L'Edat Mitjana

Els primers segles de la nostra era

No hi ha dubte que els molins foren l'origen de Ripollet, ja que els pagesos que cultivaren les terres es van establir a prop d'aquests per moldre el gra que recol·lectaven, i de fet, als jaciments prehistòrics també s'hi van trobar molins de mà.

Les primeres notícies escrites que tenim sobre molins, que eren tant de farina com de batans, són de finals del segle X. A partir de les restes i de les dades conegudes sobre els antics camins de transhumància, pot considerar-se que durant els primers segles de la nostra era, la zona de Ripollet va comptar amb una certa activitat agrícola i ramadera, així com amb l'inici, ja cap els segles VIII i IX, d'una organització vertebrada pel que fa a l'administració eclesiàstica mitjançant parròquies i monestirs. Una mostra és I'església de Sant Esteve de Ripollet, ja esmentada en la documentació de l'any 986 i vinculada al monestir de Sant Cugat.

Per tant semblaria que, Ripollet o el Palau Ausit, cap al segle X estaria composat per masies disperses per tot el terme més alguns molins de farina, i que els principals nuclis d'agrupament es van produir a la part nord de l'església parroquial.

El poblet de Palau Ausit
Gràcies a diversos documents escrits que es conserven en els arxius d'aquest mateix monestir, hi ha constància de l'existència en aquells primers temps d'un petit poble conegut com PALAU AUSIT, que també apareix com a PALATIO AUZIDO, PALAU AUZID, PALACIO AUDITO. La primera referència de PALAU AUSIT, nom que segons la documentació ostentava antigament la vila, és del 25 de gener del 983, on apareix citat concretament en una permuta de terres que va fer el Monestir de Sant Cugat. Les explicacions sobre el seu origen són diverses: Una teoria apunta que grans boscos d'alzines envoltaven la vila; per tant, segurament ausit podria venir d'ausina, alzina. Però segons una segona teoria, l'origen del nom seria àrab: abu que és família o llinatge, i zit, nom invariable del llinatge àrab que dominà el territori de Ripollet.

La construcció de la sèquia Monnar (paraula antiga que vol dir molinera) pels monjos de Sant Llorenç de Munt al segle X va compotar la prosperitat de l'agricultura. Un cop solucionat el conflicte remença de finals del XV, s'establiren noves relacions entre la terra, els pagesos i els propietaris i s'ampliaren els cultius a partir deIs nous productes procedents d'Amèrica.

Ripollet ha estat doncs al llarg dels segles, un poble marcadament agrícola, i el cultiu de la vinya, una de les principals fonts de vida.

Els àrabs

Així com a d'altres llocs de la península ibèrica, el domini dels àrabs es va consolidar durant segles, a Catalunya, on hi entraren cap a l'any 713, van passar gairebé tres segles en que les hostilitats entre dominats i dominadors van ser continuades.

Ripollet també patí seqüeles d'aquesta situació: cases destruïdes; el suposat castell i les torres de defensa devastats; boscos cremats; collites perdudes; disminució de la població, ja sigui com a conseqüència de les lluites o per la fugida a altres terres més al nord.

Va tenir especial significació la batalla per a la defensa de Barcelona, el juliol de l'any 985, protagonitzada per les tropes cristianes del comte Borrell II i les islàmiques d'Almansor. Aquesta batalla, que va guanyar Almasor, va tenir lloc al Pla de Matabous, que es trobava entre la riera de Sant Cugat i el riu Ripoll, al peu del Turó de Montcada, lloc que ara anomenem Masrrampinyo. A les notes de l'Arxiu de la Seu de Barcelona, ens parlen dels ripolletencs que moriren en aquesta batalla.

Batllia i monestir
En el s. XII, en temps del comte Ramon Berenguer IV, Ripollet tenia batllia, segons consta al Cartulari de Sant Cugat. Per altra banda, i gràcies a certs testimonis físics trobats en el conjunt de l'església parroquial i a determinats documents antics, semblaria que havia existit un convent, que se sospita que fos de l'ordre deIs templers.

Carrer de Barcelona i Ajuntament propi
Durant el s. XIV, amb el regnat de Pere III el Cerimoniós, el municipi obtingué el privilegi d'ésser carrer de Barcelona. D'aquesta manera, els seus habitants van gaudir deIs mateixos drets i deures que els de la Ciutat Comtal.