Moció sobre el Dia Internacional de l'eliminació de la violència de gènere. Presentada pel grup municipal del PSC-CP Exp. 2024/10156.-
Exposició de motius
Enguany commemorem el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència de Gènere en un context especialment significatiu. Es compleixen vint anys des de l’aprovació de la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, un fet històric. Aquesta llei, pionera al món, va marcar l’inici d’un camí de drets i protecció per a les dones a Espanya que, dues dècades després, continua sent un pilar fonamental en la lluita per la igualtat.
La Declaració sobre l'eliminació de la violència contra la dona, aprovada a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de desembre de 1993, va definir la violència de gènere com “tot acte de violència que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual, o psicològic per a la dona, així com les amenaces, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública o a la vida privada”.
No obstant això, diàriament hem de lamentar notícies amb víctimes de violència de gènere i com cada any arribem al 25 de novembre veient-nos en l’obligació de continuar treballant per consolidar els drets bàsics de les dones i les nenes a Catalunya i al món.
La violència contra les dones existeix malgrat els nombrosos intents de la dreta i l’extrema dreta per minimitzar-la, per negar-la, invisibilitzar-la, banalitzar-la o despenalitzar-la. Són reaccions pròpies d’accions d’una dreta patriarcal que reacciona brutalment i que veu en la igualtat, la lluita pels drets de les dones i la participació de les dones en tots els àmbits socials, una amenaça del seu estatus i condició social.
Enfront d'aquesta reacció, és la nostra responsabilitat treballar juntes, des del compromís col·lectiu, per superar les barreres que el patriarcat i el neoliberalisme ens imposen. Només des de la unitat serem capaces de defensar els drets conquistats i continuar avançant cap a una societat més justa i igualitària.
Però la realitat s’oposa frontalment a tots aquests intents i es mostra alarmantment contundent. Només el primer trimestre de 2024 es van presentar 45.899 denúncies al conjunt d’Espanya. Són 45.899 dones que s’han vist amenaçades i intimidades en algun moment de la seva vida i s’han atrevit a denunciar.
La realitat és que hem de continuar aixecant la veu per les 1.281 dones que ja no podran defensar-se perquè han estat assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. Enguany s’han produït ja a Catalunya 20 feminicidis.
La realitat és que 63 menors d’edat han estat assassinats (10 el 2024) i que 458 nens i nenes han quedat orfes a conseqüència de la violència masclista des de 2013.
La realitat és que l’últim Balanç de Criminalitat del Ministeri de l’Interior en els primers sis mesos d’aquest 2024 la xifra de denúncies per delictes contra la llibertat sexual va augmentar un 4,9% respecte del 2023. El 10% del total de les denúncies presentades va tenir lloc a Catalunya.
La realitat és que des de principi d'any s’han tramitat 2.465 denúncies per violacions a Espanya.
Encara avui ens hem d’horroritzar en sentir que continuen existint casos com el de la Gisèle Pelicot, a França, que va ser violada per més de 70 homes en estat d’inconsciència, drogada per la persona a qui estimava i amb qui dormia totes nits des de feia cinquanta anys. Un cas en què no només hem vist la barbàrie que pot arribar a fer un home contra una dona, sinó també la complicitat de tots els violadors que van participar i tots aquells altres que, tot i no fer-ho, van decidir callar i no denunciar la violència contra la Gisèle.
La violència masclista és real i existeix i és imprescindible que la vergonya canviï de bàndol (de les víctimes als agressors). Ha viscut amagada i s’ha perpetuat fins que vam decidir aixecar la veu i dir prou. És obligatori organitzar la contrareacció i continuar denunciant allò que és evident: ens estan matant. Fer-la visible no és un gest, una imatge, un missatge a les víctimes o als agressors. És una responsabilitat de la societat en conjunt que nosaltres, les i els socialistes continuarem exigint.
La violència contra les dones i les nenes és la conseqüència més terrible de les profundes desigualtats que pateixen les dones al món. Segons l'ONU, el 30% de les dones de més de 15 anys han estat víctimes de violència física o sexual alguna vegada a la seva vida. A Espanya es calcula que una de cada dues dones han patit algun tipus de violència masclista. És una de les violacions dels drets humans més esteses, persistents i demolidores del món i existeixen poques dades que ens permetin equiparar-la a altres tipus de violència gràcies a la impunitat amb la qual vivien els maltractadors.
Per construir la societat lliure de violències masclistes hem de posar especial èmfasi a combatre les desigualtats des de totes les arrels, començant per condemnar els maltractadors, però també parant especial atenció en les víctimes i els i les més joves.
L’accés dels menors a la pornografia i la banalització que fan de la violència és una preocupació creixent a tots els sectors. El contingut al qual poden tenir accés és absolutament deshumanitzant i, en la majoria de les ocasions, violent contra les dones. Influeix en el que els i les joves entenen per sexe i relacions interpersonals i provoca una distorsió de la intimitat i del respecte vers les dones.
És fonamental i indispensable, doncs, abordar la violència masclista també des dels i les més joves per tal de conscienciar-los dels perills, perquè només a través d’educar des de la base podem prevenir conductes sexistes i masclistes que ens permetin aconseguir a mitjà i llarg termini una igualtat efectiva entre dones i homes.
Però tampoc ens podem oblidar d’una de les demostracions de la violència masclista més consentides, com és la prostitució. Segons dades del Ministeri de l’Interior, més de 45.000 dones són explotades sexualment al nostre país. Són dades que, sense dubte, reflecteixen la necessitat d'una nova legislació que persegueixi de forma efectiva el proxenetisme amb l’objectiu d’acabar, amb la prostitució amb sancions econòmiques i de presó per als puters.
Les conseqüències d’aquestes violències per a les víctimes són les mateixes. La violència és violència sempre independentment de les formes en què s’apliqui.
Només treballant en xarxa i des de la complicitat i sororitat contra el patriarcat, aconseguirem batre'l i fer realitat l'agenda feminista. El nostre deure com a societat és treballar per garantir els drets fonamentals a la vida, a la seguretat i a la llibertat a totes les dones i als seus fills i filles, construint una societat lliure de violència envers les dones i continuant avançant en drets feministes.
Per tot això,
- volem fer una crida a totes les dones i homes a no retrocedir. A unir les nostres veus i forces per continuar construint un futur sense violència.
- reafirmem el nostre compromís amb una lluita feminista que sigui capaç de derrocar els murs del patriarcat i del neoliberalisme, i que garanteixi a totes les dones una vida lliure de violència.
Instem:
- el govern municipal de Ripollet a invertir tots els recursos materials i econòmics que siguin necessaris per combatre la violència masclista.
- a realitzar formacions específiques per al personal municipal que treballa atenent la ciutadania, especialment aquells que atenen les dones.
- a adherir-se al Pacte Nacional contra la Violència de Gènere un cop entri en vigor.
- a què dugui a terme activitats necessàries en l’educació en el lleure que treballin la igualtat entre els nens i nenes de la ciutat i els perills de l’accés a la pornografia.
- el Govern de la Generalitat de Catalunya i d’Espanya a declarar l’estat d’emergència masclista que permeti l’aprovació de mesures urgents contra la violència masclista, la implicació de totes les institucions, administracions i del conjunt de la societat per a garantir el dret a la vida de les dones.
- a traslladar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, La Federació de Municipis de Catalunya (FM) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i al Ministeri d’Igualtat.