Moció amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional de la violència vers les dones. Presentada pel grup municipal del PSC-CP. Exp. 2023/10076.-

Enguany se celebren els 30 anys de la Declaració sobre l'eliminació de la violència contra la dona aprovada a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de desembre de 1993 on es va definir la violència de gènere com “tot acte de violència que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual, o psicològic per a la dona, així com les amenaces, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la vida privada.” 30 anys que es demostren insuficients per a consolidar els drets humans de les dones i les nenes.

La lluita feminista segueix més activa que mai davant d’aquells que intenten negar la seva existència. La violència contra les dones existeix malgrat que intentin amagar-la o intentin despenalitzar la Llei contra la violència de gènere.

Per això hem de continuar aixecant la veu per les més de 1.237 dones que ja no podran defensar-se (52 durant el 2023).

La violència contra les dones i les nenes és la conseqüència més terrible de les profundes desigualtats que pateixen les dones al món. Segons l'ONU, el 30% de les dones de més de 15 anys han estat víctimes de violència física o sexual alguna vegada a la seva vida. A Espanya es calcula que una de cada dues dones han patit algun tipus de violència masclista.

Només aquest any han estat assassinades 52 dones a Espanya, 9 d’elles a Catalunya. Des de 2003, any en què es van començar a comptabilitzar, 1.237 dones han mort a conseqüència de la violència masclista, deixant sense mare 51 nens i nenes durant el 2022, 428 des de 2013. De vegades, però, aquesta violència contra les dones no acaba aquí i els agressors decideixen assassinar també els seus fills per continuar ferint la mare. 49 nens i nenes han estat assassinats a mans dels seus pares.

La violència de gènere no és la única que pateixen les dones. Segons l’últim Balanç de Criminalitat del Ministeri de l’Interior, a Espanya es denuncia una violació cada tres hores i mitja. Només els primers sis mesos d’aquest any es van denunciar 1.211 violacions. Segons dades de l’enquesta sobre les violències masclistes 2021, només es denunciaven un 18,4% de les violacions. Afortunadament, el Ministeri de l’Interior creu que aquest últim any han augmentat les denúncies, però no el nombre de casos, gràcies a una major conscienciació entre les dones i el seu entorn, que les ajuda a fer el pas i denunciar.

No obstant això, un dels factors que s’afegeix a la preocupació per aquestes xifres és l’edat de les víctimes i els agressors. Segons les dades de l’Observatori de la Igualtat de Gènere de l’Institut Català de les Dones, la franja d’edat de major victimització és la dels menors de 18 anys (amb 45,2%), seguit de la de 18-25 (25,2%). Pel que fa als agressors, la franja dels 18 als 25 anys és la que representa el major percentatge amb un 23,2%.

Portar a terme polítiques feministes és portar a terme polítiques per a totes les dones. Segons dades del Ministeri de l’Interior, més de 45.000 dones són explotades sexualment al nostre país i durant tot el 2021 només hi va haver una sentència per proxenetisme a tot Espanya. Són dades que, sense dubte, reflecteixen la necessitat d'una nova legislació que persegueixi de forma efectiva el proxenetisme al nostre país amb l’objectiu d’acabar amb la prostitució i que impliqui sancions econòmiques i de presó per als puters.

I amb tot, hem d’afegir noves formes de violència com la violència virtual que s'exerceix a través de la xarxa mitjançant la difusió d'imatges no consentides, la pornorevenja, ciberassetjament, sextorsió, tràfic de persones o doxing... L’avanç tecnològic ens aporta una varietat increïble de noves oportunitats per viure-hi en aquest món cada vegada més interconnectat, però també hi sorgeixen mal usos que agreugen encara més la violència contra les dones, com hem vist en els

darrers mesos amb la difusió d’imatges fictícies creades a través de la intel·ligència artificial i que contribueixen així a allargar una llista ja prou extensa de violències digitals de gènere i l’entorn que les infligeix.

La violència és violència sempre, independentment de les formes en què s’apliqui. És real i existeix. Fer-la visible no és un gest, una imatge, un missatge a les víctimes o als agressors. És una responsabilitat de la societat en conjunt que continuarem exigint.

El context polític és també determinant en aquest sentit. La política de pactes i la irrupció de partits de dretes i extrema dreta en els governs autonòmics o municipals ha posat de manifest el que ja sabíem: existeixen grups polítics que no creuen en la defensa de les polítiques feministes i que en conseqüència s’han demostrat capaços de deixar caure la defensa d’aquestes davant de qualsevol possible pacte de govern. Així ho han demostrat a les Balears, Extremadura, Valencià, Valladolid, Burgos...

La irrupció de Vox als governs autonòmics i municipals ha servit per a dues coses: per treure la mascareta del PP entorn de la lluita de les dones i per fer visible la seva transformació progressiva cada cop més cap a la dreta, ja que la competència els porta a un enduriment del seu discurs. Cosa que realment no ens hauria d'estranyar perquè el Partit Popular del moderat Feijóo és el mateix Partit Popular que va impugnar al Tribunal Constitucional La Llei d’igualtat el 2007 i la Llei 1/2023 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs.

Combatre la violència masclista i construir un país segur per a les dones és un objectiu prioritari per als i les socialistes. Per això vam impulsar la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere ara fa 18 anys. Aquesta llei va posar Espanya a l'avantguarda mundial contra la violència envers les dones. Va suposar la mobilització i posada en marxa d'una gran quantitat de recursos públics per combatre aquesta xacra que amenaça la meitat de la població. Però la lluita no s’atura aquí.

El 2017 es va aconseguir situar la violència de gènere a la categoria de Pacte d'Estat contra la violència de gènere amb gran consens per la prevenció i eradicació de la violència de gènere. Tot i això, no es va dotar de recursos econòmics fins a l’arribada de Pedro Sánchez al Govern.

Cal recordar, però, que són les comunitats autònomes les responsables d’implementar els pressupostos del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. Segons els indicadors anuals de violència de gènere del Consell General del Poder Judicial de 2022, Catalunya lidera el percentatge de dones que han patit violència masclista i dictamina menys ordres d'allunyament. Com a feministes, exigim al Govern de la Generalitat que prioritzi la comissió de partits polítics per començar a redactar, amb cinc anys de retard, el Pacte català contra la violència masclista.

Per tot això, i enfront de tot això, reafirmem el nostre compromís amb el feminisme, amb la lluita contra la violència masclista i amb la igualtat efectiva entre dones i homes. Només una societat en la qual les dones no sofreixin violència per ser dones pot ser considerada completament lliure, només una democràcia lliure de violència masclista és una democràcia plena.

Perquè sense drets no hi ha igualtat, perquè sense igualtat no hi ha llibertat d'elecció, reivindiquem les polítiques feministes per assolir una societat lliure de violència masclista.

Per tot això, instem a l’Ajuntament de Ripollet

1. Ratificar el compromís del nostre ajuntament amb l’eradicació i prevenció de la violència de gènere en qualsevol de les seves múltiples expressions.
2. Recolzar les diferents iniciatives de sensibilització, educació en igualtat i prevenció de la violència de gènere posant especial èmfasi en la infància, l’adolescència i la joventut.

3. Instar a les administracions públiques la implementació del contingut del Pacte d’Estat contra la Violència de gènere i l’execució dels projectes sostinguts amb Fons Next Generation de la Unió Europea.

4. Col·laborar amb el teixit associatiu de la ciutat que treballa per promoure la igualtat efectiva entre homes y dones i en la lluita contra la violència de gènere.

5. Exigir a la Generalitat de Catalunya major dotació pressupostària per a millorar els recursos disponibles per a dones maltractades així com per prevenir i sensibilitzar entorn les situacions de violències masclista.

6. Traslladar els acords d’aquesta moció a la Generalitat de Catalunya, La Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis per a la millora en la dotació de recursos necessaris per fer-hi front.