Moció per erradicar de violències masclites els espais de participació institucional, cultural, esportiva i social. Presentada pel grup municipal de Decidim. Exp. 2023/10473.-

La moció que presentem avui no és nova. Ja vam presentar una l’any 2020 amb el mateix transfons i intencionalitat.

Dos fets ens han portat a tornar-la a portar a presentar a Ple:

1. L’entrada de l’extrema dreta al Ple de l’Ajuntament de Ripollet. El to que estan emprant en moltes de les institucions on entren i els seus mantres argumentaris, ens fan patir. No volem que els espais de diàleg i debat es converteixin en espais on, aprofitant el privilegi que els atorguen els càrrecs de representació i emparant-se en la llibertat d’expressió, s’aboqui odi cap a les dones i el col·lectiu LGTBI i s’exerceixi violència masclista.

2. Els tons bel·ligerants emprats en diverses sessions de Ple contra algunes regidores dones del nostre grup, tot i haver rebut «disculpes» públicament (a les quals, per cert, no se’ns va donar la possibilitat de resposta).

Davant d’aquests dos fets ens sentim amb la necessitat de tornar a posar aquella moció sobre la taula, a mode de recordatori i a mode de línia vermella. No podem permetre que es reculi en tot allò aconseguit en els darrers anys. El que passa aquí, en aquest espai tan elevat, ha d’emmirallar i ha de servir d’exemple a les nostres veïnes i veïns. Si des d’aquí s’aboca odi i menysteniment cap a les dones que conformem el Ple què estem transmetent a la societat? Quin és el to de convivència que volem que hi hagi a la nostra ciutat?

Les arrels de les violències masclistes, invisibles de vegades, cal buscar-les, identificar-les, analitzar-les i abordar-les mitjançant accions preventives que actuïn sobre aquestes discriminacions vers les dones.

Aquesta violència és fruit d’una societat patriarcal que té por, de vegades inconscientment, de perdre aquests privilegis adquirits simplement pel fet d’haver nascut home i que continuen situant a les dones, en una posició d’inferioritat i en molts casos al voltant de la militància política, en quotes.

Quan parlem d’aquesta violència específica que rebem les dones, utilitzem l’expressió de violències masclistes perquè el masclisme és el concepte que de forma més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per una part de la societat com a superior.

Així doncs, entenem per violències masclistes totes aquelles formes de violència exercides contra les dones, de forma puntual o continuada, amb la intenció de sotmetre-les -sigui de forma conscient o inconscient-, que, per mitjans físics o psicològics, inclosos amenaces, intimidacions o coaccions, tinguin com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeixen en l’àmbit públic com en el privat.

De les diferents violències que patim les dones ens volem centrar en les violències psicològiques, en les violències simbòliques i violències quotidianes.

PSICOLÒGIQUES: Tota conducta o omissió intencional que produeixi en una dona una desestabilització psicològica, una desvaloració o un patiment, per mitjà d’amenaces, d’humiliació, de vexacions, d’exigència d’obediència o submissió, de coerció verbal, d’insults, d’aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat. Inclou, per tant, qualsevol agressió, verbal o no verbal (postures, gestos, mirades, moviments cor-porals, etc.) que intenten desqualificar, desconfirmar, mistificar, controlar o intimidar, entre altres, a la dona.

SIMBÒLIQUES: Consisteix en la imposició d’una visió del món androcèntrica a través de la naturalització d’unes creences i valors socials determinats i homogenis, que van acompanyats d’unes expectatives col·lectives sobre com ha de ser el món. Es materialitza a través de patrons culturals sobre què és ser dona i ser home dins el sistema sexe-gènere binari i heteronormatiu.

Es tracta, per tant, d’un tipus de violència invisible, que és exercida amb el consens i el desconeixement de qui la pateix i de la societat en general. És per això que les diferents formes de violència simbòlica són nombroses i a vegades difícils d’identificar com a violència, ja que es troben naturalitzades i justificades pels costums.

VIOLÈNCIES QUOTIDIANES: Conjunt de pràctiques comuns, englobades sota el nom de micromasclismes. Són totes aquelles formes subtils i invisibilitzades de domini, que tenen com a principal objectiu forçar, coartar i destruir l’autonomia personal de les dones. Són formes de dominació que restringeixen i violenten insidiosament i reiteradament el poder personal, l’autonomia i l’equilibri psíquic de les persones sobre les quals es donen, atemptant contra la democratització de les relacions.

És important, però, tenir en compte que parlem de ‘micro’ violències no perquè siguin insignificants, sinó perquè són petites estructures que acaben conformant la gran estructura que és el patriarcat.

En aquest sentit, hem de tenir-les sempre en compte, ja que són aquestes actituds més subtils el caldo de cultiu de les violències masclistes més visibles, i a mitjà o llarg termini poden acabar generant conductes de domini, control i abús més explícites i directes.

Des de l’Assemblea de Decidim Ripollet creiem molt necessari, doncs, sumar esforços per generar dinàmiques de treball cooperatiu i crear consciència col·lectiva sobre aquesta problemàtica; a més, és molt important que les accions vagin més enllà de treballar per la identificació i detecció de les violències masclistes, construint espais on transformar les relacions de gènere i evitant que les violències emergeixin. Per tal de poder assolir aquest objectiu, cal treballar per desconstruir les relacions de gènere actuals, basades en el domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones, així com els models femenins i masculins (moltes vegades inconscients) sobre els quals se sustenten, i construir nous models relacionals igualitaris.

La moció que presentem avui, té l’objectiu de generar espais segurs per a les dones, alhora que pretén ser una eina de transformació dels espais de participació. No respon, doncs, en cap cas, a una voluntat punitiva sinó, a una assumpció col·lectiva de la responsabilitat d’eradicar les violències masclistes, en base a una cultura de tolerància zero als nostres entorns de debats i decisions conjuntes.

L’Assemblea de Decidim Ripollet proposa al Ple municipal de l’Ajuntament de Ripollet, els següents acords:

1. Acceptar la present moció. Fer-ho implica validar el seu contingut i les actuacions que planteja i responsabilitzar-se col·lectivament de la intervenció en violències masclistes. En aquest sentit, donar legitimitat a la pròpia moció és ja en si una acció preventiva de les violències, doncs implica generar eines per intervenir-hi de forma precoç, intentant evitar així un augment de les mateixes i començar a crear una cultura de no tolerància vers aquestes, així que aprovem doncs:

• No permetre la desqualificació o humiliació de restar autoritat, valor i credibilitat a una altra persona.
• No permetre l’esconfirmació, ignorar la presència d’una personal, negar-li la possibilitat d’opinar, no tenir en compte que existeix. Considerar a una persona “estúpida”. Ignorar, menystenir a partir de no escoltar opinions.
• No permetre la mistificació, eina discursiva que serveix per generar idees i/o representacions falses, mitjançant les quals s’intenta confondre, tergiversar, amagar i encobrir fets o dinàmiques. Aquesta manipulació pot estar dirigida directament contra la persona agredida, o bé ser utilitzada per controlar les idees i opinions d’un determinat entorn social, perjudicant així a la dona. Un exemple seria manipular, tergiversar, tractar de mentidera l’altra persona, etc.
• No permetre la intimidació que es produeix quan l’agressor mostra el seu poder de manera simbòlica, és a dir, fa una presentació de la seva força amb la voluntat de fer agafar por a la persona agredida i, d’aquesta manera, controlar-la. No es tolerarà cridar, apropar-se molt a l’altra persona mostrant ràbia, fer cops als objectes del voltant, etc.
• No permetre la imposició i naturalització d’unes expressions de gènere determinades, perquè “el món és així” i criminalització d’unes altres.
• I per últim, no perpetuar la justificació de les violències masclistes, personalment i socialment, amb afirmacions com ara “els homes som així”, “no me’n vaig adonar” o “no volia fer-te mal”. És a dir, no justifica-les sobre el no qüestionament dels rols de gènere i sobre la perpetuació de les diferències socialment construïdes entre homes i dones.

2. Continuar garantint la formació especialitzada en perspectiva de gènere de les professionals que intervenen en els circuits de violència masclista.