Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.

El 25 de Novembre per les dones, lesbianes i transgèneres és una jornada de lluita. Una jornada de tornar a aixecar la veu per denunciar les violències masclistes i fer-hi front de forma individual i col·lectiva. Tornem a sortir als carrers amb ràbia. Som feministes. Som dones amb diversitat funcional, sensorial i intel·lectual; som migrades i racialitzades, gitanes i paies. Som de totes les edats i ens sabem lesbianes, transgèneres, bisexuals, inter, queer, hetero i sexuals. Som les assassinades, som les preses, som les que s’han quedat als conflictes armats, a les fronteres, a la mar Mediterrània i a totes les mars.

Les violències masclistes són un gran iceberg, del que sovint només es visibilitzen els assassinats, la violència en l’àmbit domèstic o de parella o d’ex-parella i els assetjaments sexuals, com així ho demostren les dades d’una enquesta feta recentment a joves a Espanya: 1 de cada 5 joves homes cis creuen que no existeix la violència de gènere i gairebé la meitat dels enquestats pensa que no és un problema greu per la societat.

Però hem de fer surar el gran bloc de tipologies de violències que han quedat invisibilitzades i normalitzades: la violència vicària, la violència per raó de sexe a l’àmbit laboral, acadèmic i cultural i altres espais socials, la violència digital, la violència obstretrícia, la violència institucional i moltes més, que són una expressió d’atac a la llibertat del cos i la vida de les dones, lesbianes i trans, i són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonial. Les dades així ho confirmen: segons la darrera enquesta de violències masclistes de Catalunya, més del 64% de les dones majors de 16 anys hem patit algun episodi de violència masclista. De mitjana es denuncien 3 agressions al dia (a Catalunya), tot i que en són moltes més, perquè només es denuncien el 10%. La pandèmia, a més, ha provocat un augment de la violència; augment exponencial, que, desgraciadament, hem patit en el nostre municipi.

Si volem acabar amb les violències masclistes és imprescindible continuar treballant en polítiques públiques:

• Amb accions preventives i formatives (amb els joves als instituts, al punt lila juvenil, al casal de joves, treballant la co-responsabilitat amb les entitats, visibilitzant la violència masclista que es dóna en l’àmbit esportiu,..)
• hem d’impulsar i treballar amb les xarxes comunitàries, dotant-les d’eines i coneixement i creant vincles entre les víctimes i els col·lectius i entitats; fent atenció col·lectiva per tal d’empoderar des de la col·lectivitat, i creant un espai de trobada, d’acollida i de sinergies com serà la casa de la dona, per aconseguir una societat inclusiva i lliure de discriminació.

Però els municipis necessitem més recursos i eines legals. És per això que exigim:

• La derogació de la llei d’estrangeria, per les seves disposicions racistes i patriarcals que ens violenten i ens criminalitzen com a dones.
• Volem pensions dignes per a totes (amb ple reconeixement dels treballs de cures, de les feines agràries, ramaderes i pesqueres). També volem una societat que permeti que les dones joves accedeixin al treball remunerat digne i que puguin desenvolupar projectes de vida amb futur i lliures de violències.
• Exigim que s’aturin definitivament els desnonaments i es sancioni l’especulació immobiliària. Les dones són les que més estem rebent l’impacte de la vulneració del dret a l’habitatge. En les darreres dues setmanes estem patint a Ripollet un allau de llançaments i de tots ells les víctimes, majoritàriament, eren dones en risc d’exclusió Per això exigim que s’aturin definitivament els desnonaments i es sancioni l’especulació immobiliària.
• La situació pandèmica ha agreujat les nostres condicions laborals:
• Exigim la integració immediata de les treballadores de la llar i de les cures al Règim General de la Seguretat Social.
• Exigim treball remunerat lliure per a És imprescindible la derogació de la reforma laboral.
• Exigim el reconeixement de tots els drets laborals i socials de les treballadores dels àmbits més precaris (generalment migrades) de les cures: dels treballs essencials (salut, residències, atenció domiciliària..), del treball de les llars, de la venda ambulant i del treball sexual. Urgeix regularització inmediata de totes les dones migrants per tal de què tinguin accés a l’ingrés mínim vital o qualsevol prestació social.

Vivim una situació de crisi sistèmica on els poders econòmics i polítics promouen les retallades de drets socials i polítics. Aquest embat neoliberal va acompanyat, en el nostre context més proper, de la visibilitat dels fonamentalismes de l’extrema dreta que es fomenta des de poders institucionals i econòmics, sovint vinculats al franquisme, perquè veuen perillar els seus privilegis. L’actual sistema de justícia criminalitza i estigmatitza la protesta i la dissidència no violenta:

-Diem NO a la LLEI MORDASSA i exigim l’arxivament de tots els processos judicials oberts durant les mobilitzacions feministes. CRIDEM A LA DESOBEDIÈNCIA, davant l’ofensiva feixista i els fonamentalismes religiosos.

-Alertem que l’avantprojecte de llei de llibertat sexual fet públic pel govern espanyol, malgrat els avenços positius, podria significar un retrocés i criminalització de les treballadores sexuals/dones que exerceixen la prostitució i d’altres col·lectius ja marginals, com les persones sense llar, i esperem que es resolguin aquests punts abans de la seva aprovació.

-Exigim que la defensa del dret a decidir i, per tant, del dret a l’avortament es consideri un dret fonamental. Qualsevol tipus de penalització, criminalització o restricció no suposa altra cosa que una expressió cruenta de violència masclista institucional. Volem decidir ser mares o no ser-ho i, per això, continuem lluitant per garantir el dret a l’avortament segur, lliure i gratuït, dins la xarxa pública de salut, a Catalunya i arreu del món, i garantit per al conjunt de les dones especialment per les que ara tenen obstacles (menors edat, dones en situació d’irregularitats administratives o bé amb diferents estigmes socials). Volem maternitats lliures, respectades i sense violència obstètrica. Les dones vivim les maternitats de diferents maneres i situacions, d’acord amb el nostre entorn social i cultural. Això ens obliga a visibilitzar els processos sexuals de les dones, inclosos l’embaràs, el part, el postpart, la lactància i la primera criança i dotar-los de drets i recursos per a poder viure’ls amb dignitat; amb permisos amplis i transferibles, sigui quin sigui el nostre model familiar o de convivència.

Aquest 25N les feministes continuem amb l’objectiu d’enderrocar el sistema capitalista,   heteropatriacal, racista i colonial, per tal de construir una societat on les dones, lesbianes i trans visquem en llibertat, sense violències masclistes i amb vides dignes.

Per totes aquestes raons, els punts d’acord són:

1. Instar al Gobierno de España i a la Generalitat de Catalunya a què dotin de més recursos als municipis per poder desenvolupar polítiques feministes que abordin les violències masclistes de manera.
2. Instar al Gobierno de España i a la Generalitat de Catalunya a què despleguin el marc normatiu (el Pacto de Estado contra la violència de genero i la nova Llei contra la reforma masclista) i els dotin de recursos per a què es puguin dur a terme.
3. Instar al Gobierno de España i a la Generalitat de Catalunya a què destinin recursos al sistema educatiu per tal de fer un currículum acadèmic amb perspectiva de gènere.
4. Regularització de la Taula Feminista de Ripollet, per tal d’impulsar xarxa comunitària i treballar per una societat més justa, lliure i, per tant,
5. Refermar la declaració de Ripollet com a municipi lliure de violències.
6. I, per últim, informar de tots aquests acords a la Federació de Municipis, l’Associació de Municipis de Catalunya, el Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i el Ministerio de Igualdad del Gobierno de España.