Contra l’ocupació especulativa i conflictives d’habitatges al municipi

Davant el greu increment d’activitats delictives en relació a l’ocupació il·legal d’habitatges de propietat privada que patim des del món local, ens volem sumar a la recent proposta de declaració i moció adoptada per l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona, per això CONSTATEM que:

I.- Catalunya és la comunitat autònoma amb més ocupacions il·legals d’habitatges. Segons les dades del Ministeri de l’Interior publicades el mes de gener de 2022, i que recullen els casos fins a setembre de 2021, l’ocupació il·legal d’habitatges a Catalunya suposa un 42% del total d’ocupacions a l’Estat espanyol: sobre un total de 13.389 casos, només a Catalunya n’hi ha 5.689 i, a la província de Barcelona, es concentren 4.229 ocupacions, la qual cosa significa un 74% del total català. I això són només dades oficials que, segurament no recullen el total dels casos.

II.- No som aliens a aquesta problemàtica, (Barcelona és la província amb més ocupacions de Catalunya). I no només no som aliens, sinó que els nostres convilatans en sofreixen les conseqüències, bé per haver-se vist privats d’un habitatge de la seva propietat a causa d’una ocupació il·legal, bé per patir situacions que trenquen la convivència i suposen riscos a la seguretat de les persones que conviuen en els barris o comunitats de veïns on es produeixen les ocupacions il·legals. Però és que, tampoc som aliens a la inseguretat que pateixen aquells que practiquen l’ocupació, ja que a l’augment d’ocupació d’habitatges s’hi suma una exponencial proliferació d’ocupacions de naus industrials o locals comercials incrementa la inseguretat dels mateixos ocupants, és contrària als usos del planejament i genera situacions d’infrahabitatge.

III.- Malgrat els esforços de les policies autonòmica i locals i de la resta de serveis municipals, les ocupacions s’estenen i es multipliquen per tot el territori, afectant de forma molt intensa en barris de les ciutats i pobles, sense que s’hagin notat avenços en la lluita contra aquest problema molt greu desprès de la Instrucció 1/2020, de 15 de setembre, de la Fiscalia General de l’Estat, sobre criteris d’actuació per a la sol·licitud de mesures cautelars en els delictes de violació de domicili i usurpació de béns immobles, ni la Instrucció 6/2020, de la Secretaria de l’Estat de Seguretat per la qual s’estableix el Protocol d’actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat davant l’ocupació il·legal d’immobles.

IV.- No s’han dotat als Ajuntaments dels recursos econòmics adequats i suficients a la problemàtica existent– que som els que estem a primera fila i lluitant amb aquestes situacions – a aquelles persones que es troben en situació de vulnerabilitat en l’àmbit d’habitatge i exclusió econòmica-social, amb la conseqüència directa que aquestes persones es veuen, en molts casos, abocades a ocupar un habitatge de manera il·lícita, havent fins i tot de satisfer pagaments per la mediació en l’obtenció de l’habitatge a màfies que es beneficien impunement del fenomen. Compartim els problemes d’accés dels nostres veïns i veïnes a l’habitatge i hi destinem recursos a aquesta funció social, sovint més enllà de les nostres competències i possibilitats pressupostàries.

V.- Som conscients del drama de moltes famílies que no poden accedir a un habitatge. Però les actuacions públiques per redreçar aquesta situació són incompatibles amb una situació que frega el descontrol i que implica que alguns s’arroguin el dret d’ocupar immobles aliens, menys encara quan aquests «alguns», són de forma cada cop més habitual, autèntiques màfies que a través de la comissió del delicte, se n’aprofiten de persones i famílies vulnerables i que generen inseguretat i danys a les comunitats de veïns. Davant d’aquest panorama, es fa necessari reivindicar des del món local mesures més efectives davant les ocupacions il·legals d’immobles, així com una major coresponsabilitat dels grans tenidors per garantir la funció social de l’habitatge que promou la Constitució.

VI.- Calen mesures legals, mesures judicials, millors instruments, per a l’actuació policial i més recursos per lluitar amb més rigor contra els dèficits habitacionals a les nostres ciutats i pobles.

És per tot el que s’ha exposat, i amb l’objectiu de donar resposta a la demanda de la ciutadania, que des del Grup Socialista a l’Ajuntament de Ripollet presenta en aquest Ple els següents acords per a la seva adopció:

1.- Requerir a les entitats bancàries, fons immobiliaris i grans tenidors, a cedir als ajuntaments o entitats sense ànim de lucre els habitatges buits dels que hi disposen, que no hagin llogat o venut en un termini de tres mesos, a comptar des del requeriment de l’administració.

2.- Demanar a la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, on s’integra la Secretaria General d’Habitatge i Inclusió Social, que es doti anualment als Ajuntaments de recursos econòmics suficients per poder incrementar els ajuts a les persones vulnerables i, especialment, poder ampliar decididament el seu Parc d’Habitatge Social, mitjançant l’adquisició, reforma o rehabilitació d’habitatges per cobrir les necessitats d’aquelles persones que es trobin en situació de exclusió residencial.

3.- Instar al Govern espanyol i als grups parlamentaris que encetin una reforma urgent de la normativa processal per tal de garantir i donar cobertura a l’actuació policial per a les desocupacions d’aquells immobles ocupats especulativament per màfies, en el moment en que es tingui coneixement i constància de la comissió d’aquests delictes.

4.- Demanar al Consell del Poder Judicial que creï jutjats especials per als delictes generats per les màfies i les ocupacions especulatives a les demarcacions on s’acumulen més casos i creació de la figura del Fiscal especialitzat (que pot dependre del de delinqüència organitzada o del de delictes econòmics atès les vinculacions delinqüencials, amb els grups criminals, la tracta, el blanqueig, etc.).

5.- Instar al Departament d'Interior de la Generalitat, amb coordinació amb la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat a Catalunya, elaborin amb urgència un Pla Especial de Seguretat contra les màfies (grups i organitzacions criminals) que trafiquen amb persones i amb les usurpacions d’immobles etc.

6.- Instar al Govern espanyol i als grups parlamentaris que encetin una reforma urgent de la normativa penal per tal de clarificar la tipificació dels delictes de violació de domicili i d’usurpació de la propietat, en quan als actes emprats per a l’assoliment de la majoria de les ocupacions (força i danys a portes i panys, trencament de finestres, accés per balcons, teulades o finestres; butrons, etc, introduint un agreujant en cas que la finalitat del delicte sigui el lucre en la cessió de l’ús d’immobles sense títol habilitant i es faci en perjudici de famílies en situació de vulnerabilitat, fent responsables als autors d’indemnitzar el dany i perjudici causat a la propietat i als ocupants en qualsevol cas.

7.- Traslladar aquests acords a les institucions i entitats implicades, Parlament espanyol, Parlament català (Departament d’interior, Habitatge i millora urbana), Departament de Justícia de la Generalitat, Fiscalia General de l'Estat, Consell General del Poder Judicial, Ministeri de l'Interior de l'Estat espanyol, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i a les entitats veïnals del municipi.