Ripollet utilitza ocells per actuar contra la processionària i altres plagues
Es tracta de tècniques de gestió integrada de plagues, consistents en l'ús de refugis per a ocells com les mallerengues, que s'alimenten d'insectes, així com el manteniment de prades silvestres per al foment de la fauna auxiliar.
L'Ajuntament de Ripollet, a través de la Regidoria de Medi Ambient, està duent a terme un projecte d'instal·lació de caixes niu per a mallerengues, com a depredadores naturals d'insectes i invertebrats considerats com a plaga, com és el cas de la processionària del pi o la vespa velutina. Aquest projecte de control de la processionària i altres plagues utilitza tècniques de gestió integrada de plagues (GIP), utilitzant refugis per a ocells insectívors i el manteniment de prades silvestres per al foment de la fauna auxiliar. Iniciat el passat mes de novembre, aquesta iniciativa per combatre les plagues de forma natural i sostenible, compta amb el suport i la col·laboració de professionals, empreses i centres formatius, i es preveu que finalitzi el febrer de 2025, amb la redacció d'un informe de resultats i conclusions.
En marxa la primera fase del projecte
El projecte té diferents fases, la primera de les quals ja s'ha executat, consistent en el muntatge i instal·lació de 24 caixes nius per a mallerengues, uns petits ocells que s'alimenten d'insectes i aràcnids, i entre les seves preses preferides destaquen les erugues de la processionària, els ous i les larves de vespa velutina i altres invertebrats que són considerats com a plaga. El muntatge de les caixes niu l'ha fet alumnat dels PFI de Jardineria i de 4t d'ESO del Col·legi Sant Gabriel. Posteriorment, es van instal·lar a diversos arbres del bosc dels Pinetons i a l'espai arbrat existent entre la rambla dels Pinetons, l'avinguda de Maria Torras i el Camí de la Serra, ja que compten amb prats naturalitzats i un cercle de prat on les mallerengues podran trobar-se protegides.
Com a plaga, les processionàries no només poden arribar a defoliar arbres per complet, sinó que també poden causar reaccions al·lèrgiques a persones i a animals de companyia. Per això, és important mantenir-les a ratlla i, per tractar-la, és necessari fomentar refugis i fonts d'alimentació pels seus enemics naturals, com la mallerenga carbonera, amb poca presència encara a Ripollet. Així, a més de les caixes niu, durant la primavera s'executarà la segona fase del projecte, consistent en el pla de gestió de prats i el control de la presència de fauna auxiliar. En aquest sentit, els darrers anys a Ripollet ja s'ha anat substituint la gespa dels parcs per prats naturalitzats, constituïts per espècies molt més riques en pol·len i nèctar que la gespa i que permeten alimentar els insectes auxiliars de les plagues. La tardor-hivern de 2024 es realitzarà la tercera fase, en la que es continuarà controlant la presència de fauna auxiliar i es verificarà l'ocupació dels refugis d'aus.
S'elaboren vídeos divulgatius sobre aquesta tècnica
Aquest projecte, encapçalat pels tècnics de Medi Ambient de l'Ajuntament de Ripollet, ha comptat amb la col·laboració de personal de Jardinet i de Casa Natura, i de l'alumnat dels PFI de Jardineria i de 4t d'ESO del Col·legi Sant Gabriel. L'empresa Adalia Gestió, assessorada per l'ornitòleg Jordi Baucells, ha fet l'estudi de la presència de la processionària a Ripollet i ha redactat el projecte.
Per tal de donar a conèixer millor aquest projecte entre la ciutadania, des de Casa Natura han elaborat quatre vídeos, que permetran entendre el perquè d'aquesta metodologia de control de plagues. El primer vídeo parla sobre les caixes niu i ja es pot veure al portal municipal i la resta s'aniran publicant setmanalment. Aquests tres vídeos tracten sobre les mallerengues, la processionària del pi i la instal·lació de les caixes niu.
Redacció ripollet.cat – NdP/JS