Especial eBR: M'agrada Ripollet perquè ha crescut lluitant, com jo
Zahi Nia el Amry, del Marroc; Larina Morotova, de Rússia i Maria Paz Sota, de Guinea són tres de les divuit dones que van realitzar el curs de mediadores culturals, organitzat per la Regidoria d'Educació i Polítiques d'Igualtat de l'Ajuntament i Unescocat. Tres dones amb tres realitats diferents que han construït la seva vida a la nostra població.
eBR. En què va consistir el curs de mediadores culturals que vau fer?
Larina: Era un curs per preparar-te com a mediadora. Saber en què consisteix la mediació. És molt important que, quan una persona arriba a un país nou, tingui algú que t'ensenyi, t'expliqui ón ets. I el més important, que parli el teu idioma.
eBR. Heu trobat moltes diferències amb les altres noies que venen de països i cultures diferents a les vostres?
Zahia: Sí que hi ha diferències. Quan ho veus des de lluny t'imagines una cosa. Gràcies al curs hem conegut altres realitats. Jo pensava que la mediació era fer d'intèrpret i no és això. És molt més.
Maria Paz: El curs m'ha agradat moltíssim. Gairebé tot el que m'han ensenyat ho he aplicat. Ha estat l'impuls per començar una nova vida.
eBR. D'on veniu per què vau decidir viure aquí?
MP. Jo vinc de Guinea Equatorial. Vaig venir perque m'agradava Espanya. És un país que obre la mà. Porto aquí set anys.
Z. Jo sóc de Casablanca, al Marroc. Vaig venir amb la meva cosina. Vaig trobar una feina i m'hi vaig quedar. M'agrada molt els catalans. Aquí he tingut les meves tres filles.
L. Sóc de Rússia i fa dos anys que estic aquí. Ja coneixia Espanya i m'agradava com a país. M'agradava la gent. A Espanya arriba gent de tot arreu i no tots portem coses bones. La gent d'aqui es capaç d'oblidar les coses dolentes i donar-te la benvinguda... i això no és fàcil de fer.
eBR. Us hagués ajudat tenir una mediadora quan vau arribar aquí?
MP. Va molt bé conèixer algú, sobretot per trobar feina. Si no et coneixen, tinguis o no estudis, és molt dificil poder treballar. Els estudis del teu país no et serveixen i s'ha de començar de zero.
Z. En el meu cas la meva cosina em va fer de mediadora cultural. I casar-me amb un espanyol m'ha ajudat molt. Es necessari conèixer algú.
eBR. Penseu aplicar els coneixements que us han ensenyat?
Z. Jo ja havia fet de mediadora sense saber-ho! He acompanyat gent a la Seguretat Social, al govern, al metge. Anar al metge sense poder explicar què et passa és molt difícil. Jo he anat amb molta gent a l'hospital i a l'assistent social. Si ens dónen una oportunitat podem fer moltes coses.
eBR. Quines diferències hi ha entre viure aquí i en el vostre país d'origen?
L. La gent aquí és més càlida. Després, la tranquil·litat. Aquí pots sortir al carrer a qualsevol hora sense por. I després la feina: si vols treballar pots. T'agradarà més o menys, però podràs mantenir la teva família.
Z. Els serveis sanitaris. Aquí et tracten igual siguis ric o siguis pobre. Al Marroc si no tens diners no pots entrar en un hospital que estigui bé.
Jo he tingut tres nenes i al Marroc per tenir una habitació, un metge i que et tractin bé has de pagar molts diners. Per això jo visc aquí i vaig al Marroc de visita.
MP. A mi m'agrada que aquí ningú sap si ets rica o pobre. Al meu país tothom sap si aquell dia has menjat o no. I les indiferències, no les suporto.
eBR. Què és el que més us agrada de Ripollet?
Z. A mi m'agrada que ho tinc tot a prop. Transports, escoles, serveis... i també la gent.
L. M'agrada la part històrica de Ripollet. Saber que pots veure un edifici que té deu segles! A cap país tens això.
MP. El poble de Ripollet és la meva vida. I m'agrada perquè ha crescut lluitant. No s'ha fet de la nit al dia. Cada dia es fa gran. És com jo. És meu.
eBR. En què va consistir el curs de mediadores culturals que vau fer?
Larina: Era un curs per preparar-te com a mediadora. Saber en què consisteix la mediació. És molt important que, quan una persona arriba a un país nou, tingui algú que t'ensenyi, t'expliqui ón ets. I el més important, que parli el teu idioma.
eBR. Heu trobat moltes diferències amb les altres noies que venen de països i cultures diferents a les vostres?
Zahia: Sí que hi ha diferències. Quan ho veus des de lluny t'imagines una cosa. Gràcies al curs hem conegut altres realitats. Jo pensava que la mediació era fer d'intèrpret i no és això. És molt més.
Maria Paz: El curs m'ha agradat moltíssim. Gairebé tot el que m'han ensenyat ho he aplicat. Ha estat l'impuls per començar una nova vida.
eBR. D'on veniu per què vau decidir viure aquí?
MP. Jo vinc de Guinea Equatorial. Vaig venir perque m'agradava Espanya. És un país que obre la mà. Porto aquí set anys.
Z. Jo sóc de Casablanca, al Marroc. Vaig venir amb la meva cosina. Vaig trobar una feina i m'hi vaig quedar. M'agrada molt els catalans. Aquí he tingut les meves tres filles.
L. Sóc de Rússia i fa dos anys que estic aquí. Ja coneixia Espanya i m'agradava com a país. M'agradava la gent. A Espanya arriba gent de tot arreu i no tots portem coses bones. La gent d'aqui es capaç d'oblidar les coses dolentes i donar-te la benvinguda... i això no és fàcil de fer.
eBR. Us hagués ajudat tenir una mediadora quan vau arribar aquí?
MP. Va molt bé conèixer algú, sobretot per trobar feina. Si no et coneixen, tinguis o no estudis, és molt dificil poder treballar. Els estudis del teu país no et serveixen i s'ha de començar de zero.
Z. En el meu cas la meva cosina em va fer de mediadora cultural. I casar-me amb un espanyol m'ha ajudat molt. Es necessari conèixer algú.
eBR. Penseu aplicar els coneixements que us han ensenyat?
Z. Jo ja havia fet de mediadora sense saber-ho! He acompanyat gent a la Seguretat Social, al govern, al metge. Anar al metge sense poder explicar què et passa és molt difícil. Jo he anat amb molta gent a l'hospital i a l'assistent social. Si ens dónen una oportunitat podem fer moltes coses.
eBR. Quines diferències hi ha entre viure aquí i en el vostre país d'origen?
L. La gent aquí és més càlida. Després, la tranquil·litat. Aquí pots sortir al carrer a qualsevol hora sense por. I després la feina: si vols treballar pots. T'agradarà més o menys, però podràs mantenir la teva família.
Z. Els serveis sanitaris. Aquí et tracten igual siguis ric o siguis pobre. Al Marroc si no tens diners no pots entrar en un hospital que estigui bé.
Jo he tingut tres nenes i al Marroc per tenir una habitació, un metge i que et tractin bé has de pagar molts diners. Per això jo visc aquí i vaig al Marroc de visita.
MP. A mi m'agrada que aquí ningú sap si ets rica o pobre. Al meu país tothom sap si aquell dia has menjat o no. I les indiferències, no les suporto.
eBR. Què és el que més us agrada de Ripollet?
Z. A mi m'agrada que ho tinc tot a prop. Transports, escoles, serveis... i també la gent.
L. M'agrada la part històrica de Ripollet. Saber que pots veure un edifici que té deu segles! A cap país tens això.
MP. El poble de Ripollet és la meva vida. I m'agrada perquè ha crescut lluitant. No s'ha fet de la nit al dia. Cada dia es fa gran. És com jo. És meu.