Amb motiu del 17M Dia internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia

El 17 de maig commemorem el Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, data en què l'Assemblea General de l'OMS va eliminar l'homosexualitat de la llista de malalties mentals, posant fi amb això a la percepció internacionalment institucionalitzada de l'homosexualitat com una “malaltia susceptible de ser guarida”. Això va passar el 1990. Al nostre país el Govern va adoptar oficialment aquest Dia Internacional l'any 2009.

Aquest any 2022, amb el lema “Els nostres cossos, les nostres vides, els nostres drets”, les organitzacions internacionals per a la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI que formen part d'IDAHO, reclamen el dret de totes les persones a expressar lliurement l'orientació i la identitat sexual sense patir cap tipus de violència ni discriminació, exigint, a més, la fi de les teràpies de conversió i de l'esterilització forçada de les persones trans i intersex.

Els avenços en els drets del col·lectiu LGTBI a nivell global des d'aquella decisió de l'OMS de fa més de 30 anys són notables i han servit per empoderar i protegir les lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals en un gran nombre de països.

Segons les dades del darrer informe Homofòbia d'Estat d'ILGA Mundo, que és el més extens recopilatori anual dels drets del col·lectiu a nivell global, actualment 58 estats i 28 jurisdiccions no independents, incorporen a les seves legislacions disposicions que confereixen una àmplia protecció contra la discriminació basada en l’orientació sexual.

A dia d'avui, centenars de milions de persones viuen a països on es protegeix el dret a estimar lliurement; però per desgràcia encara són més els països on es persegueix i es criminalitza aquest col·lectiu. Actualment hi ha 69 Estats amb disposicions que penalitzen els actes sexuals consensuats entre persones adultes del mateix sexe.

A més, a 6 països, la pena de mort és el càstig legalment prescrit per a les relacions sexuals homosexuals mentre que, en cinc més, diverses fonts informen que es podria imposar la mateixa pena.

El nostre país es va convertir en referent internacional en matèria de protecció de drets del col·lectiu gràcies a la Llei del Matrimoni Igualitari, la Llei reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones, o les diferents lleis LGTBI i trans que s'han aprovant a les comunitats autònomes.

Som el vuitè país del món en aquesta matèria, però hem d'aspirar a més, per això són iniciatives molt importants com la Llei d'Igualtat de Tracte i no Discriminació (Llei Zerolo) que es troba en fase de tramitació parlamentària, així com la propera llei LGTBI i Trans.

Som conscients de la importància dels avenços que s'han realitzat, però també sabem que encara ens trobem lluny del nostre objectiu final, que no és altre que la fi dels delictes d'odi i la discriminació a què diàriament s'enfronten les persones del col·lectiu LGTBI.

Mancant conèixer la distribució per tipologies, sabem que l'any 2021 es va produir un increment del total dels delictes d'odi de més del 40% respecte al 2020, rebent, segons dades del Ministeri de l'Interior 1802 denúncies per delictes d'odi ( 530 més que l'any anterior) la qual cosa suposa un trist rècord a la sèrie històrica des que es comptabilitzen aquests fets.

És imprescindible assenyalar que, a més, al voltant del 90% d'aquests delictes es queden sense denunciar, com ho mostra l'enquesta sobre delictes d'odi del Ministeri de l'Interior realitzada l'any 2021.

Aquesta enquesta també ens mostra que la majoria de víctimes prefereixen acudir a les associacions del col·lectiu abans que a la policia i que lamentablement, més del 50% de les persones que sí que van denunciar haver estat víctimes d'algun delicte d'odi consideren que el tracte rebut per part de qui va atendre aquestes denúncies, així com l'assistència i suport rebuts després de les agressions que van patir van ser insatisfactoris.

Davant d'aquests resultats, el Ministeri de l'Interior va presentar el mes d'abril passat el Segon Pla d'Acció contra els Delictes d'Odi 2022-2024 amb el qual pretén corregir totes aquestes deficiències i fer aflorar tots els delictes d'odi que ocorren en realitat, garantint un tracte adequat a les víctimes i creant unitats específiques dins de la policia per combatre aquests delictes.

El pla, que està dotat amb més d’un milió d’euros, comprèn 8 línies d’acció que tenen les víctimes dels delictes d’odi com a eix prioritari; i per això, i a la vista dels resultats de l’estudi, tres d’aquestes línies són: millorar l’assistència i el suport a les víctimes; impulsar la formació, la sensibilització i la conscienciació dels membres de les FCSE i incentivar la participació, la col·laboració i les activitats amb les organitzacions del tercer sector encaminades cap a la millora constant a la lluita contra els delictes d'odi.

Per això, des del Grup Socialista a l'Ajuntament de Ripollet sol·licitem als altres Grups municipals, el suport als següents

ACORDS:

1. Augmentar i engegar els serveis de proximitat per a l'atenció a les víctimes de LGTBI-fòbia.
2. Impulsar i/o establir xarxes de col·laboració amb les organitzacions del col·lectiu que en molts casos són l'avantguarda de l'atenció a les víctimes.
3. Realitzar campanyes de formació i sensibilització per reduir la infradenúncia i a la llarga els delictes d'odi al nostre municipi.
4. Promoure la formació de la policia local en matèria de prevenció i atenció a les víctimes de LGTBI-fòbia.