Moció pel 25N Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. Presentada pel grup municipal de Ara Decidim. Exp. 2024/10299.-

El 25 de novembre ens unim, internacionalment, per denunciar que les violències masclistes no són fets aïllats, sinó violències estructurals que formen part d’un sistema opressor. Reivindiquem la força col·lectiva i diversa de dones, lesbianes, trans i identitats dissidents. Aquestes són revoltes feministes, moviments permanents per desmantellar i deconstruir el sistema cisheteropatriarcal, capitalista, racista, colonial i militarista que perpetua aquestes violències. Les nostres forces col·lectives i diverses són essencials per resistir i transformar aquestes estructures de poder institucionals que afecten profundament les nostres vides.

La força col·lectiva de dones, lesbianes, trans i identitats dissidents qüestiona també el paper dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. No poden ser còmplices d’una narrativa que normalitza les violències, el masclisme, el racisme i el colonialisme replicant models que perpetuen l’agressió i la impunitat. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials tenen la responsabilitat de col·laborar en la denúncia dels agressors i assenyalar les estructures de poder que els protegeixen, en lloc de culpabilitzar les víctimes. Malauradament, els continguts que difonen les  plataformes digitals donen visibilitat a les accions dels agressors. Governs i estats han d’assumir la seva part de responsabilitat i regular aquestes plataformes per garantir que no esdevinguin canals de difusió de violències.

El cas Pélicot a França, en què desenes d’homes van participar en una violació, ens recorda la impunitat amb què es protegeix el poder masculí quan es creua amb la violència contra les dones.

La decisió de Pélicot de fer públic el judici, és un acte de reparació i de dignitat que qüestiona directament aquesta dinàmica, exigint que la vergonya recaigui sobre els agressors i aquells que els encobreixen. Perquè el cas Pélicot no és un cas aïllat. La violència cap a les dones té moltes cares i travessa de dalt a baix, encarnissant-se més, com sempre, amb les dones de col·lectius més vulnerables. Per part nostra, fem públic el nostre suport i solidaritat amb totes les dones que pateixen violències, tant amb les que denuncien per via penal com amb les que no ho fan: totes tenen els mateixos drets, i el seu procés ha de ser respectat. Que les dones agredides parlin quan, com i on vulguin; que denunciïn si volen o si poden.

Aquestes situacions ens obliguen a una reflexió profunda sobre la responsabilitat col·lectiva per evitar que aquestes agressions es repeteixin. Aquesta responsabilitat social i política és essencial per avançar cap a una societat lliure de violències masclistes, on les víctimes no siguin silenciades i els agressors no gaudeixin d’impunitat, i per restaurar la dignitat i la justícia. Perquè les feministes no hem anat massa lluny, com ens volen fer creure una i una altre vegades, amb aquest mantra on de nou les culpes recauen sobre les dones. I que no hem anat massa lluny ho diuen les dades: més agressions sexuals que l’any passat, més dones mortes, més infants morts, més casos d’abús de poder.. Denunciem les violències que es manifesten en molts espais de la nostra vida: les violències sexuals, l’assetjament per raó de sexe i per raó de gènere en àmbits laborals, acadèmics, culturals, esportius, entre d’altres, sovint percebuts com a segurs però que, en realitat, també esdevenen escenaris de violència. Denunciem les violències contra les dones grans, destacant les violències relacionades amb la manca de cures dignes, negligències institucionals i els abusos en espais com les residències. A més, les violències digitals amplifiquen l’abast de l’agressió en l’era tecnològica, i tampoc podem oblidar les violències obstètriques, les econòmiques i les exercides contra dones i identitats dissidents que desafien els rols imposats per aquesta societat.

Totes aquestes violències estan interconnectades i responen a un sistema que atempta contra la llibertat dels nostres cossos i de les vides.

La manca de recursos econòmics i d’habitatge digne dificulta un abordatge integral de les violències masclistes, ja que moltes dones es veuen forçades a conviure amb els seus agressors o a quedar-se en entorns familiars hostils per manca d’alternatives. Aquesta situació s’agreuja amb els desnonaments, que no només deixen les dones sense llar, sinó que també poden posar en risc la custòdia de les seves criatures. A més, les dones en situació administrativa irregular no tenen accés a ajuts socials ni poden signar contractes de lloguer, fet que les deixa en una situació d’extrema vulnerabilitat i les limita encara més en el seu camí per sortir d’entorns violents.

ENS VOLEM LLIURES: Aquest 25N, les feministes continuem amb l’objectiu de construir una societat on visquem en llibertat, sense violències masclistes i amb vides dignes i per assolir-lo ens cal enderrocar el sistema capitalista, heteropatriarcal, racista i colonial. Exigim dones lliures en territoris lliures, alliberats de les violències de les guerres i del militarisme patriarcal, racista, imperialista i colonial. Demanem als governs que actuïn per garantir una acollida i refugi dignes, sense discriminació per a les dones que fugen de les guerres i de les seves conseqüències.

De manera especial, ens unim en el dolor i ens solidaritzem amb les dones palestines que pateixen les violències i el genocidi que l’estat d’Israel comet contra Gaza i tota Palestina. La nostra sororitat amb les dones del Líban, Iran, Afganistan, Rojava, Ucraïna, Nicaragua i d’arreu del món que resisteixen contra les guerres i les violències específiques que aquestes generen.

I ENS VOLEM VIVES: Ens volem moure pel nostre municipi i pel territori sense por. Volem una societat on no hi tinguin lloc les violències masclistes perquè ens hi va la vida. Per això, teixim aliances i ens unim a altres feministes del territori i d’arreu del món en aquesta lluita. Però no hi ha prou amb l’acció col·lectiva i la sororitat. Ens calen polítiques feministes transversals, que vagin més enllà de la regidoria y del servei d’informació i acompanyament a les dones. Necessitem que projectes iniciats com el dels camins segurs als polígons es desenvolupin: volem sentir-nos segures anant a treballar o als bucs d’assaig. I, sobretot, ens cal un espai de trobada des d’on teixir xarxes i aliances entre els col·lectius feministes del nostre municipi; des d’on visibilitzar plegades aquesta xacra.

Per tot això, proposem els següents ACORDS:

1. Que l’Ajuntament de Ripollet prioritzarà la finalització de la reforma de l’edifici que albergarà la futura Casa de les Dones. Necessitem un espai físic des d’on treballar plegades, des d’on crear un xarxa forta entre els col·lectius feministes, des d’on acompanyar i acollir les dones més vulnerabilitzades pel sistema i que sovint no tenen xarxa de suport; un espai des d’on visibilitzar, denunciar i lluitar contra totes les violències masclistes a les que estem exposades en aquest sistema capitalista heteropatriarcal on vivim.

2. Que l’Ajuntament de Ripollet es compromet a treballar conjuntament amb el Departament d’Educació i la comunitat educativa per tal d’establir l’educació efectiva-sexual obligatòria al llarg de totes les etapes educatives, amb formació continuada en perspectiva feminista per al professorat i agents educatius, posant recursos propis si és necessari.

3. Que l’Ajuntament de Ripollet es compromet a continuar treballant per tal de fer més segurs els camins dels polígons industrials i aconseguir, així, aquesta sensació de perillositat no sigui una barrera a l’hora d’accedir al mercat laboral.

4. Que es desenvoluparan propostes per pal·liar aquesta xacra durant tot l’any, més enllà del 25N.

5. Que s’acompanyarà a les entitats en l’elaboració de protocols per l’abordatge de la violència masclista, eina que ajuda a prevenir la violència i que estableix accions d’abordatge i de reparació en cas de què es donés el cas.

6. Que tots aquests acords es faran públics i es traslladaran al Departament d’Educació i al d’Igualtat. de la Generalitat.