L'edat antiga

L'origen de Ripollet, fins a on sabem, es remunta a fa uns 4.000 anys. Encara existeixen buits en el coneixement de la història del nostre poble i potser mai no els acabarem d'omplir. Però sí que és cert que gràcies a la suma de la recerca feta per professionals de la història, l'art i el periodisme, historiadors aficionats, arqueòlegs, estudiants i persones diverses que han treballat i treballen per recuperar el nostre passat, poc a poc anem composant i interpretant els esdeveniments que han anat donant vida a Ripollet.

Les comunitats humanes sempre han cercat la proximitat de l'aigua dolça a l'hora d'establir-se en un lloc. Ciutats, aldees, pobles i cases aïllades s'han aixecat a prop de rius, llacs, pous i rieres d'on han obtingut l'aigua que necessitaven per al consum i les activitats domèstiques, per regar els camps, abeurar els animals o per moure els molins.

El neolític
Un dels indicis més sòlids que tenim per parlar d'un primer assentament humà en terres ripolletenques es remunta a l'època prehistòrica, concretament al Neolític Mitjà. Semblaria que gràcies a la proximitat al riu Ripoll i a la fertilitat de la terra, el territori que avui coneixem com a Pont Vell - Can Tiana ha estat habitat des de la prehistòria.

L'any 1929 es van descobrir les restes d'una necròpolis en els terrenys de la bòbila d'en Padró, en terres de la masia de Can Tiana. Assabentat de la troballa, el Museu de Sabadell va encarregar-ne l'excavació a l'arqueòleg Vicenç Renom i Costa que en va recollir els treballs en el seu diari d'excavació. Renom va localitzar i excavar diverses tombes d'inhumació que devien formar part d'una necròpolis més gran que hauria estat destruïda.

La tomba més important era un sepulcre rectangular cobert per grans lloses i que contenia un sol individu acompanyat d'un ric aixovar funerari. L'aixovar estava format per un collaret de cal·laïta procedent de les mines de Gavà, estris i nuclis de sílex melat del sud-est de França, destrals de corneana obtinguda a la serra de Collserola, nuclis i làmines d'obsidiana de Sardenya, ceràmica i altres objectes. És un dels conjunts més importants de Catalunya d'aquesta època i evidencia l'existència d'un comerç molt actiu amb zones bastant allunyades.

Edats del bronze i del ferro
Al mateix jaciment de la Bòbila Padró, es van localitzar i excavar un conjunt de sitges de les que no se'n sap gran cosa. Els materials arqueològics trobats a l'interior indiquen que pertanyien al bronze antic, però no queda res de l'hàbitat amb el qual estarien associades i que devia estar ben a prop.

L'any 2006 es van localitzar de manera casual, en una zona del Parc Pinetons, un total de 90 estructures, entre sitges, fons de cabana i zones de treball. Se'n van excavar 18 i entre el material localitzat hi havia olles, agulles ornamentals, peces de collaret, material ceràmic, faunístic, macrolític (molins) i argila cuita, tot en un molt bon estat de conservació.

Els agrimensors romans consideraven que les condicions idònies per a l'establiment d'una vil·la en un determinat lloc eren l'existència d'aigua i de terra plana i fèrtil, bones comunicacions, que fos assolellat, pròxim a una ciutat, etc. Aquestes característiques es donen al punt on es van localitzar les restes i indicarien que el jaciment podria correspondre a una explotació agrícola romana, però només és una hipòtesi.
Al llarg dels anys s'han fet altres troballes puntuals però el creixement urbà del segle XX va anar fent desaparèixer els testimonis dels grups humans que hi van viure i només en queden alguns objectes als museus i les notícies d'antigues excavacions arqueològiques i de jaciments que mai no es van excavar.

L'any 2008, just al terreny del costat, es van localitzar restes d'un mas medieval i 73 estructures prehistòriques amb una cronologia majoritària del bronze final (1.100 a.c - 800 a.c.), tot i que hi havia algunes estructures neolítiques i del bronze inicial. La troballa més important va ser la localització d'un hipogeu (enterrament subterrani) amb un total de 32 individus. 

L'herència romana
Al novembre de 1989, mentre es construïen unes naus industrials també a la zona del Pont Vell-Can Tiana, va aparèixer un tall a un nivell de 7 metres de longitud que semblava contenir materials d'època romana. Mai no es va excavar i, per tant, no és possible saber si era un jaciment ibèric o romà.

El que és segur, és que com a herència d'època romana a Ripollet, tenim el pas de les vies Trajana i Valeri Maxi. Aquesta última fou anomenada durant l'Edat Mitjana camí reial de Sant Cugat. Totes dues, la primera d'oest a est i la segona de nord a sud, rodejaven el petit nucli poblacional.