Rebuig a la supressió dels jutjats de violència contra la dona

En els darrers mesos, la violència de gènere ha segat la vida de desenes de dones i menors, commocionant tota la nostra societat. Un any més, les dades oficials, 55 dones segons el Ministerio de Igualdad, tornen a invisibilitzar la dimensió real de les víctimes de violència de gènere, que arriben a 99 feminicidis el 2019. No són dades llunyanes, ni abstractes, tot just a Catalunya ja hi van 9 dones assassinades.

Aquestes dades esfereïdores ens demostren clarament que les violències de gènere han de ser considerades un prioritat d’Estat, i és per això que tots els agents socials, polítics i comunitaris s’han de comprometre a lluitar per eradicar-les. Perquè les violències no són un problema de l’àmbit privat, sinó que es manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat patriarcal.

En l’actualitat comptem amb un marc legal de referència tant a l’Estat com a Catalunya, que és la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, en el seu capítol IV preveu les mesures judicials de protecció i seguretat de les víctimes.

Així com la Llei Catalana 5/2008 del 24 d’abril, del Dret de les dones a eradicar la violència masclista, on es fa esment del dret de les dones a la prevenció, l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral. I, específicament, en el Capítol 1. Article 30 s’assenyala que “les dones que es troben en risc o en situació de violència masclista tenen dret a rebre de forma immediata, de les administracions públiques de Catalunya, una protecció integral, real i efectiva”.

I per últim, el Reial decret llei 9/2018, de 3 d’agost, de mesures urgents per al desenvolupament del Pacte d’Estat contra la violència de gènere, el qual introdueix modificacions legislatives en la Llei Orgàniques de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, així com en la Llei de bases del Règim Local i en el Codi Civil, principalment.

A més, des de les diferents administracions, com l’Institut Català de les Dones i la Diputació de Barcelona és destinen recursos específics en l’àmbit de la sensibilització i prevenció, i en concret per a l’atenció, assistència i protecció de les víctimes.

Entenem que l’àmbit judicial jugar un paper clau per abordar les violències masclistes, ja que poden trencar amb les situacions de maltractament i discriminació que viuen moltes dones.

Quan les dones víctimes decideixen denunciar, és un pas molt important, complex i dolorós, en el qual es precisen d’uns serveis d’acompanyament i suport professional, per tal d’afrontar el procés amb les condicions pertinents. 

Al 2004, a través de la Llei Orgànica es van posar en funcionament els jutjats de violència sobre la dona amb l’objectiu de treballar específicament, el l’àmbit de les competències penals i civils, tots aquells assumptes que impliquessin violència sobre les dones, per part de les seves parelles o exparelles, així com cap als seus fills i filles.  Aquest fet va suposar un avenç legislatiu important en la lluita contra les violències de gènere, ja que va superar algunes deficiències del sistema judicial i va adoptar una normativa integral i multidisciplinar, en la protecció de les dones víctimes de violència, amb altres administracions implicades com educació, sanitat, serveis socials o els propis SIADS dels municipis on estan ubicats els jutjats.

És per tot això exposat anteriorment, que ens oposem a la proposta de comarcalització dels Jutjats de Violència sobre la Dona del Tribunal de Justícia de Catalunya a data de l’1 d’octubre del 2019. En el cas de la ciutat de Ripollet, el jutjat de violència contra la dona  de Cerdanyola seria traslladat a Sabadell.

Aquest proposta ens obre una situació de vulnerabilitat de les dones víctimes de violència de la nostra ciutat, ja que no es té en compte les conseqüències tant negatives, que suposa per a les dones que decideixen fer el pas de denunciar, el fet que suposa desplaçar-se des del seu lloc de residencia fins a una altra ciutat. Un fet important, si es té en compte que moltes d’elles, inclòs amb mecanismes legals al seu abast, decideixen retirar la denuncia per por i terror al que es veuen sotmeses diàriament pel seus agressors.

Perquè la redistribució del sistema de justícia no pot anar en detriment de I'atenció de proximitat a les víctimes de violència de gènere i en cas de voler advocar per la redistribució de la càrrega de treball de les oficines judicials. Cal establir mesures que no vagin en detriment de les víctimes, com ara que siguin els òrgans judicials especialitzats en violència de gènere els que es desplacin pel territori.

Davant d’una situació com actual, on són assassinades desenes de dones cada any al nostre país, els jutjats de violència de Gènere no poden desaparèixer de la proximitat de les dones que més ho necessiten. La redistribució del sistema de justícia no pot anar en detriment de l’atenció de proximitat a les víctimes de violència masclista sinó que han d’apostar perquè siguin els òrgans judicials especialitzats en violència de gènere aquells que es desplacin pel territori.

Per aquests motius els grups signants proposen al Ple els següents

ACORDS:

1. L'Ajuntament de Ripollet sol·licita, al Ministeri de Justícia de l’Estat Espanyol i la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la no suspensió i trasllat del jutjat de violència sobre la dona dels Jutjats de Cerdanyola a un altre partit judicial, tal com es proposa al document de “Comarcalització dels Jutjats de Violència sobre la Dona” del Tribunal de Justícia de Catalunya a data de l’1 d’octubre del 2019.
2. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya que prioritzi la lluita contra la violència masclista i que impulsi l’aprovació d’un Pacte Català contra la Violència Masclista.
3. L'Ajuntament Ripollet sol·licita a les mateixes institucions la proposta d'afavorir i augmentar els recursos i mitjans per facilitar I ‘accés de les víctimes de la violència de gènere a l'empara judicial, i que aquest extrem en el cas de l'àmbit judicial passa per aproximar els òrgans judicials a les víctimes.
4. Traslladar aquests acords de Ple al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a la Delegació del Govern de Catalunya, al Govern de l’Estat Espanyol, als grups polítics del Congrés, Senat i Parlament de Catalunya al Col·legi de l’advocació de Barcelona i a les entitats municipalistes de Catalunya i al Comitè de Dones de Ripollet.

***

L’acord s’adopta per votació: Ordinària.

Vots favorables: Unanimitat de tots els grups.