El Pla de transició energètica de Ripollet aposta per les renovables, l'eficiència i l'estalvi
L'Ajuntament de Ripollet ha presentat un ambiciós pla, amb tres línies d'actuació que són l'ús de vehicles d'emissions zero, la promoció de l'eficiència energètica i la implantació d'energies renovables als edificis municipals, amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Una inversió de més de 3 M€ per a la reducció d'emissions i la lluita contra el canvi climàtic.
L'Ajuntament de Ripollet ha elaborat un Pla de transició energètica, que a més de seguir amb la línia de treball endegada el 2020 amb l'Any Sumem Verd per afrontar l'actual situació climàtica, comparteix objectius de l'Acord de París de 2016, inclosos al Pla Clima i Energia 2030 de l'Àrea Metropolitana (AMB). Així, les línies d'actuació van dirigides a aconseguir que el consum dels edificis i de l'enllumenat públic sigui produït el 100% amb energies renovables, la reducció d'un 40% com a mínim dels gasos d'efecte hivernacle respecte l'any 2005 i millores d'eficiència energètica que facin reduir el consum un 30%. El pla planteja accions en tres àmbits, que són un parc mòbil d'emissions zero, enllumenat públic i equipaments municipals eficients, i la generació d'energia renovable.
"A més de lluitar contra els efectes del canvi climàtic, aquest estalvi també ens permetrà invertir en més millores o altres projectes, tenint en compte els pocs recursos de l'administració", va explicar la regidora de Serveis Municipals, Pilar Castillejo, durant la presentació del Pla de transició energètica, on va estar acompanyada per Mireia Boya i Busquet, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, a més de l'equip tècnic municipal que ha redactat el pla. Boya va qualificar Ripollet com "un municipi especial i pioner en temes de transició energètica", tot destacant que "no hi ha tants municipis que s'hagin pres tan seriosament la lluita contra el canvi climàtic i la reducció d'emissions, qüestions que també tenen a veure amb la qualitat de l'aire".
Més vehicles elèctrics i més punts de recàrrega
Actualment, l'Ajuntament disposa de 6 vehicles 100% elèctrics per a la Brigada Municipal i va instal·lar dos punts de recàrrega, als carrers de Balmes i Escoles. L'objectiu, tal com recull el pla, és anar augmentant aquesta flota, però sobretot, per tal de promoure l'ús de vehicles elèctrics entre la ciutadania, augmentar el nombre de punts de recàrrega al municipi. Així, s'ha planificat la instal·lació de 3 noves estacions de recàrrega, dues d'elles electrolineres, amb capacitat per a quatre turismes, que s'ubicaran al carrer de Collserola amb Santiga i a l'aparcament del carrer de la Verge de Montserrat, a Tiana-Pont Vell. I la tercera serà una fotolinera, també amb 4 places, al carrer de la Granja 12, amb plaques fotovoltaiques que generaran energia. A més, s'ha previst la instal·lació de sis punts més de recàrrega, bidireccionals, associats als edificis de Policia Local, el Centre Cultural, el Poliesportiu, els pavellons Joan Creus i Francesc Barneda, i el Camp de l'Industrial. En tots els casos, parlem de punts de càrrega ràpida, que permetran carregar els vehicles en uns 20 o 30 minuts. La seva instal·lació està subjecta a rebre les subvencions pertinents.
Eficiència energètica a la via pública i els equipaments
En aquesta línia, la participació de Ripollet en la plataforma de comptabilitat energètica mancomunicada SIE ha permès optimitzar la potència contractada a tots els equipaments municipals, el que ha suposat un estalvi del 83%, equivalent a més de 60.000 € anuals. Els darrers tres anys també s'han executat diferents projectes de millora d'eficiència energètica, com el canvi a led de 102 lluminàries dels camps de futbol municipals, pistes de pàdel d'atletisme, amb un cost de 139.984,90 €, que han suposat un estalvi del 73,5% en energia i una reducció anual de 59.093,75 kg de CO2 a l'atmosfera. També s'han canviat 103 punts als carrers de Rocabruna, Fontanella, Dr. Bergós, Joan Miró, Tamarit i La Lluna, amb un cost de 59.975,16 € i un estalvi del 49% en energia i una reducció anual de 6.316,28 kg de CO2. I a la rambla de Sant Jordi es van canviar 151 punts més, amb un cost de 72.115,29 €, que han suposat un estalvi del 70% en energia i una reducció anual de 13.858,48 kg de CO2 a l'atmosfera.
Actualment, està en procés de licitació el projecte de substitució de més de 500 punts al barri de Tiana-Pont Vell, amb un cost de 185.934,94 €, que suposarà un estalvi del 70% en energia i una reducció anual de 10.472,75 kg de CO2 a l'atmosfera. Pel que fa als projectes de millora d'eficiència energètica planificats, l'Ajuntament té previst, a través de la central de compres de l'ACM, canviar entre uns 1.000 i 1.300 punts de llum al municipi, durant el segon semestre de 2023, que comportarà un cost de 300.000 €, però suposarà un estalvi del 70% d'energia i 25.000 kg de CO2 menys a l'atmosfera.
Des de 2016, l'Ajuntament està canviant de forma progressiva els focus d'halògens metàl·lics i llums incandescents i fluorescents per tecnologia LED als equipaments municipals. Arran de l'auditoria energètica feta el 2022, es van proposar diferents actuacions als centres educatius del municipi, com ara sectoritzar radiadors pel clima; substituir calderes i lluminàries per llums LED, aplicar mesures de telegestió, com la que hi ha prevista a l'Escola Enric Tatché i Pol, i instal·lar vàlvules termostàtiques i millores en el tancament energètic, ajustant horaris de calefacció i apagada de pissarres. Parlem d'una inversió de 379.551 euros i els projectes, alguns d'ells en redacció, s'executaran entre aquest any i el vinent.
Generar i consumir energia renovable
Quant a la generació d'energia renovable, l'Ajuntament ja ha fet una anàlisi de necessitats energètiques per als diferents edificis municipals, per prioritzar la ubicació de les instal·lacions fotovoltaiques, en funció de la capacitat de producció i autoconsum de cadascun. De tots els projectes planificats, quatre d'ells ja estan força avançats. Es tracta de la instal·lació de plaques a l'espai d'innovació de Can Mas, que es licitarà durant el 2023 amb un cost previst de 353.379 €; les mesures d'eficiència energètica i generació d'energia solar incloses en la primera fase de remodelació del Poliesportiu Municipal, per autoabastir-se del 30% del consum elèctric (897.926,96 €); la instal·lació de plaques a les cobertes de l'Escola Josep M. Ginesta, que també es preveu licitar enguany (538.774 €), així com la instal·lació a la coberta del Mercat Municipal, amb un cost de 85.826,51 €.
A més, aquest 2023 es preveu redactar els projectes d'altres sis instal·lacions fotovoltaiques: a la Biblioteca Municipal, que repartiria energia a Policia Local i Ripollet Impulsa; al Centre Cultural; a l'Escola Escursell i Bartalot, que compartiria energia amb l'Escola Anselm Clavé, l'OAC i Drets Socials; a l'IE El Martinet, amb producció compartida amb el Casal de Joves, el Teatre Auditori, el Casal d'Avis, el Centre Obert La Placeta, l'AV Maragall i la Casa del Comú; a l'IE Els Pinetons, que repartiria energia a les dues escoles bressol municipals, el CIP, la Casa Natura i el camp de l'Industrial, i per últim, a l'Escola Enric Tatché i Pol, compartint amb l'Escola Gassó i Vidal i el Pavelló Francesc Barneda.
Com va explicar la regidora Pilar Castillejo, "l'objectiu és que el 2024 aconseguim que tots els equipaments municipals, durant les hores de sol, consumeixin només energia renovable, a través de la generació d'energia i del consum compartit". El següent pas serà l'enllumenat públic, que segons Castillejo, "s'anirà fent, perquè tenim molt potencial de generació d'energia verda i ho podem assolir". Des de l'àmbit de Desenvolupament Econòmic, la regidora Txell Caler va explicar que també s'està treballant en aquesta transició energètica i s'ha ofert consultories energètiques gratuïtes a les empreses, per ajudar-les a reduir el consum d'energia. El següent pas, segons Caler, és plantejar les instal·lacions fotovoltaiques i, en poc temps, es començarà a treballar en temes de bonificacions a les empreses, com ja es fa en l'àmbit particular amb l'IBI. L'objectiu és, entre empreses i Ajuntament, "crear comunitats energètiques per poder compartir l'energia i, fins i tot, compartir sobrant amb veïns i veïnes de Ripollet, amb aquesta mirada de corresponsabilitat i, per això, volem continuar acompanyant a les empreses en aquest camí de la transició energètica, que és una necessitat", va explicar Txell Caler.
Una transició que necessita ajuts
Les actuacions plantejades per l'Ajuntament en aquest Pla de transició energètica suposen una inversió de més de 3M d'euros, el que fa necessari la recerca de subvencions d'altres administracions, com van destacar les dues regidores. En aquest sentit, la responsable de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat, Mireia Boya, va assegurar que "des de la secretaria d'Acció Climàtica som molt conscients que hem d'ajudar als ajuntaments perquè com més properes siguin les inversions, més eficients seran".
Boya va explicar que, actualment, tenen tres línies de subvenció i una d'elles "està a punt de sortir, per ajuntaments i privats, de 40 M€, per a temes de cobertes d'amiant i substitució per teulades amb plaques fotovoltaiques". També hi ha una línia de subvencions per ens locals, de 40 M€, per a la reducció d'emissions i adaptació al canvi climàtic, on s'inclou tant la redacció com l'execució dels projectes, que conté actuacions com la creació de refugis de calor, la millora de l'eficiència de l'aigua o l'estímul de la mobilitat sostenible amb carrils bici i itineraris a peu. I també hi ha una tercera línia, de 6 M€, per a les empreses que redueixin les emissions. Com va explicar Mireia Boya, "d'aquí al 2030 el compromís és reduir les emissions un 27% i tothom ha d'assumir la seva responsabilitat". En aquest sentit, la responsable de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic va comentar que "la Generalitat farà ara un pla semblant al de Ripollet, per a tota Catalunya, creant comunitats energètiques en edificis de la Generalitat, que podran compartir l'energia sobrant".
Redacció ripollet.cat - NdP