Per la conservació i manteniment de l’arbrat viari de la ciutat de Ripollet

La presència d'arbres a l'ecosistema urbà no només compleix una funcionalitat estètica i ornamental que millora el paisatge urbà, sinó que són coneguts i demostrats els beneficis que reporten els arbres a l'entramat urbà de les ciutats.

En aquesta moció en volem centrar en l'arbrat viari que sovint malviu empresonat en un escocell massa petit, competint amb els edificis per un raig de sol, massa a prop del trànsit i les persones.

L'arbrat forma part del patrimoni natural municipal i com a tal exigeix de l'Ajuntament l'atenció necessària per garantir -ne la protecció, conservació i manteniment. Per fer -nos una idea del patrimoni a què ens estem referint, assenyalar que a Ripollet milers d’arbres urbans amb una gran varietat d’espècies diferents.

L'arbre actua com a regulador ambiental del medi urbà: contribueix a la millora de l'aire i com a embornal de CO2, alhora regula la reverberació tèrmica i lumínica provocada pels materials de construcció.

Els arbres netegen l'aire mitjançant l'absorció de diòxid de carboni, diòxid de sofre, òxids nitrosos i altres contaminants, a més d'ombrejar els cotxes i els estacionaments. Amb la filtració de l'aire, es redueixen els contaminants aerotransportats, i, en conseqüència, els factors que causen problemes respiratoris.

Els arbres influeixen en l'ambient reduint les temperatures amb l'ombra que projecten. Són capaços de mitigar la temperatura ambiental i d'augmentar la humitat relativa. Aquesta capacitat de regulació microclimàtica dels arbres a la ciutat contribueix a la lluita contra el canvi climàtic.

Els arbres ajuden a reduir el soroll a través de les fulles i de l'estructura de la capçada. Aquesta reducció es produeix per reflexió (retornant -lo al seu origen), desviació (modificant -ne la direcció), absorció (eliminant el soroll), refracció (quan les ones de soroll circulen al voltant de la vegetació) i ocultació (quan es canvia el soroll molest per un d'agradable). Els darrers estudis demostren que el fullatge és la part més eficient de l'arbre per a la dispersió del so i que els arbres amb les fulles grans són més efectius que els de fulles petites. La distribució lineal de l'arbrat viari constitueix un element clau en la reducció del soroll que arriba als habitatges i als vianants. Una pantalla vegetal de 3 a 10 m d'amplada pot presentar un índex d'absorció de 0,5 a 1 decibel.

Els arbres actuen com a ponts ecològics, mantenint la connectivitat entre espècies a través del paisatge urbà. Funcionen també com estructures que ens permeten entrellaçar els diferents ecosistemes, a la vegada que són el suport de la fauna per desplaçar -se o comunicar -se.

La plantació d'un arbre en els carrers, places i zones verdes d'una població no és una despesa per al municipi, sinó una inversió. Els arbres contribueixen de forma positiva a la creació d'espais que afavoreixen el comerç. A nivell estructural, amb la seva ombra allarguen la vida dels vials asfaltats entre 10 i 25 anys, afavoreixen la reducció dels costos energètics, tant d'aire condicionat com de calefacció, de l'ordre del 20 -25% i en conseqüència augmenten el valor dels habitatges pròxims a l'arbrat. I finalment, actuen com a col·laboradors en l'atractiu turístic i comercial, augmentant el valor dels espais que els configuren.

Els espais arbrats són llocs que possibiliten la diversitat d'usos, afavoreixen la trobada i contribueixen a la cohesió social. És a dir, humanitzen l'espai urbà.

Els arbres viaris correctament posicionats esdevenen importants punts de referència visual de la trama urbana. Amb el seu ritme, volum i alçada reforcen la lectura pausada del recorregut, canvien la perspectiva i inciten al conductor a moderar la seva velocitat.

Com a conseqüència de la urbanització extensiva, la gran quantitat de superfícies llises i asfaltades modifica l'escorriment superficial de l'aigua a les ciutats, on s'arriba a perdre fins a un 90% de l'aigua de pluja que va a parar directament a la xarxa de clavegueram. Amb els paviments impermeables el volum i la velocitat d'escorrentia és elevat, amb el risc de saturació de la xarxa de clavegueram si no està correctament dimensionada. En canvi a les àrees amb vegetació o amb paviments tous o drenants, la infiltració és molt elevada i es redueix considerablement el volum d'aigua a recollir per les xarxes de drenatge. D'aquesta manera les xarxes es poden redimensionar a la baixa, amb la conseqüent reducció de costos.

Tot i això, malgrat la importància que té l'arbrat, a Ripollet seguim trobant a faltar un instrument específic que reguli la gestió global i sostenible del patrimoni arbori. A Ripollet tampoc disposem d'un pla director de l'arbrat viari o d'una ordenança municipal de l'arbrat, de les zones verdes i dels espais naturals que permeti protegir el patrimoni verd urbà tant sobre sòl municipal com sobre terrenys particulars. Que encara no tinguem aquesta eina obeeix a una falta de voluntat política.

Davant d'aquesta manca de determinació política per donar l'impuls definitiu a la Ordenança de Gestió i Protecció de l'Arbrat, el govern de l'Ajuntament continua actuant i prenent decisions de forma puntual davant les situacions que van sorgint, i en molts casos, reaccionant davant de fets consumats que en més d'una ocasió podrien haver ocasionat danys personals.

Cada vegada que es registra un episodi de fortes ratxes de vent o fortes pluges, les caigudes, no sols de branques sinó d'arbres sencers, són més recurrents; així com les caigudes per manca de mesures de seguretat en l'execució d'obres.

A això se sumen les innombrables queixes dels ciutadans i ciutadanes advertint sobre exemplars concrets perquè presenten un estat de vitalitat preocupant o risc de caiguda; o perquè a causa de les seves dimensions provoquen danys a la vorera i fins i tot als habitatges.

Davant d'aquesta problemàtica, creiem inajornable abordar la regulació de la gestió de l'arbrat viari i urbà per garantir -ne la seva conservació, manteniment i protecció, assolint la seva integració i equilibri a l'entorn en que s'assenta.

Per tots els motius exposats el grup municipal del PSC de Ripollet proposem que els següents punts d'acord:

Acords:

1- Iniciar els treballs necessaris per dotar la ciutat d'una ordenança reguladora per a la gestió i protecció de l'arbrat viari urbà en un termini de sis mesos des de l'aprovació de la moció.

2- Treballar en l'adopció d'un pla director de l'arbrat viari ambiciós de deu (10) anys de vigència (2023 -2033), que fixi els criteris per, entre altres: seleccionar els espais on plantar arbres; quines espècies són les més adequades en cada espai, especialment per evitar plantar espècies que comportin al·lèrgies o l'increment d'al·lèrgies; com plantar -les i gestionar -les; com evitar la pèrdua d'espècies i hàbitats; com assolir la màxima dotació de superfície verda i la seva connectivitat; com fer la ciutat més resilient davant dels reptes emergents, com el canvi climàtic.

3- Millorar la coordinació entre els serveis de parcs i jardins i la resta de les àrees i empreses adjudicatàries l'activitat de les quals està relacionada amb l'arbrat, especialment en relació a tales, podes i reposició de l'arbrat.

4- Adoptar estratègies per Impulsar el coneixement de l'arbrat urbà; estendre i millorar la qualitat de l'arbrat privat de manera que contribueixi a l'increment de la cobertura vegetal de la ciutat i en la millora de la infraestructura verda urbana; inculcar el concepte de coresponsabilitat a la ciutadania; augmentar la seva participació i millorar la consciència sobre la gestió municipal; impulsar la difusió i l'estima de l'arbrat municipal entre els infants, tals com plantar un arbre per cada infant que neix a la ciutat.

5- Vetllar pel compliment de totes les obligacions i terminis pel que fa a la conservació i protecció de l'arbrat, i especialment aquells aspectes referits a l'avaluació del estat sanitari i estabilitat, per part de les empreses adjudicatàries dels contractes de manteniment i conservació de zones verdes.

6- Adherir-se a la 'Declaració del dret de l'arbre a la ciutat' coneguda com la carta de Barcelona (1995). Aquesta declaració reconeix que la ciutat necessita l'arbre com un element essencial per garantir la vida i els signants és comprometen a situar l'arbre en el seu paper bàsic, com a un dels primers recursos patrimonials de la ciutat, i a establir actuacions que garanteixin les condicions òptimes per a la vida de l'arbre.

7- Participar a la campanya 'Trees in Cities Challenge' promoguda per la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa, com ja han fet ciutats com Barcelona i Màlaga. La campanya 'Trees in Cities Challenge' convida els alcaldes i alcaldesses de tot el món a unir -se a un moviment d'agents de canvi que comparteixen bones pràctiques i experiències sobre silvicultura urbana sostenible.