Ripollet se suma a la commemoració i la lluita contra la LGTBI-fòbia
Amb motiu del Dia Internacional contra l'LGTBI-fòbia, que es va commemorar el passat divendres, 17 de maig, l'Ajuntament de Ripollet s'ha adherit al manifest redactat per l'Observatori Contra l'Homofòbia per aquesta diada. Per una societat sense situacions de violència cap a les persones LGTBI, l'Ajuntament es compromet a seguir treballant en les polítiques d'igualtat i LGTBI, com a eina de transformació social cap a la igualtat efectiva i plena.
MANIFEST 17 DE MAIG 2019 - DIA INTERNACIONAL CONTRA L'LGTBI-FÒBIA
El 17 de maig, dia internacional contra la lesbofòbia, homofòbia, bifòbia, transfòbia i interfòbia, es commemora que l'Organització Mundial de la Salut, l'any 1990, eliminés l'homosexualitat definitivament del seu llistat de malalties.
29 anys després, tornem al sortir al carrer, aquesta és una data reivindicativa, de lluita i sensibilització però també de germanor a favor de la implementació de tots els drets que s'han anat aconseguint i dels que queden per aconseguir per fer una societat sense masclisme i LGTBI-fòbia, sense situacions de violències que han de patir les persones LGTBI.
Aquest any, és un any especial, es fan 50 anys de la revolta de StoneWall, a Nova York, on les nostres companyes van començar un esclat contra la injustícia, la criminalització, la patologització i la violència. No podem oblidar el nostre passat i d'on venim, imperiosament necessari per entendre el nostre present.
Tot i que en els darrers anys hem avançat juntes en matèria de garantia de drets, en gran part per l'impuls de la Llei 11/2014 i del treball incansable del teixit associatiu de diferents col·lectius de la nostra ciutat, l'LGTBI-fòbia continua molt present en els nostres carrers i en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. Tenim diferents reptes per endavant com a societat i exigim la intervenció d'urgència en els següents aspectes:
REPTE 1: AMPLIAR LA MIRADA CONTRA LES VIOLÈNCIES LGTBI+
En els darrers mesos hem presenciat diferents denúncies de persones LGBTI que han estat víctimes d'agressions i discriminacions, les estadístiques que coneixem del present any indiquen un augment de les situacions de violència i és per aquest motiu la necessitat urgent de dotar-nos d'estratègies efectives contra aquestes. En aquest camí, hem d'establir aliances amb diferents col·lectius socials i tenir en compte l'experiència de les polítiques implementades contra la violència de gènere, ampliant la mirada sobre les situacions de violències que pateixen les persones LGBTI des d'una perspectiva feminista i de la diversitat afectiva sexual i de gènere.
Demanem a les institucions un reconeixement i una resposta jurídica i social ferma en contra de les agressions i discriminacions que estem patint. La lluita contra l'heteropatriarcat és i ha de ser conjunta i feminista.
REPTE 2: LLUITAR CONTRA L'ASSETJAMENT ESCOLAR PER RAÓ D'ORIENTACIÓ SEXUAL, IDENTITAT I/O EXPRESSIÓ DE GÈNERE
En l'àmbit educatiu i del lleure, la gran xacra continua sent l'assetjament escolar per motius d'orientació, identitat i/o expressió de gènere. En aquest camp comptem amb el protocol per a la detecció, prevenció i intervenció d'assetjament a les persones LGBTI i aquest any s'incorpora un protocol per a l'atenció i acompanyament de l'alumnat transgènere en els centres educatius però l'experiència indica que els centres educatius estan lluny de tenir les eines adequades per fer front a l'assetjament per aquests motius. La formació en diversitat afectiva sexual i de gènere per a totes les agents que configuren les comunitats educatives ha de ser la línia a seguir, i per tant, invertir recursos per a proveir una mirada més amplia que trenqui amb una única manera de pensar-nos i estar en el món.
Incorporem la reivindicació pel col·lectiu de persones asexuals, recentment organitzades i que demanen no ser estigmatitzades i discriminades i una millor educació i informació sobre l'espectre divers de la sexualitat en la nostra societat. És necessari encaminar-nos a una veritable convivència en la diversitat.
REPTE 3: IGUALTAT EN DRETS A LA REPRODUCCIÓ I PACTE SOCIAL PEL VIH, LA SIDA I DIFERENTS ITS
En l'àmbit de la salut són diferents aspectes que s'han d'abordar de forma efectiva. El protocol d'accés a la reproducció humana assistida va permetre accedir a un dret que reclamava el moviment. Tanmateix, els quasi tres anys que porta en funcionament ha visibilitzat una situació d'atenció inadequada i amb deficiències, lluny de respondre les necessitats i realitats de les persones que hi accedeixen, i que a més, requereix d'un desplegament territorial que descentralitzi el servei, això no s'està duent a terme i provoca que totes les usuàries s'hagin de desplaçar fins a Barcelona.
Tanmateix, demanem compromís per establir un efectiu pacte social contra el VIH, la sida i les diferents ITS que desplegui els recursos suficients de prevenció, detecció i intervenció i que coordini de manera efectiva als diferents agents que treballen contra la serofòbia, l'estigma i a discriminació de les persones que viuen amb VIH dotant de recursos i estratègies per aturar la pandèmia i les seves conseqüències socials.
REPTE 4: PROTECCIÓ PERSONES REFUGIADES PER LA SEVA ORIENTACIÓ SEXO-AFECTIVA O IDENTITAT DE GÈNERE
Un altre repte és una protecció efectiva per a les persones refugiades arreu del món per la seva persecució en els països d'origen a causa de la seva orientació sexo-afectiva o la seva identitat de gènere. La travessia d'aquestes persones està marcada per la incertesa, els obstacles són continus i es posa en perill la seva integritat i els seus drets. Demanem unes polítiques públiques que afavoreixen l'accés als serveis humanitaris i eliminar les barreres per expressar la seva necessitat de protecció, acollint-se al dret d'asil.
REPTE 5: DESPATOLOGITZACIÓ EFECTIVA I IMPLEMENTACIÓ DE POLÍTIQUES SOCIOLABORALS PER LES PERSONES TRANS
S'ha donat un gran pas amb la implementació del nou model d'atenció de les persones trans, amb una perspectiva despatologitzadora. Creiem necessari distribuir aquest servei arreu del territori, descentralitzar-lo, dotar-lo e recursos suficients perquè tingui l'impacte social que desitgem i contribueixi al benestar i la garantia de drets de les persones trans. Tanmateix, seria ingenu pensar que les persones trans o intersexuals no continuen sent patologitzades, la comunitat mèdica en la seva totalitat ha d'entendre que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris i que ens pot abocar a patir unes conseqüències per no seguir el model binarista. És imprescindible garantir els recursos necessaris d'atenció a aquestes persones i distribuir narratives alternatives del dret a viure i a sentir la pròpia identitat i el propi cos de manera lliure i sense prejudicis.
Tanmateix, davant d'una de les problemàtiques del col·lectiu trans com és la situació d'atur, creiem necessari implementar polítiques sociolaborals dirigides a les persones trans. En aquest sentit, el treball ha de ser amb les empreses, organitzacions i/o administracions dotant-los de recursos per a la inserció laboral per millorar l'ocupació. No ens oblidem que un moment important de la vida d'una persona trans és la decisió de realitzar el seu trànsit, un trànsit que també té un caire social i que pot influir en l'àmbit laboral, per tant, s'ha de treballar en l'acompanyament per part dels diferents agents laborals en la transició que pot fer una persona trans dins del seu espai de feina.
REPTE 6: RESPOSTA SOCIAL CONTRA L'ODI
El avenç de l'extrema dreta és una realitat que s'està produint al món, Estats Units, Brasil, Hongria, Itàlia o la mateixa Espanya, per posar uns exemples[7] , tenen representats polítics que afavoreixen polítiques antifeministes i LGTBIfòbiques. Aquestes lògiques posen en perill els avenços que tant esforç ens ha costat aconseguir. El moviment LGTBI ha de ser un actiu contra els discursos i pràctiques que distribueixen odi i en aliança amb altres col·lectius socials enarborar una alternativa per fer front al feixisme.
REPTE 7: EL CAMÍ PASA PEL COMPROMÍS AMB LES POLÍTIQUES D'IGUALTAT I LGTBI
Finalment, i després de fer un breu repàs dels reptes que tenim per endavant, volem demanar a les diferents administracions, i als nostres representants polítics un ferm compromís amb les polítiques d'igualtat i LGTBI. Encara avui no s'ha desplegat de manera efectiva la Llei 11/2014, més coneguda com la llei contra l'LGTBI-fòbia, com a exemple és la falta d'aprovació del decret que regula el règim sancionador, exigim la seva implementació per a que contribueixi a la negació de la impunitat de l'LGTBI-fòbia. Són anys de reivindicació, de visibilització i de treball constant per construir una societat més plural, justa i fraterna. Tanmateix, en clau estatal, en aquesta legislatura exigim que una prioritat política sigui l'aprovació de la Llei d'Igualtat LGTBI estatal que doti un marc normatiu específic per a la garantia de drets de totes les persones LGTBI d'arreu d'Espanya. En definitiva, encaminar-nos cap a una societat que tingui com a màximes el dret a la igualtat i no-discriminació, una societat oberta i diversa.
MUNICIPALISME COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL
Els Ajuntaments són administracions properes a la ciutadania on les polítiques establertes reflecteixen directament en el benestar de les persones. Les polítiques d'igualtat i LGTBI des d'una mirada conjunta amb el feminisme han d'ocupar un eix transversal en la forma de fer política a la ciutat. És un repte que hem d'encapçalar entre totes, no deixar a cap persona en els marges, pensar en totes la maneres d'estar i sentir-se en la nostra ciutat. Per finalitzar, volem tornar a recordar-nos de l'esperit de la revolta de StoneWall, un esperit que ens ha d'acompanyar sempre per continuar lluitant contra l'LGTBI-fòbia i aconseguir canvis de transformació social que ens encamina cap a una igualtat efectiva i plena.
NdP/A.B.
MANIFEST 17 DE MAIG 2019 - DIA INTERNACIONAL CONTRA L'LGTBI-FÒBIA
El 17 de maig, dia internacional contra la lesbofòbia, homofòbia, bifòbia, transfòbia i interfòbia, es commemora que l'Organització Mundial de la Salut, l'any 1990, eliminés l'homosexualitat definitivament del seu llistat de malalties.
29 anys després, tornem al sortir al carrer, aquesta és una data reivindicativa, de lluita i sensibilització però també de germanor a favor de la implementació de tots els drets que s'han anat aconseguint i dels que queden per aconseguir per fer una societat sense masclisme i LGTBI-fòbia, sense situacions de violències que han de patir les persones LGTBI.
Aquest any, és un any especial, es fan 50 anys de la revolta de StoneWall, a Nova York, on les nostres companyes van començar un esclat contra la injustícia, la criminalització, la patologització i la violència. No podem oblidar el nostre passat i d'on venim, imperiosament necessari per entendre el nostre present.
Tot i que en els darrers anys hem avançat juntes en matèria de garantia de drets, en gran part per l'impuls de la Llei 11/2014 i del treball incansable del teixit associatiu de diferents col·lectius de la nostra ciutat, l'LGTBI-fòbia continua molt present en els nostres carrers i en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. Tenim diferents reptes per endavant com a societat i exigim la intervenció d'urgència en els següents aspectes:
REPTE 1: AMPLIAR LA MIRADA CONTRA LES VIOLÈNCIES LGTBI+
En els darrers mesos hem presenciat diferents denúncies de persones LGBTI que han estat víctimes d'agressions i discriminacions, les estadístiques que coneixem del present any indiquen un augment de les situacions de violència i és per aquest motiu la necessitat urgent de dotar-nos d'estratègies efectives contra aquestes. En aquest camí, hem d'establir aliances amb diferents col·lectius socials i tenir en compte l'experiència de les polítiques implementades contra la violència de gènere, ampliant la mirada sobre les situacions de violències que pateixen les persones LGBTI des d'una perspectiva feminista i de la diversitat afectiva sexual i de gènere.
Demanem a les institucions un reconeixement i una resposta jurídica i social ferma en contra de les agressions i discriminacions que estem patint. La lluita contra l'heteropatriarcat és i ha de ser conjunta i feminista.
REPTE 2: LLUITAR CONTRA L'ASSETJAMENT ESCOLAR PER RAÓ D'ORIENTACIÓ SEXUAL, IDENTITAT I/O EXPRESSIÓ DE GÈNERE
En l'àmbit educatiu i del lleure, la gran xacra continua sent l'assetjament escolar per motius d'orientació, identitat i/o expressió de gènere. En aquest camp comptem amb el protocol per a la detecció, prevenció i intervenció d'assetjament a les persones LGBTI i aquest any s'incorpora un protocol per a l'atenció i acompanyament de l'alumnat transgènere en els centres educatius però l'experiència indica que els centres educatius estan lluny de tenir les eines adequades per fer front a l'assetjament per aquests motius. La formació en diversitat afectiva sexual i de gènere per a totes les agents que configuren les comunitats educatives ha de ser la línia a seguir, i per tant, invertir recursos per a proveir una mirada més amplia que trenqui amb una única manera de pensar-nos i estar en el món.
Incorporem la reivindicació pel col·lectiu de persones asexuals, recentment organitzades i que demanen no ser estigmatitzades i discriminades i una millor educació i informació sobre l'espectre divers de la sexualitat en la nostra societat. És necessari encaminar-nos a una veritable convivència en la diversitat.
REPTE 3: IGUALTAT EN DRETS A LA REPRODUCCIÓ I PACTE SOCIAL PEL VIH, LA SIDA I DIFERENTS ITS
En l'àmbit de la salut són diferents aspectes que s'han d'abordar de forma efectiva. El protocol d'accés a la reproducció humana assistida va permetre accedir a un dret que reclamava el moviment. Tanmateix, els quasi tres anys que porta en funcionament ha visibilitzat una situació d'atenció inadequada i amb deficiències, lluny de respondre les necessitats i realitats de les persones que hi accedeixen, i que a més, requereix d'un desplegament territorial que descentralitzi el servei, això no s'està duent a terme i provoca que totes les usuàries s'hagin de desplaçar fins a Barcelona.
Tanmateix, demanem compromís per establir un efectiu pacte social contra el VIH, la sida i les diferents ITS que desplegui els recursos suficients de prevenció, detecció i intervenció i que coordini de manera efectiva als diferents agents que treballen contra la serofòbia, l'estigma i a discriminació de les persones que viuen amb VIH dotant de recursos i estratègies per aturar la pandèmia i les seves conseqüències socials.
REPTE 4: PROTECCIÓ PERSONES REFUGIADES PER LA SEVA ORIENTACIÓ SEXO-AFECTIVA O IDENTITAT DE GÈNERE
Un altre repte és una protecció efectiva per a les persones refugiades arreu del món per la seva persecució en els països d'origen a causa de la seva orientació sexo-afectiva o la seva identitat de gènere. La travessia d'aquestes persones està marcada per la incertesa, els obstacles són continus i es posa en perill la seva integritat i els seus drets. Demanem unes polítiques públiques que afavoreixen l'accés als serveis humanitaris i eliminar les barreres per expressar la seva necessitat de protecció, acollint-se al dret d'asil.
REPTE 5: DESPATOLOGITZACIÓ EFECTIVA I IMPLEMENTACIÓ DE POLÍTIQUES SOCIOLABORALS PER LES PERSONES TRANS
S'ha donat un gran pas amb la implementació del nou model d'atenció de les persones trans, amb una perspectiva despatologitzadora. Creiem necessari distribuir aquest servei arreu del territori, descentralitzar-lo, dotar-lo e recursos suficients perquè tingui l'impacte social que desitgem i contribueixi al benestar i la garantia de drets de les persones trans. Tanmateix, seria ingenu pensar que les persones trans o intersexuals no continuen sent patologitzades, la comunitat mèdica en la seva totalitat ha d'entendre que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris i que ens pot abocar a patir unes conseqüències per no seguir el model binarista. És imprescindible garantir els recursos necessaris d'atenció a aquestes persones i distribuir narratives alternatives del dret a viure i a sentir la pròpia identitat i el propi cos de manera lliure i sense prejudicis.
Tanmateix, davant d'una de les problemàtiques del col·lectiu trans com és la situació d'atur, creiem necessari implementar polítiques sociolaborals dirigides a les persones trans. En aquest sentit, el treball ha de ser amb les empreses, organitzacions i/o administracions dotant-los de recursos per a la inserció laboral per millorar l'ocupació. No ens oblidem que un moment important de la vida d'una persona trans és la decisió de realitzar el seu trànsit, un trànsit que també té un caire social i que pot influir en l'àmbit laboral, per tant, s'ha de treballar en l'acompanyament per part dels diferents agents laborals en la transició que pot fer una persona trans dins del seu espai de feina.
REPTE 6: RESPOSTA SOCIAL CONTRA L'ODI
El avenç de l'extrema dreta és una realitat que s'està produint al món, Estats Units, Brasil, Hongria, Itàlia o la mateixa Espanya, per posar uns exemples[7] , tenen representats polítics que afavoreixen polítiques antifeministes i LGTBIfòbiques. Aquestes lògiques posen en perill els avenços que tant esforç ens ha costat aconseguir. El moviment LGTBI ha de ser un actiu contra els discursos i pràctiques que distribueixen odi i en aliança amb altres col·lectius socials enarborar una alternativa per fer front al feixisme.
REPTE 7: EL CAMÍ PASA PEL COMPROMÍS AMB LES POLÍTIQUES D'IGUALTAT I LGTBI
Finalment, i després de fer un breu repàs dels reptes que tenim per endavant, volem demanar a les diferents administracions, i als nostres representants polítics un ferm compromís amb les polítiques d'igualtat i LGTBI. Encara avui no s'ha desplegat de manera efectiva la Llei 11/2014, més coneguda com la llei contra l'LGTBI-fòbia, com a exemple és la falta d'aprovació del decret que regula el règim sancionador, exigim la seva implementació per a que contribueixi a la negació de la impunitat de l'LGTBI-fòbia. Són anys de reivindicació, de visibilització i de treball constant per construir una societat més plural, justa i fraterna. Tanmateix, en clau estatal, en aquesta legislatura exigim que una prioritat política sigui l'aprovació de la Llei d'Igualtat LGTBI estatal que doti un marc normatiu específic per a la garantia de drets de totes les persones LGTBI d'arreu d'Espanya. En definitiva, encaminar-nos cap a una societat que tingui com a màximes el dret a la igualtat i no-discriminació, una societat oberta i diversa.
MUNICIPALISME COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL
Els Ajuntaments són administracions properes a la ciutadania on les polítiques establertes reflecteixen directament en el benestar de les persones. Les polítiques d'igualtat i LGTBI des d'una mirada conjunta amb el feminisme han d'ocupar un eix transversal en la forma de fer política a la ciutat. És un repte que hem d'encapçalar entre totes, no deixar a cap persona en els marges, pensar en totes la maneres d'estar i sentir-se en la nostra ciutat. Per finalitzar, volem tornar a recordar-nos de l'esperit de la revolta de StoneWall, un esperit que ens ha d'acompanyar sempre per continuar lluitant contra l'LGTBI-fòbia i aconseguir canvis de transformació social que ens encamina cap a una igualtat efectiva i plena.
NdP/A.B.