Moció en contra de la tramitació d'una Llei d'Amnistia. Presentada pel grup municipal del Partit Popular. Exp. 2023/8705
El 15 d'octubre del 1977 el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei d'Amnistia que va seguir el principi de reconciliació nacional que va guiar la nostra transició a la democràcia. L'amnistia era una demanda social i una impugnació necessària i imprescindible de l'ordenament jurídic de la dictadura. Va ser un dels instruments amb què es va posar punt final a la repressió que va patir una part de la societat espanyola i un dels grans acords que van consolidar el nostre camí a la democràcia.
Durant la tramitació de la Constitució del 1978 es va debatre la qüestió de l'amnistia, ja que es van presentar dues esmenes perquè les Corts Generals poguessin tenir aquesta competència. Les esmenes van ser rebutjades i, per contra, es va aprovar l'article 62 que prohibeix indults generals. És a dir, el perdó -que sí que existeix al nostre ordenament i que està regulat a la Llei de l'Indult-ha de ser sempre individualitzat i mai amb caràcter general.
L'any 2017 es va produir un intent d'insurrecció per part dels poders públics de Catalunya contra l'ordre Constitucional. La reacció de l'Estat de Dret va ser l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la posada en marxa dels instruments penals contra els impulsors.
El Tribunal Suprem va condemnar els principals líders a penes d'entre 9 i 13 anys per sedició i malversació. Alguns dels principals responsables van fugir a l'estranger. Des d'aleshores intenten evitar l'acció dels tribunals espanyols i europeus.
El passat 5 de setembre el Sr. Puigdemont va condicionar la governabilitat d'Espanya a, entre altres qüestions, l'aprovació d'una Llei d'Amnistia que afavoreixi, entre d'altres, els encausats pel referèndum il·legal del 2017, de vegades per fets d'una violència extrema.
No és la primera vegada que es planteja aquesta qüestió. Ja al 2021 es va registrar una iniciativa d'aquestes característiques al Congrés i els Lletrats van emetre un informe contundent contrari a la seva tramitació.
En una democràcia europea consolidada, com és l'espanyola al 2023, una amnistia, a més, atempta contra alguns dels principis bàsics de l'Estat de Dret com són l'exclusivitat del poder judicial per jutjar i fer executar allò jutjat, la igualtat en l'aplicació de la llei i la seguretat jurídica. Ni el legislador ni el poder executiu no poden atorgar-se a si mateixos la facultat de declarar immune a un grup de persones, esborrar els seus delictes i fins i tot evitar que siguin jutjats com qualsevol altre ciutadà. Tot això a més mentre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el Tribunal Europeu de Drets Humans tenen pendents resolucions referides a la qüestió, sobre la qual es planteja la possible amnistia i que afecten Espanya.
A més, tant Pedro Sánchez com ministres del seu Govern, Juan Carlos Campo, Fernando Grande Marlaska i Carmen Calvo, entre molts altres dirigents socialistes, van afirmar en el passat la inconstitucionalitat d'una possible amnistia.
Avui dia, els fets jurídics segueixen igual, però han canviat les circumstàncies polítiques. El Sr. Pedro Sánchez, en un intent desesperat per conservar la Presidència del Govern, s'ha obert a que es pugui tramitar una Proposició de Llei.
A més de suposar una inconstitucionalitat flagrant, un altre cop es pretén utilitzar una drecera per evitar els controls de legalitat del Consell General del Poder Judicial, la Fiscalia i el Consell d'Estat.
El preu de la presidència no només seria exculpar centenars de delictes sinó deslegitimar l'Estat de Dret i blanquejar i considerar la legitimitat de la sedició que es va dur a terme.
En definitiva, un preu polític inassumible per a qualsevol governant decent i que per la falta de rebuig explícit i contundent per part de l'actual Govern està causant una profunda commoció social també entre els veïns de Ripollet.
A les passades eleccions generals del 23 de juliol passat els quatre primers partits van obtenir el 89,45% dels vots emesos, gairebé el 90% a nivell nacional.
A Ripollet, els partits independentistes van baixar del segon al cinquè lloc en el cas d'ERC i per sota del 4% en el cas de JxCat-Junts.
Per aquestes raons el Grup municipal del Partit Popular de Ripollet proposa el ple de l'Ajuntament l'adopció dels acords següents:
- Rebutjar qualsevol tipus d'amnistia o indult generalitzat per a qualsevol grup de ciutadans, sigui quin sigui el delicte.
- Considerar que l'imperi de la llei és l'expressió de la voluntat popular, tal com estableix el preàmbul de la Constitució, i compromet tots els poders per complir-los
- Animar els dos partits majoritaris a cercar acords d'Estat que evitin que la societat espanyola es vegi sotmesa a les condicions il·legals de partits independentistes.
- Traslladar aquests acords a Presidència del Govern, a la Vicepresidència primera i ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, a la Vicepresidència segona i ministeri de Treball i Economia Social, al ministeri de Política Territorial, i als portaveus parlamentaris al Congrés i al Senat; així com a la Junta de Govern de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.