Per a la incorporació a les Escoles i Instituts de personal acompanyat a infants amb Diabetis Mellitus de tipus 1 (DMT1).

La diabetis tipus 1 és una malaltia greu i crònica autoimmune que es caracteritza per un augment de glucosa a la sang. Està causada per una alteració immunitària que porta al propi organisme a destruir les cèl·lules beta del pàncrees, que són les especialitzades en la fabricació d'insulina. La insulina és l’encarregada de deixar passar la glucosa de la sang a les cèl·lules per generar la energia que ens permet viure, Tothom necessitem insulina per viure, és a dir, tots som insulinodependents, però els nens, adolescents, joves I desprès adults amb DMT1 necessiten injectar-la per a poder sobreviure, és l’únic tractament.

Aquesta condició produeix un gran impacte, estrès, incertesa i adaptació no només del nen, també dels pares, i l’entorn familiar, educatiu i social.

Acostuma a aparèixer a la infància, l’adolescència i la joventut i ho fa d’una manera brusca, és a dir, que no es pot prevenir ja que tampoc es coneix la causa. El pàncrees presenta una ràpida i progressiva pèrdua de la capacitat de produir insulina. A més, es pot agreujar ràpidament si no s’aplica el tractament adequat. S’ha d’injectar insulina des del moment del diagnòstic i varies vegades al dia. Estar per sota de 70 mg/dl se li diu HIPOGLUCÈMIA, és degut a un descens de sucre en sang i s’ha d’actuar ràpid ja que, de no fer-ho i seguir baixant, pot arribar a pèrdua de consciència, coma diabètic i fins i tot la mort. En canvi estar per sobre de 180 mg/dl, aquesta situació es anomenada HIPERGLUCÈMIA i pot comportar complicacions a llarg termini. Les dues situacions són greus i per tant el seu nivell d’exigència per mantenir-se en rang (entre 70 i 180 mg/dl) els fa estar contínuament expectants i controlant els seus nivells.

Avui en dia tenim a l’abast el control per monitorització continua de glucosa, els sensors de glucèmia ens permeten gestionar els seus nivells i intentar mantenir-los dins el rang. El tractament consisteix en punxar-se insulina cada vegada que mengen i per baixar nivells alts i per una altre part, donar hidrats de carboni per pujar nivells. La gestió no és gens fàcil ja que entren en joc molts factors a tenir en compte i la seva pauta d’insulina no és estàtica:

Pot variar segons l’exercici físic, les emocions, les grasses i proteïnes dels menjars, si estan cursant alguna malaltia…

Els nens, adolescents aprenen des de ben petits a gestionar-se, fent-se controls capil·lars (gota de sang i glucòmetre) però acompanyats en tot moment pels seus pares i mares ja que hi ha situacions que no poden fer sols. A l’escola ens trobem un gran buit per la seva seguretat, les famílies depenem de la bona voluntat dels mestres per aprendre com gestionar, donat que no tenen formació diabetològica. A les excursions, sortides i més encara a colònies, moltes escoles/instituts són reàcis a que els nens amb dbt1 puguin anar, creant un greuge i discriminació total per els nostres fills.

Vista la Declaració de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat que reconeix el dret de les persones amb discapacitat a l’educació i obliga als estats a assegurar un sistema d’educació inclusiu a tots els nivells, i que es facin ajustos raonables en funció de les necessitats individuals.

Vist l’article 14 de la Constitució espanyola de 1978 on ens reconeix la igualtat de tracte davant la llei, l’art.2 de l’art. 27 on diu que l’educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat en el respecte i els principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.

Vist el nostre EAC al seu article 17 dels drets dels menors i l’art. 21 de dret a una educació de qualitat i accedir en condicions d’igualtat. Vista la Llei 12/2009 , del 10 de juliol, d’Educació, que estableix que el sistema educatiu es regeix, entre d’altres, pel principi d’inclusió escolar (art.2) i reconeix el dret de l’alumnat a ser atès amb practiques educatives inclusives i, si escau , de compensació (art. 21.2.i).

D’acord amb l’anterior, la LEC també preveu que l’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva, i estableix que els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per la participació de tots els alumnes en els entorns ordinaris independent de llurs condicions i capacitats (art.81.2).

La inclusió educativa parteix de la consideració que els centre educatius han de poder donar resposta a les necessitats educatives de tot l’alumnat, que ha de poder participar en totes les activitats de l’escola. Atès que per fer-ho possible, el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, defineix quines són les funcions dels centres educatius i de l’administració educativa, la xarxa de suport a l’educació inclusiva i les mesures i suports per a l’atenció educativa de l’alumnat, amb l’objectiu que pugui assolir el màxim desenvolupament possible.

Atès que tant la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, com la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener , de protecció jurídica del menor, reconeixen el dret d’infants i adolescents que el seu interès sigui la consideració primordial en les decisions que els afecten, i els reconeixen el dret a ser escoltats i que la seva opinió sigui tinguda en compte en la determinació d’aquest interès. En el cas que ens ocupa la necessitat d’un suport específic deriva de la malaltia que pateix l’alumne, diabetis mellitus tipus 1.

Atès que les famílies :

1. No podem dependre de la bona voluntat de l’equip docent que amb prou feines pot desenvolupar amb tots els recursos les aules amb totes les retallades.

2. No podem i no hem de pagar un extra per la contractació d’una persona formada en dbt1 que els pugui acompanyar.

3. No hem de buscar la manera perquè el nostre fill/a vagi d’excursió amb garanties de seguretat per la seva integritat física.

4. No hem de passar nervis i angoixes fins al darrer dia de la sortida per saber si disposen d’un monitor. Les excursions, sortides i colònies són previsibles a un curs vista.

ACORDS:

Primer – INSTAR a la Generalitat de Catalunya, concretament al Departament d’Educació i al Departament de Salut, a dotar de recursos humans, econòmics i tècnics a les escoles i instituts públics de Catalunya, sent un referent en l’àmbit espanyol per la previsió i l’acompanyament de les famílies amb infants amb DMT1.