De rebuig pels tràgics fets registrats divendres a la frontera entre el Marroc i Melilla

La manca de vies legals i segures per el desplaçament de milers de persones que fugen de les guerres, de la fam, de persecucions polítiques, etc., genera l’existència de rutes de fugida mortíferes i espais de pretesa acollida temporal on es vulneren els drets humans i es menysté la vida. La crisi d’Ucraïna ha demostrat que  l’origen de les persones en moviment determina els seus drets a les fronteres i que és possible brindar protecció internacional a la població  refugiada. La ràpida resposta a Europa fa evident que no hi ha una  manca de capacitat per acollir, sinó una manca de voluntat política. Actualment ja s’ha superat la xifra de 100 milions de persones   desplaçades forçoses al món, i encara n’hi ha milers encallades en condicions infrahumanes a camps de persones refugiades en diversos llocs del món.

Segons l’organització Caminando Fronteras, el 2021 va ser l’any més mortífer a la frontera Occidental Euroafricana des que en tenen registre, amb 4.016 morts en 214 naufragis, és a dir, una mitjana d’unes 12 persones mortes o desaparegudes al dia. De totes elles, els cossos del 95% no s’han pogut recuperar. La majoria d’aquestes morts s’han concentrat a la Ruta Canària, la més activa a conseqüència de la militarització del Mediterrani i la més mortífera per segon any consecutiu.

El passat divendres 24 de juny es van produir uns fets tràgics a la frontera entre el Marroc i Melilla, que es van saldar amb la mort de 27 persones migrants, segons les autoritats marroquines, i d’almenys 37, segons les ONG, que temen que en puguin ser moltes més. Durant els fets més de 300 persones van resultar ferides moltes d’elles de gravetat.

Els fet es van produir durant el primer intent multitudinari de saltar la tanca que separa la localitat espanyola del Marroc després de la represa de les relacions diplomàtiques entre Madrid i Rabat, un cop el govern espanyol va canviar el seu posicionament històric sobre el Sàhara Occidental, que ara considera un territori marroquí amb dret d’autonomia. Durant els fets, diversos agents de les forces de seguretat marroquines van creuar totalment la tanca de Melilla per colpejar, detenir i retornar en calent diversos migrants que havien aconseguit accedir a la ciutat autònoma, segons diversos vídeos emesos per diferents mitjans. Una actuació que, segons mostren les imatges del vídeo, es va fer en total connivència amb efectius de la Guàrdia Civil i la policia espanyola.

El Ministeri de l’Interior espanyol manté que l’operatiu va seguir fil per randa la legalitat vigent, si bé es nega a aclarir si els agents marroquins van ser autoritzats per a actuar en sòl espanyol.

El mateix divendres el president espanyol va defensar l’actuació de la policia marroquina i dissabte es va ratificar en la seva defensa tot i saber-se que la brutalitat de l’actuació policial havia causat prop de divuit morts, quantitat que les ONG van elevar dissabte a última hora de la tarda a 37 i el govern marroquí, a 23. Així mateix, va declarar que l’únic culpable de les morts són les màfies que trafiquen amb éssers humans.

Davant aquests fets tant greus condemnats per diversos líders polítics, diverses organitzacions han reclamat una investigació independent sobre els fets amb assumpció de responsabilitats.

Per tot el que s’ha exposat, es proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

Primer.- manifestar el seu rebuig pels tràgics fets registrats divendres a la frontera entre el Marroc i Melilla, que es van saldar amb la mort de 27 migrants, segons les autoritats marroquines, i d’almenys 37, segons les ONG,

Segon.- expressem el condol per les persones mortes i les seves famílies i reclamar la identificació de cada una d’elles.

Tercer.- Condemnar la violència exercida per les forces de l’ordre de la que han estat víctimes les persones migrades subsaharianes, així com les devolucions, allunyaments i expulsions, que han causat nombroses víctimes entre morts i ferits.

Quart.- Reclamar que es garanteixin vies d'accés a la protecció internacional legals i segures en països d'origen i trànsit i que el govern espanyol assumeixi la seva responsabilitat acceptant íntegrament les quotes de persones reubicades i reassentades que li corresponen de manera immediata.

Cinquè.- expressar el suport a totes les entitat que treballen en la denuncia de fets com aquests i en el suport a les persones migrades i les entitats socials que treballen amb persones refugiades i migrades.

Sisè.- Instar al govern de l’estat que posi en marxa una investigació independent sobre els fets amb assumpció de responsabilitats.

Setè.- exigeix al Govern de l’Estat el compliment de la sentència del Tribunal Suprem que l'obliga a complir compromisos de reubicació i reassentament.

Vuitè.- Traslladar aquest acords a l’entitat Acollim Ripollet-Cerdanyola, que treballa amb persones refugiades i migrades, i al Ministeri de l’Interior del Govern d’Espanya.