Homenatge 25 anys d'ajuntaments democràticsRipollet reuneix avui els seus regidors des de 1979
El consistori ripolletenc celebra avui dijous els “25 anys de la constitució dels ajuntaments democràtics”. A les 8 del vespre tindrà lloc un acte solemne al Teatre Auditori, presidit per l’alcalde de Ripollet, Juan Parralejo, que reunirà prop d’un centenar de ciutadans que han estat regidors de l’Ajuntament de Ripollet des de 1979. Els homenatjats rebran com a record un rellotge. A la trobada també s’ha convidaa representants del món associatiu i empresarial, entre d’altres.
MANIFEST PELS 25 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
El dia 19 d’abril de 1979 es constituïen els primers ajuntaments elegits democràticament i amb sufragi universal després de 40 anys de dictadura. La societat catalana va celebrar aquelles eleccions amb il·lusió, esperança i amb la certesa que la llibertat era un valor que havien de defensar per fer una societat més justa.
Durant aquest 25 anys tots i cadascun dels municipis de Catalunya s’han transformat i han esdevingut comunitats locals en les quals les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya tinguessin la seva oportunitat de desenvolupament. Així, els municipis catalans, reunits en el II Congrés de Municipis, van expressar que “Catalunya es construeix des dels municipis”. Aquesta voluntat de refer el país, de recuperar les seves llibertats i encetar el camí de la normalitat, ha presidit l’impuls que tots els ajuntaments arreu del territori han dut a terme.
Catalunya ha estat capaç de créixer i progressar mantenint la cohesió social i l’equilibri territorial. La societat que hem estat construint ha situat les persones, les catalanes i els catalans, com a nucli de les polítiques públiques. Aquesta aposta, agosarada, ha estat principalment compartida entre el Govern de Catalunya i els ajuntaments. Les comunitats locals han esdevingut punts referencials i d’identificació de les ciutadanes i ciutadans. La recuperació de les llibertats individuals i de les llibertats públiques ha comportat, també, la recuperació dels espais públics, de les places, dels carrers i dels equipaments com espais de desenvolupament personal i col·lectiu. La capacitat transformadora dels municipis ha estat increïble malgrat la deficient regulació competencial i la migradesa econòmica amb què han estat sotmesos.
L’Estatut d’Autonomia de 1979 no va tenir en compte una visió municipalista del Catalunya. Es tractava de recuperar una institució, la Generalitat de Catalunya, i articular de nou el país. En aquell moment els grups polítics principals de la comissió redactora van optar per un model de recuperació de les institucions nacionals, sota la concepció que els municipis tenien una funció administrativa destinada a l’organització de serveis generals. El municipalisme català, però, ha estat capaç de prestar serveis que els seus ciutadans reclamaven. Les formes de gestió i les possibilitats desenvolupades pels municipis per tal de satisfer les necessitats dels seus ciutadans han estat observades com a noves formules de desenvolupament del municipalisme.
Ara, 25 anys després, ens trobem davant el repte d’escriure i aprovar un Nou Estatut per a Catalunya.. Tenim l’oportunitat de preparar un Estatut que tingui en compte totes les aportacions que els municipis han fet durant aquests anys. Volem i necessitem un Estatut que contempli la capacitat única del Parlament de Catalunya en l’organització competencial i funcional dels municipis. Volem i necessitem un Estatut que atorgui al Parlament de Catalunya les competències exclusives en l’organització territorial, i de l’administració local, sense bases ni condicions prèvies. Volem i necessitem un Estatut que converteixi el Parlament de Catalunya amb l’únic poder legislatiu en relació amb les hisendes i el finançament local. Els municipis, per continuar avançant, necessitem un Nou Estatut que permeti el reconeixement de les singularitats administratives i territorials de cadascun.
Estem davant d’un nou repte. L’autogovern de Catalunya ha de créixer, necessitem fer polítiques de proximitat en habitatge, en immigració i en tantes altres matèries que els municipis coneixem prou bé a causa de la particular relació que mantenim amb les ciutadanes i els ciutadans. Anhelem un nou instrument, l’Estatut, que doti de capacitat financera i econòmica a Catalunya, de forma justa i solidària. En definitiva, com ara fa 25 anys, els ajuntaments de Catalunya manifestem la nostra voluntat d’avançar en pau envers la llibertat individual i col·lectiva de totes les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya.
Barcelona, Palau del Parlament, 19 d’abril de 2004
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS I COMARQUES
FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA
MANIFEST PELS 25 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
El dia 19 d’abril de 1979 es constituïen els primers ajuntaments elegits democràticament i amb sufragi universal després de 40 anys de dictadura. La societat catalana va celebrar aquelles eleccions amb il·lusió, esperança i amb la certesa que la llibertat era un valor que havien de defensar per fer una societat més justa.
Durant aquest 25 anys tots i cadascun dels municipis de Catalunya s’han transformat i han esdevingut comunitats locals en les quals les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya tinguessin la seva oportunitat de desenvolupament. Així, els municipis catalans, reunits en el II Congrés de Municipis, van expressar que “Catalunya es construeix des dels municipis”. Aquesta voluntat de refer el país, de recuperar les seves llibertats i encetar el camí de la normalitat, ha presidit l’impuls que tots els ajuntaments arreu del territori han dut a terme.
Catalunya ha estat capaç de créixer i progressar mantenint la cohesió social i l’equilibri territorial. La societat que hem estat construint ha situat les persones, les catalanes i els catalans, com a nucli de les polítiques públiques. Aquesta aposta, agosarada, ha estat principalment compartida entre el Govern de Catalunya i els ajuntaments. Les comunitats locals han esdevingut punts referencials i d’identificació de les ciutadanes i ciutadans. La recuperació de les llibertats individuals i de les llibertats públiques ha comportat, també, la recuperació dels espais públics, de les places, dels carrers i dels equipaments com espais de desenvolupament personal i col·lectiu. La capacitat transformadora dels municipis ha estat increïble malgrat la deficient regulació competencial i la migradesa econòmica amb què han estat sotmesos.
L’Estatut d’Autonomia de 1979 no va tenir en compte una visió municipalista del Catalunya. Es tractava de recuperar una institució, la Generalitat de Catalunya, i articular de nou el país. En aquell moment els grups polítics principals de la comissió redactora van optar per un model de recuperació de les institucions nacionals, sota la concepció que els municipis tenien una funció administrativa destinada a l’organització de serveis generals. El municipalisme català, però, ha estat capaç de prestar serveis que els seus ciutadans reclamaven. Les formes de gestió i les possibilitats desenvolupades pels municipis per tal de satisfer les necessitats dels seus ciutadans han estat observades com a noves formules de desenvolupament del municipalisme.
Ara, 25 anys després, ens trobem davant el repte d’escriure i aprovar un Nou Estatut per a Catalunya.. Tenim l’oportunitat de preparar un Estatut que tingui en compte totes les aportacions que els municipis han fet durant aquests anys. Volem i necessitem un Estatut que contempli la capacitat única del Parlament de Catalunya en l’organització competencial i funcional dels municipis. Volem i necessitem un Estatut que atorgui al Parlament de Catalunya les competències exclusives en l’organització territorial, i de l’administració local, sense bases ni condicions prèvies. Volem i necessitem un Estatut que converteixi el Parlament de Catalunya amb l’únic poder legislatiu en relació amb les hisendes i el finançament local. Els municipis, per continuar avançant, necessitem un Nou Estatut que permeti el reconeixement de les singularitats administratives i territorials de cadascun.
Estem davant d’un nou repte. L’autogovern de Catalunya ha de créixer, necessitem fer polítiques de proximitat en habitatge, en immigració i en tantes altres matèries que els municipis coneixem prou bé a causa de la particular relació que mantenim amb les ciutadanes i els ciutadans. Anhelem un nou instrument, l’Estatut, que doti de capacitat financera i econòmica a Catalunya, de forma justa i solidària. En definitiva, com ara fa 25 anys, els ajuntaments de Catalunya manifestem la nostra voluntat d’avançar en pau envers la llibertat individual i col·lectiva de totes les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya.
Barcelona, Palau del Parlament, 19 d’abril de 2004
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS I COMARQUES
FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA