Moció sobre la situació de les dones afganes. Presentada pel grup municipal del PSC-CP, amb el suport d’ERC-AM incorporant una esmena en el punt primer dels acords. Exp. 2024/7941.-
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’arribada al poder dels talibans a l’Afganistan l’any 2021 va posar en risc els drets humans en aquest país, especialment envers les dones i les nenes, va alarmar a tota la comunitat internacional i van ser nombroses les mostres de recolzament al poble i les dones i nenes afganes.
Des del 2021 el país ha entrat en una constant i impune espiral de violència amb una retallada flagrant dels drets humans i les llibertats, especialment cap a les persones més vulnerables incloent les nenes i les dones que no només les condemna sinó que a més posa en greu risc la seva integritat física.
Com ja havia demostrat l’anterior govern de l’Estat Islàmic, entre 1996 i 2001, la repressió ver les dones ocupa un dels llocs més destacat entre les seves polítiques. La situació de les dones afganes durant aquests 5 anys va ser d’absoluta discriminació, domini i de reclusió: les dones no podien sortir de casa soles, ni anar al metge, tenien prohibit estudiar, treballar o participar de la vida social i política. Patien una situació de terror continu on tota la seva vida depenia enterament de la voluntat d’un home. Així, quedaven absolutament vulnerables i sense cap instrument per protegir-se de la violència masclista a la que estaven exposades de manera permanent. Tampoc podien decidir sobre el seu matrimoni o la seva maternitat.
La violència imposada pels talibans va convertir les dones en esclaves.
Durant les últimes dues dècades, tot i que amb moltes deficiències, s’havien aconseguit determinats avenços en la cobertura sanitària, infraestructures, accés de la població a l’energia elèctrica, educació i els drets de les dones i les nenes afganes havia progressat de manera significativa. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), durant aquests anys, el 87% de la població, incloses les dones, es van poder visitar a centres mèdics, van començar a rebre educació i es va permetre incorporar progressivament a les dones a determinats sectors laborals i participar de la vida econòmica, política, social i cultural. Malgrat tot, el país continua sent un dels països menys desenvolupats del planeta.
L’arribada de nou al poder dels talibans no només suposa un fre en tot aquest tímid procés que s’havia iniciat, sinó que significa una involució absoluta respecte als tímids avenços aconseguits per a les dones en els últims 20 anys.
Amb la recent publicació de la nova llei, coneguda com a “Llei del Silenci”, impulsada pel ministeri per a la Propagació de la Virtut i la Prevenció del Vici, es dóna un pas més en les discriminacions per raó de gènere establint que les dones cobreixin el seu cos amb l’objectiu d’evitar temptacions i prohibeix el so de la veu de les dones en públic o que els taxistes no puguin portar en cotxe una dona sinó va acompanyades d’un home tutor, entre moltes altres prohibicions.
En els darrers dies hem vist vídeos de dones afganes apareixen cantant com a protesta a aquesta opressió a la que es tornen a veure sotmeses des de que els talibans recuperessin el govern tot just fa 3 anys. Reivindiquen el poder parlar en públic amb frases com “la meva cara no és temptació, els teus ulls fabriquen temptacions”.
Las institucions internacionals tampoc no s’han quedat de braços creuats. Amnistía Internacional, Nacions Unides i la Unión Europea han denunciat la llei i veuen com les relacions internacionals amb Afganistan es compliquen.
Mentrestant les dones i nenes afganes pateixen, i aguanten com a víctimes atrapades al país, sense que la comunitat internacional hagi pogut intervenir de manera significativa per aturar-ho. Les mostres de recolzament malauradament no poden aturar per sí mateixes tota la repressió. És necessari actuar i fer un pas endavant.
No podem girar la cara als abusos, les tortures, la violència, les detencions il·legals, les desaparicions o la censura. És per això que reclamem de manera urgent que tota la comunitat internacional, inclosa l’Organització de Nacions Unides (ONU), la Unió Europea (UE) i tots els països que en formen part, emprenguin totes les accions que siguin necessàries per evitar la tragèdia, recolzant la vida, la seguretat i els drets de les dones afganes. En el diàleg amb els talibans, els drets i llibertats de les dones i nenes no estan en venda, s'han de respectar. Parlem de drets humans. Avui són elles, demà podríem ser nosaltres.
Les institucions europees són una referència de drets i llibertats, i no poden mirar cap a un altre costat davant la gravetat de la situació al país, especialment amb la violació dels drets humans de les dones i nenes.
No podem abandonar-les.
No podem permetre que quedin silenciades i oblidades pel món.
Per tot això, des del Grup Municipal Socialista instem a l'aprovació pel Ple de l`Ajuntament de Ripollet dels següents
ACORDS
1. Manifestar el nostre suport a les dones i nenes de l’Afganistan, i instar al Govern Espanyol, al Govern de la Generalitat, al Congrés dels Diputats, al Parlament de Catalunya, a totes les administracions públiques, organismes i entitats públiques i privades a emprendre totes les accions necessàries encaminades a evitar que es vulnerin els drets fonamentals de les dones i nenes afganeses, i a restaurar els drets llevats, com el seu dret a decidir sobre la seva educació, ocupació, participació política, econòmica, social o cultural, així com el dret a viure lliures de violència masclista, eradicant el matrimoni forçat i el matrimoni infantil.
2. Reclamem a la Comunitat Internacional, tant a les Nacions Unides com a la UE, perquè iniciïn totes les actuacions necessàries dirigides a preservar la vida de les dones i nenes afganes, de forma que tots els processos de diàleg i cooperació actual i futura incloguin la condicionalitat de la garantia dels drets de les dones i les nenes, així com el seu reconeixement com a ciutadanes de ple dret.
3. Exigim complir amb els compromisos adquirits dins els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), on l’objectiu 5 entén la igualtat entre dones i homes com un dels fonaments per construir un món pacífic, pròsper i sostenible, i es compromet amb la ciutadania plena de les dones, pel qual és imprescindible l’eliminació de totes les formes de discriminació i la violència masclista, en qualsevol de les seves manifestacions.
4. Recolzem la labor duta a terme pel Govern d’Espanya en l’adopció de mesures de protecció a les dones que es trobin en situació de risc pel simple fet de ser dones, així com a aquelles altres que han lluitat i lluiten a favor dels drets de les dones i les nenes, a les defensores dels drets humans, i aquelles professionals que durant aquests anys han treballat per la construcció de la llibertat i la democràcia a l’Afganistan.
5. Manifestem el nostre compromís com a Ajuntament amb els valors democràtics de llibertat, igualtat i fraternitat.
6. Traslladar aquests acords al Govern d’Espanya, Congrés dels i les Diputades, al Senat, al Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes FMC i ACM, al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.