Regulació del mercat energètic

Els dies 7 i 8 de gener, en plena onada de fred a la península ibèrica, el preu de l'electricitat va batre rècords a l'estat espanyol. Al mercat majorista els preus es van duplicar el dijous dia 7 respecte els dies anteriors i es va arribar a superar el 100 euros megawatt hora (Mwh), i el dia 8 s'arribava als 94,99 euros el Mwh de mitjana, el preu més alt de la història del mercat espanyol, amb un màxim de 114,89 euros a les 20 hores, el preu més car en una franja horària de la darrera dècada. En termes globals, es pot afirmar que la pujada interanual en el que portem del mes de gener és del 31%.

Aquest encariment produït per l'onada de fred es deu principalment al recurs emprat per les companyies elèctriques davant l'increment de demanda, de recórrer a la producció d'energia a través de  centrals de cicle combinat (que funcionen amb gas),  o a les nuclears. Una producció molt més cara  que les renovables i que està penalitzada econòmicament des de fa temps per Europa per ser molt contaminant. Les grans companyies del merca espanyol, lluny de promocionar la transició energètica per evitar aquestes pujades, han estat fins i tot penalitzades en el passat per fer trampes amb aquestes centrals i encarir falsament la factura dels consumidors en altres episodis de fred.

Amb l'arribada del fred, la llum ja va començar a incrementar-se (un 7,2% de mitjana) després de 19 mesos consecutius de descensos, principalment produïts per la davallada del consum deguda a la pandèmia. Amb l'encariment d'aquest mes de gener, el rebut d'un usuari mitjà es pot situar ara segons FACUA-Consumidores en Acción, en 89 euros, el que suposarà un 19% més que el mateix període de l'any passat.

Aquest encariment de l'energia elèctrica es fa difícilment comprensible davant la població quan companyies elèctriques com ENDESA anunciaven el novembre passat un increment dels seus beneficis nets en un 38% i fins als 1700 milions d'euros quan encara no s'havia iniciat el repunt de preus al mercat. Una xifra que contrasta alhora, amb una afectació generalitzada de crisi social i econòmica provocada per la COVID-19 que ha suposat, segons dades recollides per Creu Roja, un increment de  la pobresa energètica fins a afectar un 9% de la població a l'estat espanyol. La mateixa organització estima que el 50% de les famílies que atenen han d'escollir entre les despeses bàsiques (és a dir, entre portar una alimentació adequada o escalfar les seves llars). Una situació que l'encariment del gas per a ús domèstic des de l'1 de gener (més d'un 6%) només fa que agreujar.

La tempesta Filomena en un inici d'hivern especialment cru, per les temperatures i la situació social i econòmica, torna a posar sobre la taula les mancances i dubtes respecte un sistema energètic fortament endarrerit en la transició cap a les energies renovables, amb una regulació del preu de l'energia on l'usuari final és el que en surt directament perjudicat (ja sigui la ciutadania o un teixit empresarial fortament tensionat per la crisi)  i on el servei aportat (amb talls de llum a nombrosos barris i ciutats del país durant el temporal) evidencien les mancances d'una xarxa de distribució que no respon al preu del servei.

Circumstàncies intolerables en l'actual context d'incertesa social i política i on la pandèmia obliga a mesures contundents i a un canvi de model en la producció i distribució d'energia on realment s'aposti per les energies renovables i per la incorporació al mercat de nous models,. Com el promogut per l'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública (AMEP).

És per tots els motius exposats anteriorment que el ple adopta els següents:

ACORDS

PRIMER.  Exigir al Govern de l’Estat mesures urgents per la regulació dels preus del mercat elèctric i frenar l'especulació en moments de màxima vulnerabilitat social i econòmica.

SEGON.  Exigir al Govern de l’Estat oferir informació de forma transparent en quant a l’aportació pública que es fa a les empreses subministradores. 

TERCER.  Instar al Govern de l’Estat amb caràcter immediat de la implementació d'una tarifa regulada que protegeixi especialment a les famílies més vulnerables i als sectors econòmics i comercials més afectats per la crisi.

QUART. Reclamar a les empreses subministradores que acompleixin amb la seva obligació de satisfer amb la prestació de serveis pels què la ciutadania, com a legítims clients, paguen un preu molt alt.

CINQUÈ.  Exigir al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat a auditar les companyies subministradores d'energies responsables de les xarxes on s'hagin produït talls elèctrics durant la tempesta Filomena i a sancionar, en cas que sigui pertinent, en aquells casos on es demostri que els talls s'han produït pel mal estat de la xarxa de  distribució.

SISÈ.  Exigir al Govern de la Generalitat que exerceixi la seva competència administrativa regulada a l’Estatut d’Autonomia (art. 133) d’exercir el control, seguiment i garantia de la bona implementació i distribució de la xarxa i servei en les llars del municipi de Ripollet i establiments, comerços i empreses de la ciutat.

SETÈ. Incorporar les aportacions realitzades pels futurs integrants de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública perquè la transposició de les directives europees sobre Transició ecològica per anar a un escenari ambiciós de gestió ciutadana i  municipalista de l'energia.

                                               ***

L’acord s’adopta per votació: Ordinària.

Vots favorables: 18. Dels grups de ADecidim, PSC-CP i SOM Ripollet i del regidor no adscrit.

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 3. Del grup de C’s.