Ripollet ret homenatge als ripolletencs deportats als camps de concentració nazis
Ripollet va tornar a retre homenatge, el passat diumenge, 27 de maig, als ripolletencs deportats i assassinats als camps de concentració nazis, en un acte institucional, organitzat per l'Ajuntament de Ripollet, amb la col·laboració d'entitats i partits polítics locals, així com familiars de les víctimes i l'associació de víctimes del nazisme Amical Mauthausen. L'acte, emmarcat en el programa de municipal "Memòria=Dignitat", va tenir lloc davant el monument a les víctimes, erigit l'any 2005, als jardins de Can Massachs, a iniciativa d'Esquerra Republicana. Aquest mes de maig ha fet 73 anys de l'alliberament del camp austríac de Mauthausen, on van ser deportats la majoria dels republicans espanyols.
Llibertat i fraternitat
L'obertura va anar a càrrec del regidor de Patrimoni i Memòria Història, David Fontanals, qui va reivindicar mantenir viu el record de les víctimes del feixisme i de les seves idees i maneres de viure, en un "exercici de memòria, veritat, justícia i reparació" per "dignificar, reconèixer i tenir presents els motius pels quals van lluitar i pel que representen". És per això que el regidor Fontanals va proclamar que "avui, les idees de llibertat i fraternitat són més necessàries que mai, pel que aquest acte també és una crida a mantenir-les vives".
Ripollet antifeixista
Seguidament, l'alcalde de Ripollet, José María Osuna, va repassar la vida i el calvari que van patir les víctimes ripolletenques dels camps de concentració nazis. Es tracta de Tomás Caballero Vico (1897-1941), Josep Datzira Casamitjana (1912-1942), Juan Montesinos Uribe (1908-1942), Sotero López Tello i Pau Pallàs Alsina (1907-1941). En el seu discurs, Osuna va manifestar que "el millor homenatge que els podem fer és treballar per una societat on fem impossible que regnin els valors de l'odi i la discriminació que van fer germinar el nazisme. Diàriament, apareixen brots de feixisme a tot arreu i avançarà si no el combatem. Això també ens recorda que la història no és unidireccional". Per a l'alcalde, "res no assegura que la nostra societat, d'aquí a 50 anys, hagi de ser més lliure, més igualitària o més democràtica. De fet, el context polític actual, a nivell europeu, ja ens ho deixa entendre".
No obstant això, va advertir, "però aquest futur només depèn de nosaltres, de tota la gent que cregui i que segueixi lluitant pels drets i per les llibertats. I en aquesta defensa, mai no podrem defallir, perquè, al capdavall, es tracta d'una lluita i d'una defensa de la vida i de la dignitat humana. I amb aquest objectiu, una de les nostres millors armes són homenatges com aquest, és la memòria". Per acabar, l'alcalde Osuna va concloure "per totes les víctimes de l'odi del feixisme i per tots nosaltres, no oblidem. Visca Ripollet antifeixista".
Ofrenes
A continuació, van realitzar els seus parlaments i lectures de poemes Decidim, l'Associació de Veïns de Sant Andreu i el Grup d'Estudis Ripolletencs (GER). Finalment, tots ells van fer les seves ofrenes florals, a les quals també s'hi van sumar les d'Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya i l'ofrena dels familiars de les víctimes. L'emotiu acte va cloure amb l'ofrena floral institucional, representada pels regidors dels grups municipals Decidim i el PSC presents.
Llibertat i fraternitat
L'obertura va anar a càrrec del regidor de Patrimoni i Memòria Història, David Fontanals, qui va reivindicar mantenir viu el record de les víctimes del feixisme i de les seves idees i maneres de viure, en un "exercici de memòria, veritat, justícia i reparació" per "dignificar, reconèixer i tenir presents els motius pels quals van lluitar i pel que representen". És per això que el regidor Fontanals va proclamar que "avui, les idees de llibertat i fraternitat són més necessàries que mai, pel que aquest acte també és una crida a mantenir-les vives".
Ripollet antifeixista
Seguidament, l'alcalde de Ripollet, José María Osuna, va repassar la vida i el calvari que van patir les víctimes ripolletenques dels camps de concentració nazis. Es tracta de Tomás Caballero Vico (1897-1941), Josep Datzira Casamitjana (1912-1942), Juan Montesinos Uribe (1908-1942), Sotero López Tello i Pau Pallàs Alsina (1907-1941). En el seu discurs, Osuna va manifestar que "el millor homenatge que els podem fer és treballar per una societat on fem impossible que regnin els valors de l'odi i la discriminació que van fer germinar el nazisme. Diàriament, apareixen brots de feixisme a tot arreu i avançarà si no el combatem. Això també ens recorda que la història no és unidireccional". Per a l'alcalde, "res no assegura que la nostra societat, d'aquí a 50 anys, hagi de ser més lliure, més igualitària o més democràtica. De fet, el context polític actual, a nivell europeu, ja ens ho deixa entendre".
No obstant això, va advertir, "però aquest futur només depèn de nosaltres, de tota la gent que cregui i que segueixi lluitant pels drets i per les llibertats. I en aquesta defensa, mai no podrem defallir, perquè, al capdavall, es tracta d'una lluita i d'una defensa de la vida i de la dignitat humana. I amb aquest objectiu, una de les nostres millors armes són homenatges com aquest, és la memòria". Per acabar, l'alcalde Osuna va concloure "per totes les víctimes de l'odi del feixisme i per tots nosaltres, no oblidem. Visca Ripollet antifeixista".
Ofrenes
A continuació, van realitzar els seus parlaments i lectures de poemes Decidim, l'Associació de Veïns de Sant Andreu i el Grup d'Estudis Ripolletencs (GER). Finalment, tots ells van fer les seves ofrenes florals, a les quals també s'hi van sumar les d'Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya i l'ofrena dels familiars de les víctimes. L'emotiu acte va cloure amb l'ofrena floral institucional, representada pels regidors dels grups municipals Decidim i el PSC presents.