El bosc dels Pinetons viu la primavera en millor estat
El bosc dels Pinetons presenta avui dia un aspecte molt diferent del que tenia fa uns anys, quan presentava un envelliment progressiu sense possibilitats de renovació. Actualment, la humitat queda retinguda al sòl, els arbustos han creat un sotabosc ric i les plantes es propaguen espontàniament. Per altra banda, els terrenys que l'envolten, que van ser plantats en diverses edicions de la festa del Dia de l'Arbre, fan un continu verd que arriba des del camí de la Serra a l'avinguda de Maria Torras i la rambla de Sant Jordi.
El manteniment que s'efectua en aquestes zones és ben senzill: una vigilància acurada de tota la vegetació, la sega periòdica del prat, el control integral de plagues i, sobretot, el respecte de tota la ciutadania cap a les zones verdes i els elements vegetals.
Un bosc amb arbres centenaris
Tot i estar envoltat per una gran zona verda, encara es poden veure els arbres centenaris que formen el bosc dels Pinetons, una arbreda que antigament es trobava rodejada de camps de conreu.
El bosc dels Pinetons, amb una superfície d'uns 10.300 m² i aproximadament uns 620 pins pinyoners, presentava fa uns deu anys un envelliment progressiu sense possibilitats de renovació. Les capçades dels arbres tenien un baix percentatge de branques i fulles verdes, el perímetre dels troncs i l'alçada estaven molt per sota dels valors normals d'una pineda d'aquesta edat i el creixement dels rebrots anuals també era molt petit. Com que no presentaven un estat fisiològic correcte, van patir plagues de perforadors que van causar la mort d'alguns exemplars.
Els estudis que es van realitzar establien com a causa del deteriorament de la pineda l'existència d'una capa calcària que dificultava la permeabilitat del terreny i limitava el desenvolupament vertical del sistema radical de l'arbrat. Les altres dues causes eren l'excés de densitat, que va provocar gran competència per la llum i pels nutrients, i l'acció humana, que va provocar molta compactació del sòl i actituds poc respectuoses vers els arbres i el substrat.
Per aquests motius, a finals de la dècada passada, es van realitzar diverses actuacions per corregir les causes estructurals, aturar els processos degeneratius i incentivar les dinàmiques naturals, amb un pla d'actuació en diverses fases.
Diverses fases d'actuació
Les primeres actuacions van consistir en la neteja de brossa i escombraries, abatiment d'arbres morts o amb poques perspectives de futur, esporgues selectives de neteja de branques seques i recollida i re-utilització d'aquestes com a cobertura de les restes vegetals. Després es va actuar sobre el terreny per tal de modificar-ne el perfil, impedir-ne les escorrenties i millorar-ne la fertilitat amb l'aplicació de compost orgànic. També es va sembrar prat per afavorir la retenció d'humitat per part del sòl.
En una etapa posterior es va realitzar una plantació arbustiva realitzada amb arbustos autòctons. Aquest estrat arbustiu contribuiria a la creació de sòl mitjançant els residus generats per les mateixes plantes, afavoriria la detenció dels processos d'erosió del terreny i la retenció d'aigua. Les espècies autòctones garantirien la seva adaptabilitat a la climatologia i al sòl i la seva supervivència i reproducció. Tot això afavoriria la creació d'un hàbitat idoni pel desenvolupament posterior d'espècies animals i vegetals autòctones.
M.F.
Fotografia: Foto d'arxiu.
El manteniment que s'efectua en aquestes zones és ben senzill: una vigilància acurada de tota la vegetació, la sega periòdica del prat, el control integral de plagues i, sobretot, el respecte de tota la ciutadania cap a les zones verdes i els elements vegetals.
Un bosc amb arbres centenaris
Tot i estar envoltat per una gran zona verda, encara es poden veure els arbres centenaris que formen el bosc dels Pinetons, una arbreda que antigament es trobava rodejada de camps de conreu.
El bosc dels Pinetons, amb una superfície d'uns 10.300 m² i aproximadament uns 620 pins pinyoners, presentava fa uns deu anys un envelliment progressiu sense possibilitats de renovació. Les capçades dels arbres tenien un baix percentatge de branques i fulles verdes, el perímetre dels troncs i l'alçada estaven molt per sota dels valors normals d'una pineda d'aquesta edat i el creixement dels rebrots anuals també era molt petit. Com que no presentaven un estat fisiològic correcte, van patir plagues de perforadors que van causar la mort d'alguns exemplars.
Els estudis que es van realitzar establien com a causa del deteriorament de la pineda l'existència d'una capa calcària que dificultava la permeabilitat del terreny i limitava el desenvolupament vertical del sistema radical de l'arbrat. Les altres dues causes eren l'excés de densitat, que va provocar gran competència per la llum i pels nutrients, i l'acció humana, que va provocar molta compactació del sòl i actituds poc respectuoses vers els arbres i el substrat.
Per aquests motius, a finals de la dècada passada, es van realitzar diverses actuacions per corregir les causes estructurals, aturar els processos degeneratius i incentivar les dinàmiques naturals, amb un pla d'actuació en diverses fases.
Diverses fases d'actuació
Les primeres actuacions van consistir en la neteja de brossa i escombraries, abatiment d'arbres morts o amb poques perspectives de futur, esporgues selectives de neteja de branques seques i recollida i re-utilització d'aquestes com a cobertura de les restes vegetals. Després es va actuar sobre el terreny per tal de modificar-ne el perfil, impedir-ne les escorrenties i millorar-ne la fertilitat amb l'aplicació de compost orgànic. També es va sembrar prat per afavorir la retenció d'humitat per part del sòl.
En una etapa posterior es va realitzar una plantació arbustiva realitzada amb arbustos autòctons. Aquest estrat arbustiu contribuiria a la creació de sòl mitjançant els residus generats per les mateixes plantes, afavoriria la detenció dels processos d'erosió del terreny i la retenció d'aigua. Les espècies autòctones garantirien la seva adaptabilitat a la climatologia i al sòl i la seva supervivència i reproducció. Tot això afavoriria la creació d'un hàbitat idoni pel desenvolupament posterior d'espècies animals i vegetals autòctones.
M.F.
Fotografia: Foto d'arxiu.