L'Edat moderna i contemporània

L'any 1585, el rei Felip II d'Espanya va concedir a Ripollet, entre d'altres, el privilegi de tenir Ajuntament propi. Després de la crisi del segle XVII (guerra dels segadors, pesta bubònica, pèssimes collites i plaga de llagostes) que va afectar de manera profunda Ripollet, el segle XVIII va ser d'expansió econòmica.

EIs pagesos seguiren amb els conreus tradicionals i bàsics, però cal esmentar que I'impacte del mercat americà afavorí I'exportació de vins. Al 1700 Ripollet apareix com a "lloc de Ripollet" i al 1716 formava part de la sotsvegueria del Vallès.

El segle XIX, I'agricultura i principalment la vinya, continuaren éssent la base econòmica fonamental.

El 1802 va ser adscrit al partit judicial de Granollers i el 1808 passà a ser oficialment "poble" de Ripollet. Entre 1808 i 1814, a causa de la Guerra de la Independència, Ripollet tornà a ser escenari d'enfrontaments i misèria. En el primer any de la guerra patí vuit saqueigs, cosa que va obligar a gran part de la població a fugir durant uns dos anys. Concretament, el dia 9 de juny de 1808, un escamot de soldats francesos que es retiraven de la batalla del Bruc van saquejar el municipi i van destruir el seu arxiu parroquial. Uns dies més tard, el 16 de juny, es van cremar I'església i la rectoria.

El semi-abandonament del poble durant aquest temps va suposar la seva ruïna gairebé total. Posteriorment, i degut a la seva proximitat amb Barcelona, altres esdeveniments polítics com les guerres carlines, els pronunciaments militars o la pèrdua de les últimes colònies van tenir també una forta incidència en la vida d'una població com Ripollet.

Però no tot va ser negatiu en aquests anys. L'arribada al 1855 del tren a Cerdanyola va ser un esdeveniment que va marcar un punt d'inflexió important i que va comportar un gran canvi en la forma de viatjar, ja que fins llavors s'havia de fer en carro. Gent arribada de Barcelona es va construir torres i xalets per passar l'estiu a Cerdanyola, però també Ripollet va tenir la seva pròpia colònia estiuenca.

Com també va ser fonamental la revolució industrial en aquesta època, i el procés de transformació d'alguns molins fariners en molins paperers primer, i posteriorment en fàbriques de cartró.

El segle XX i l'actualitat

El segle XX va ser un segle de profunds canvis i esdeveniments, socials, polítics i econòmics. L'any 1909 es constituir la Societat Agrícola de Ripollet que l'any 1923 va posar en marxa el Celler Cooperatiu, un celler mecanitzat amb tot un seguit d'avantatges per millorar la producció del vi, tot i que no tots els viticultors n'eren socis.

Els antics molins, ara transformats en fàbriques de cartró, van donar feina a molta més població. La ubicació de la fàbrica Uralita al 1909 a la zona colindant entre Cerdanyola i Ripollet, i el manteniment d'alguns telers, van fer que a finals dels anys vint es produís una primera onada d'immigració que comportaria l'augment de la població en gairebé 1.000 habitants. És van produir convulsos canvis polítics.

L'any 1929 va dimitir Primo de Rivera i la crisi de la Monarquia de la Restauració es tornà a replantejar. El 14 d'abril de 1931 es proclamà la II República que va posar en marxa un projecte de construcció d'una societat civil on s'implantés el matrimoni civil, l'ensenyament laic, la secularització dels cementiris, entre altres. Un cop d'estat el 18 de juliol de 1936 va ser l'inici d'una guerra civil que conclouria l'1 d'abril de 1939 donant pas a la Dictadura de Francisco Franco, que duraria 40 anys, fins la seva mort l'any 1975. Cadascun d'aquests canvis va afectar la vida quotidiana dels habitants de Ripollet.

Cap als anys 50 el cultiu de la vinya va començar la seva decadència. S'havien establert noves indústries i a la dècada dels anys seixanta es van produir alguns fets destacats.

Els anys 60-70

Fenòmens naturals com la tràgica Riuada i la Nevada de l'any 1962 han esdevingut un moment fixat en la memòria col·lectiva. D'altra banda, el fort creixement demogràfic que va experimentar la vila durant aquesta dècada va suposar canvis que determinarien el Ripollet actual. L'arribada massiva de nous veïns provinents d'altres punts d'Espanya va originar l'aparició de nous barris i la transformació del paisatge agrícola i urbà existent fins aleshores. A mida que els nouvinguts s'instal·laven a la vila, es van començar a reinvindicar nous serveis i infraestructures i després de cobrir les necessitats bàsiques, s'anaven fent partícips de la vida social i cultural, de manera que van anar sorgint noves entitats que se sumaven a les associacions ja existents, algunes de les quals s'havien iniciat al segle XIX.

Amb el retorn dels ajuntaments democràtics, al 1979, el poble va començar a canviar. S'urbanitzaren els carrers, es crearen nous serveis, es van construir escoles, pavellons esportius, parcs, es va reformar el mercat... Finalment es va produir el darrer increment demogràfic destacable als anys noranta, amb la vinguda de població provinent principalment d'altres països, fet que va comportar una nova expansió urbanística, aquesta vegada cap a la zona de Pinetons. En aquesta dècada i fins l'actualitat Ripollet experimenta una darrera gran transformació i es creen nous serveis com el poliesportiu, equipaments culturals, escoles bressol o zones verdes que segueixen conformant aquesta població amb més de 4000 anys de vida, en plena àrea metropolitana, però amb la seva pròpia història i identitat.