Intervenció dels ajuntaments per part del govern d'Espanya

El Covid-19 ens ha fet modificar no només els nostres hàbits quotidians si no la nostra manera d'entendre la societat. Qualsevol persona pot entendre que aquesta Pandèmia mundial ens va portar a una crisi socioeconòmica sense precedents i les dades auguren que així serà.

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal contempla dos possibles escenaris: tots dos, amb obertura econòmica a mitjans de maig . que és optimista amb els diferents ritmes o fases de desescalada i els plans canviants de l'actual Govern - 1 , sense que sigui necessari tornar a tancar un mes més a la població per un rebrot dur de virus a la tardor (escenari 1) i un altre , en el que calgui afegir més temps de tancament al setembre de produir-se l'esmentat rebrot de l'SARS-CoV-2 (escenari 2).

En l'evolució de l'PIB, la AIReF preveu que el 2020 el PIB caurà entre el 8,9% i el 11,7% , amb un creixement en 2021 d'entre el 4,6% i el 5,8%. Per la seva banda, el Govern estima una caiguda de l'9,2% el 2020 i una pujada de l'6,8% el 2021. És a dir, la AIReF, en el millor dels casos, preveu una caiguda el 2020 similar a la del Govern, però en el seu escenari més dur preveu una recessió 2,5 punts superior a la xifra de l'Executiu. Al mateix temps, la AIReF no espera un rebot tan important limitant a l'5,8% el creixement de 2021 en el millor dels casos, un punt menys que la de Govern, que en l'escenari 1 de la AIReF arriba a ser 2, 2 punts inferior. 

L'últim dia d'abril el Govern de Sánchez enviava a Brussel·les l'actualització de el Programa d'Estabilitat per als anys 2020 i 2021 , on deia que " Espanya creixia de manera robusta i equilibrada abans de l'arribada de la malaltia i que tot feia indicar que la recuperació seria forta, en b baixa asimètrica ", segons Calviño. Com és obvi, aquestes dades actualment no són vàlides.

Actualment ens trobem amb una situació econòmica que generarà un major nombre d'aturats al previst pel Govern, que deixava la taxa d'atur en un 19 % el 2020 i en el 17,2% el 2021, i per l'efecte de la renda mínima permanent que volen introduir, el cost podria arribar als 17.000 milions d'euros anuals, segons es pot estimar des de la xifra que al juny de 2019 va publicar José Luís Escrivà quan presidia l'esmentat organisme, tot i que ara ha dit que seran només 3.000 milions. Això produeix un falsejament de dades de l'atur que generarà una major despesa social i no solucionarà la feble economia espanyola. La realitat segons molts experts és que l'atur superarà el 30%, provocant una caiguda de la recaptació de l'IRPF. A aquestes dades cal sumar-li que en els dos mesos de l'estat d'alarma el govern no ha pagat a més de 700.000 treballadors que estan en situació de ERTES.  

Sense cap dubte hem d'ajudar a la nostra societat però amb mesures efectives que no siguin falses ni populistes i que generin una major crisi. Els ajuntaments són les institucions més properes a la ciutadania i els que més estan actuant amb els seus propis mitjans humans, materials i econòmics a rescatar la població.

El Govern de l'Estat és garant de la nostra constitució i com a tal, deu respectar l’Article 137 " L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d' autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos."  L'Art 140 "La Constitució garanteix l'autonomia dels municipis."

El caràcter complex de l'Estat espanyol, arran de les previsions de la Constitució obliga a concretar el concepte. És el que ja ha fet el Tribunal Constitucional, el qual en la seva STC 4/1981 de 2 de febrer de 1981 (FJ 3) ha afirmat: "Abans de res, resulta clar que l'autonomia fa referència a un poder limitat. En efecte, autonomia no és sobirania, i encara aquest poder té els seus límits i, atès que cada organització territorial dotada d'autonomia és una part del tot, en cap cas el principi d'autonomia pot oposar-se a el d'unitat , sinó que és precisament dins d'aquest on arriba el seu veritable sentit, com expressa l'art. 2 de la Constitució."   

La doctrina de el TC emfatitza el caràcter de l'autonomia local, pel que fa al dret a participar en la gestió dels interessos respectius d'aquestes comunitats, matisant en la seva STC 170/89 de 19 d'octubre, que: "... seria contrari a la autonomia municipal una participació inexistent o merament simbòlica que fes inviable la participació institucional dels ajuntaments."  Per la qual cosa , el Govern d'Espanya ha de fer possible que els ajuntaments disposin de tots els recursos econòmics per fer front a la crisi provocada pel Covid-19.

El Govern va autoritzar a les entitats locals per a la mobilització del 20% del superàvit acumulat per a mesures de reforç davant la crisi. Aquest estalvi dels municipis ve de la Llei d'Estabilitat Pressupostària de 2012 i podria superar els 11.000 milions d'euros. El temor dels alcaldes és que el Govern de PSOE i Podem pretengui fer-se amb aquests diners i no deixar als ajuntaments disposar-ne. Tant és així que 15 de les ciutats més importants d'Espanya han fet un front contra la intervenció dels seus estalvis per part de Govern central. Ciutats on governen tots els colors polítics com són: Madrid, Barcelona, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Múrcia, Palma, Las Palmas, Bilbao, Alacant, Còrdova, Valladolid, Vigo i Gijón.

El Grup Municipal de Ciutadans (Cs) insta l'Ajuntament de Ripollet a l'adopció dels següents acords:

Primer.- Exigir el Govern d'Espanya que agiliti i augmenti el percentatge del superàvit acumulat dels ajuntaments que poden gastar per prendre mesures enfocades a l'ajuda de l'economia local tant de les famílies com de les empreses. 

Segon.- Sol·licitar un compromís per escrit de Govern d'Espanya de PSOE i Podem perquè no sostregui el superàvit acumulat dels ajuntaments espanyols.

Tercer.- Traslladar el resultat d’aquesta moció mitjançant els mitjans d’informació pública municipal als veïns de Ripollet.

Quart. - Traslladar aquests acords al Ministeri d'Hisenda, al Govern d'Espanya, al Congrés dels Diputats i al Senat.

***

L’acord s’adopta per votació: Ordinària.

Vots favorables: 15. Dels grups de ADecidim Ripollet, C’s, ERC-
ARA-AM i SOM Ripollet.

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 6. Del grup del PSC-CP.