"L'educació ha de ser entre escola i família"

Ara tots tres deixeu de ser directors. Què fareu a partir del curs vinent?

I.Z. Segueixo a l’equip directiu. D’aquests 15 anys,vaig estar 4 com a secretaria i set anys com a directora. Ara torno com a secretaria durant un any per fer el traspàs a la persona que entra, i si tot va bé, tornaré a la meva classe.

F.C. Jo torno al meu taller d’automoció. Després de 4 anys de director, tornaré també a ser docent d’automoció a temps complet, i em fa molta emoció.

J.V. Jo em quedo al centre i torno a les “trinxeres”(riu). Fer classe com sempre he fet, incloent-hi aquests 8 anys de director, i torno a temps complet en la meva especialitat, que és la tecnologia.

En quin moment es troben cadascun dels centres?

I.Z. Som una escola únicament d’una línia. Ara estem mirant per l’educació al màxim, i sí que és veritat que, socialment, la situació dels infants cada vegada és més delicada. Treballem per obtenir el màxim de recursos per tirar endavant, esperant que tots els alumnes donin el seu màxim possible i que arribin als instituts de Ripollet, que són genials.

F.C. Nosaltres ens trobem en un moment d’adaptació, que al sector industrial
sempre és complicada, perquè va a una velocitat que l’educació no pot seguir. El que sí que tenim és una xarxa d’empreses molt bones en el sector productiu que ens proporcionen material per estar a l’última, o pràcticament, en tots els cicles.

J.V. Nosaltres estem intentant oferir des del nostre vessant d’escola pública, la millor oferta i les millor sortides possibles. També som l’antic centre de batxillerat del poble, hem evolucionat, i ara ja fa uns 15 anys que vam portar els cicles formatius per donar una oferta de poble més diversificada.

Quines diríeu que són les principals dificultats que us trobeu actualment?

I.Z. En general, hi ha famílies que estan molt evocades a l’educació i altres que no tant. Això passa a tot arreu. Nosaltres tenim sempre molta relació amb les famílies, l’escola sempre està oberta a tothom. Creiem que l’única manera d’arribar a un mateix lloc és fer-ho conjuntament escola i famílies, i això a vegades és difícil. Per exemple, i és una cosa que hem parlat a tot Ripollet, les pantalles no ens ajuden gaire, bé... en alguns aspectes sí però en altres no, i ara ens trobem que alumnes que arriben a I-3, abans sempre sabien parlar, i ara molts no parlen perquè estan acostumats a veure pantalla i no utilitzen el llenguatge, saben escoltar i comprendre molt bé, però no parlen. Això significa que els alumnes arriben a primària amb un lèxic i un llenguatge complicat, i tot el procés d’aprenentatge s’endarrereix.

F.C. Penso que és molt important que les famílies s’impliquin directament en l’educació dels fills i participin activament en la vida del centre. També és cert que venim d’una pandèmia on la participació era impossible i que ho va dificultar tot molt. Ara ja estem remuntant, però fa falta que projectes que tenim al centre de socialització, les famílies siguin part activa en l’educació. Els canvis curriculars, és un altre dels problemes que tenim. Estem en un canvi continu de plans educatius que no ajuda en absolut a tenir una línia de treball establerta.

J.V. En el nostre cas, intentem buscar sortides per treballar a nivell transversal, mantenint la personalitat de les diferents assignatures. Volem fer un gir cap a un àmbit d’estil enfocat a ciència, tecnologia, matemàtiques, també conegut com a STEM, amb una part sociolingüística, perquè considerem imprescindible la lluita del català a Ripollet, i és l’ADN del nostre centre. Som un institut segregat, amb moltíssimes ètnies, cultures i móns de valors. La participació de les famílies jo la trobo a faltar en el dia a dia.

Ja que parleu de segregació, en quina situació us trobeu?

J.V. L’Institut Lluís Companys és el centre més segregat a Ripollet, això és evident. La segregació, al final, sempre és diferència social, és crear i fer un fenomen de jerarquització, i això no interessa. El que s’ha d’aconseguir és deslocalitzar la procedència dels nostres alumnes, que no tothom vingui del mateix lloc de Ripollet, que és la zona amb més dificultats econòmiques i més hàndicaps socials, cultural i de formació. I això vol dir, començar a treballar des de les llars d’infants amb les famílies i continuar amb infantil, primària, i aconseguir que hi hagi diversitat a tots els centres.

I.Z. L’escola Gassó i Vidal som un centre d’alta complexitat, i tenim molta segregació, però és normal, a Ripollet també hi ha molta segregació i nosaltres som un reflex. S’ha de buscar la manera de treballar en aquesta matèria. Considero que hauríem d’observar quina és la realitat de Ripollet, i a partir d’allà, establir unes bases per a tots els centres.

F.C. Per sort, no és el cas de l’Institut Palau, que és més baixa.

Un altre dels grans reptes de l’educació és la lluita contra el fracàs escolar.

F.C. Fracàs escolar sempre n’hi ha hagut, i encara n’hi ha. El que nosaltres fem és intentar orientar a aquells alumnes que no es graduen perquè acabin fent un PFI. Aquest any comencem una nova FP bàsica per oferir una alternativa a aquells alumnes que no finalitzen l’ESO. El nostre treball és oferir un recurs que, més endavant, els permeti reenganxar-se i que sempre tinguin una sortida educativa per formar-se i acabar incorporant-se amb garanties al món laboral.

Quin consell donaríeu als alumnes i famílies de cara al nou curs?

I.Z. Que s’ho agafin amb moltes ganes, que lluitin pels seus fills, i que l’educació és genial, però hem d’arribar a la fita d’aconseguir-ho entre escola i família. Necessitem a les famílies al nostre costat perquè ens ajudin en aquest llarg camí.

F.C. Totalment d’acord, necessitem a les famílies, necessitem una educació pública i de qualitat, i gratuïta, i crec que hem de lluitar perquè la xarxa pública de Ripollet estigui a l’alçada de la gent d’aquí.

J.V. Únicament afegir que no és millor educador o progenitor aquell que ho permet tot, i sí que ho és aquell que posa límits, marca valors, dona exemple, i ajuda els centres a tenir “personetes” que saben conviure amb respecte, igualtat, lluita, interès, amb gana i ambició.

Redacció TM / OP