una democràcia que neixi des del poble, fins i tot d'aquells grups abandonats pel poder tradicional, que tingui en compte els drets bàsics de les persones i tenint la república com el punt de convergència de les diverses tendències rupturistes. A aquest primer debat no va poder assistir Itziar González.
Aposta per un procés participatiu, plural i inclusiu
En el segon i darrer debat de les jornades, la diputada al Parlament per la CUP, Gabriela Serra, va advertir que el procés constituent ha de ser un procés "seriós, ordenat i organitzat", en el qual tothom ha de tenir dret a opinar sobre tots els temes. Per aquesta raó, Serra apuntava com a un ítem essencial la salvaguarda de la participació ciutadana. Segons la diputada, "la població ha d'estar constantment connectada". El diputat de Catalunya Sí que es pot Joan Josep Nuet va assegurar que el procés constituent "està aquí per quedar-se, no és una moda passatgera i, actualment, és impossible pensar que aquest impuls democràtic es pugui encabir en el marc actual del règim del 78", un sistema que, segons ell, "ha tocat sostre i està esgotat". Per això, va engrescar tothom a prendre-hi part perquè "no és un tema que afecti només els independentistes". "El procés ens afecta a tots, per tant hem de decidir si quedar-nos mirant o participar-hi", va indicar Nuet. El diputat també va fer una aposta per fer front comú a favor del referèndum per part del nombre més gran de forces polítiques, fent pinya entre totes, impedint que els partits que representen la dreta trenquin aquest consens i unitat "democràtics".
Després de Nuet, va intervenir la regidora de Ripollet i exdiputada al Parlament per la CUP, Pilar Castillejo, qui va advertir que les forces independentistes han de començar a debatre sobre l'endemà del referèndum: "Hem d'explicar les raons de la independència, cap a on anirem, perquè la indefinició pot allunyar-nos de les persones que tenen més dubtes i pors". Des del seu punt de vista, "els ajuntaments tenen la responsabilitat d'obrir aquests espais de debat, on es poden esvair les pors". Per a Castillejo, la victòria de la independència en el referèndum només es pot aconseguir amb la incorporació de les persones que estan indecises, per això la importància d'aquests debats oberts a tothom, "treballant de manera inclusiva". "El món independentista hem de ser clars, precisos i, òbviament, hem de mostrar els objectius que paguin la pena i que engresquin els indecisos", va assegurar Castillejo. Segons la regidora ripolletenca, la independència no només es basa en el "canvi de bandera, sinó en millorar la nostra societat".
Per últim, va intervenir José Téllez, regidor de l'Ajuntament de Badalona per la coalició Guanyem Badalona en Comú. Segons Téllez, "des dels municipis no es pot adduir sempre a una manca de competències, perquè els municipis poden ser motors de canvi". Com a exemple, va posar el consistori badaloní i diverses iniciatives que en els darrers anys han propiciat la coalició progressista i un canvi de govern, com l'organització de la Via Catalana o del 9N amb una logística destacada i cap tipus d'incident. "No volíem que Badalona fos una illa al marge del procés constituent, per això vam tirar endavant la coalició i vam determinar que volem construir una República catalana barri a barri", va explicar Téllez. El regidor badaloní també va insistir que "el debat del procés constituent no és només un debat entre independentistes i 'comuns', sinó que afecta a tothom i, sobretot, a tota l'esquerra".
Aquesta segona sessió va acabar amb un debat entre tots els presents. Les jornades 'Les ciutats metropolitanes en la República dels drets socials. Impulsem el procés constituent' va cloure amb una paella popular i el concert 'Cançons de fer camí', amb Borja Penalba i Mireia Vives.
Imatges relacionades
-
Imatge 2 -
Imatge 3 -
Imatge 4 -
Imatge 5
