S'inaugura l'exposició pòstuma de Carme Aldana
L'entitat AFOCER tira endavant la mostra fotogràfica de la seva sòcia Carme Aldana, que va morir el passat maig per culpa del càncer. L'exposició, que es podrà visitar des d'aquest dissabte 8 fins al 21 de juliol, és un homenatge al personal de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Aquest dissabte, 8 de juliol, s'inaugura l'exposició fotogràfica "Escala 5, planta 4" a la Sala d'Art del Centre Cultural. Es tracta d'una mostra molt especial, ja que està organitzada per l'entitat AFOCER a petició de l'autora de les fotografies i membre de l'associació, Carme Aldana, que va morir el passat mes de maig, a causa del càncer. Ella no va poder acabar el seu projecte, però va deixar-ho tot a punt perquè aquesta exposició tirés endavant. En les seves fotografies, Carme Aldana fa un homenatge als treballadors de l'Hospital Clínic de Barcelona, amb imatges que retraten el dia a dia de la seva feina al costat de les persones malaltes. La inauguració té lloc aquest dissabte, 8 de juliol, a les 17 hores, i la mostra es podrà visitar fins al 21 de juliol.
La mateixa Carme Aldana va voler explicar, amb les seves pròpies paraules, com va sorgir la idea d'aquesta exposició i el seu objectiu: "El dia 22 de setembre vaig ingressar a l'Hospital Clínic. En principi tot havia de ser relativament ràpid... Aquesta rapidesa es va transformar en una estada de dos mesos i mig, amb diferents episodis crítics. Atesa la situació, i mentre anava evolucionant, necessitava fer unes fotos per a l'agrupació. Aquesta necessitat va esdevenir en un nou projecte fotogràfic, un projecte que pretenia mostrar la vida d'un hospital a partir del que una pacient, com jo, veia des de la seva habitació. Les hores, eternes, van esdevenir un repte per poder capturar la vida que es desenvolupa al llarg d'una jornada. Sanitaris, personal administratiu, personal de neteja, empreses externes, la vida, més enllà del tòpic. Les fotos es van realitzar a l'Hospital Clínic el novembre del 2022, amb consentiment de cadascuna de les persones que hi intervenen".
Tot seguit, us oferim l'article publicat a lallana 39 que va escriure Glòria Molina, comissària de l'exposició, sobre la mostra i el treball realitzat per Carme Aldana.
Escala 5, planta 4
De vegades passen per les nostres vides persones que les canvien. Perquè són especials, diferents. Perquè són reals, en un món on sembla que tot va en funció del postureig i del que es considera políticament correcte.
La Carme Aldana, la Carmeta, era d'aquestes persones. S'entregava a tot el que feia amb TOT: fetge, cervell i cor. Molt cor. Ho sabia tota bestiola que necessités ajut, un cop de mà o que li fotessin canya per espavilar... Era molt bona, en això. Ho sé per experiència. Però també era una excel·lent fotògrafa. Sabia arribar a l'ànima de la gent (i dels animals) a través de la seva càmera. Tot i que ella no s'ho creia, sempre deia que no estaven prou bé, sempre volia aprendre'n més...
Ara us presentem el seu darrer projecte. Li vam prometre que el duríem endavant, i ho hem fet. Entre tots. Per ella.
La Carmeta presentava així la seva exposició: "El dia 22 de setembre de 2021, vaig ingressar a l'Hospital Clínic. En principi tot havia de ser relativament ràpid... aquesta rapidesa es va transformar en una estada de dos mesos i mig, amb diferents episodis crítics. Atesa la situació, i mentre anava evolucionant, necessitava fer unes fotos per a l'agrupació. Aquesta necessitat va esdevenir un nou projecte fotogràfic, un projecte que pretenia mostrar la vida d'un hospital a partir del que una pacient, com jo, veia des de la seva habitació. Les hores, eternes, van esdevenir un repte per poder capturar la vida que es desenvolupa al llarg d'una jornada. Sanitaris, personal administratiu, personal de neteja, empreses externes, la vida, més enllà del tòpic. Les fotos es van realitzar a l'Hospital Clínic el novembre del 2022, amb consentiment de cadascuna de les persones que hi intervenen".
La nostra amiga i companya ens va deixar el passat 20 de maig a conseqüència del "puto" càncer, com diria ella. Amb aquesta exposició, Carmeta volia retre un homenatge a tot el personal que directament o indirecta donen tot el seu esforç i treball per ajudar els malalts a aferrar-se a la vida. Malauradament, ella no va tenir temps d'acabar el projecte, però va deixar tot lligat perquè es pogués fer aquesta exposició.
Aquest projecte no es podria haver dut endavant sense algunes persones que hi han dedicat molt d'amor, esforç i temps. Vull donar les gràcies especialment al Laureà Piñol, al Tito, a la Dolors (sense el seu suport no sé com hagués tirat endavant jo) i al Josep M. Requena, el presi..., a més de molta altra gent que heu estat al costat.
Esperem que gaudiu d'aquesta exposició i que passeu a visitar-la. Ella ens estarà vigilant des d'allà on sigui... Pobre de qui no vingui!
AFOCER — Glòria Molina / Comissària de l'exposició
