Per l’aprovació del Manifest de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació

En la darrera dècada, la societat catalana ha protagonitzat un llarg procés democràtic, amb una mobilització persistent i singular, per decidir lliure i pacíficament el seu present i el seu futur. De les primeres consultes populars, a la manifestació contra la  sentència de l’Estatut, passant per la consulta del 9N i fins arribar al referèndum de l’1-O, brutalment reprimit per l’Estat, i la vaga general del 3 d’octubre.

Aquest octubre farà cinc anys de l’inici d’un canvi de cicle marcat per una llarga repressió que encara no ha acabat. La seva continuïtat –avui, ara i aquí– és un fet que va des de la pervivència de l’exili fins a les més de 800 persones amb causa judicial encara oberta. Arran d’aquells fets, més de 2.562 persones han estat investigades i les estimacions més acurades estimen en més
de 4.500 les persones afectades, comptant les 1.066 persones ferides l’1-O. Per contra, cap responsable d’aquella violència policial ha estat condemnat sinó tot el contrari: tots han estat ascendits, guardonats i condecorats.

Malgrat tot, rere cinc anys complexes i difícils i encara sota l’actual context de bloqueig, volem palesar que durant tot aquest temps el posicionament clarament majoritari de la societat catalana ha estat clar i inequívoc, de forma continuada i ininterrompuda, davant la dinàmica repressiva viscuda i respecte a la necessitat d’un marc democràtic de resolució del conflicte. I és això què volem posar en valor: entre el 70% i el 80% de la societat s’ha posicionat, ahir i avui, contra la repressió i a favor d’una sortida democràtica.

També en aquests cinc anys, els més destacats organismes internacionals de defensa dels drets humans, múltiples instàncies judicials europees i fins al Consell d’Europa han constatat l’anomalia democràtica que vivim. L’excepcionalitat jurídica, penal, penitenciària i policial viscuda ens situa com una excepció. El catàleg desplegat ha estat tristament extens –de la guerra
bruta a cada inhabilitació, de l’aplicació del 155 a recórrer a tipus penals especials (sedició, rebel·lió, terrorisme), de les multes milionàries a la presó, fins a arribar a l’espionatge cibernètic massiu. Tot plegat, mentre la suspensió de lleis catalanes, la prohibició de debatre en seu parlamentària qüestions com la monarquia o l’autodeterminació o la ingerència judicial en el model educatiu configuren l’altra cara d’una mateixa moneda.

En temps convulsos, la regressió, la involució i la degradació democràtica ens afecta a totes i tots. Amb el retrovisor panoràmic del temps viscut i els llums llargs que cerquen una resolució democràtica, avui insistim en que les bases de qualsevol sortida passen per la fi de la repressió i la construcció d’un marc democràtic de resolució. Difícilment hi haurà alternativa democràtica si no
es resolen les conseqüències del conflicte ni s’aborden les arrels del mateix.

Per tot l’anteriorment exposat, proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent acord:

L’Ajuntament de Ripollet, atès l’impuls civil que promou un ampli Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, expressa el seu suport a:

• L’amnistia, entesa com la necessitat d’una solució col·lectiva i integral per a totes les persones exiliades, encausades i represaliades.
• L’autodeterminació, entesa com la necessitat d’un marc de resolució democràtica basat en el respecte a l’exercici de la lliure determinació de la societat catalana.