El paisatge que descobrim a l’interior de Ripollet és del tot artificial i és el resultat de la transformació del medi natural, primer, i rural, després, que hi havia on ara està establert el municipi. Per sort, dins de l’entramat urbà hi ha espais que a mesura que el municipi ha anat creixent han quedat sense edificar ni asfaltar i que ara, alguns d’ells, els podem trobar plens de vegetació; és el que es defineix com a “verd urbà”.

El verd urbà està format pel conjunt d'espais verds presents a la trama urbana: parlem dels parcs i jardins, de l’arbrat viari, dels espais naturals i agrícoles, dels jardins de les cases particulars... Tot aquest verd urbà conforma per ella mateixa una infraestructura ecològica, una xarxa d’espais amb vegetació natural, enjardinada o agrícola que actua com a recurs multifuncional i que ofereix serveis ecològics, ambientals, socials i econòmics.

Malgrat ser un municipi petit, Ripollet disposa d'una xarxa de verd urbà força extensa, i els parcs en són els elements més representatius; a tot el terme municipal en podem trobar fins a 21 de diferents, prop d’un 8% de l’extensió total del terme municipal.

El parc més extens de Ripollet és el Parc dels Pinetons, i que representa, ell sol, més d’un terç de la superfície total dels parcs urbans locals. Després, per ordre de grandària, el segueixen el Parc Gassó-Vargas i el Parc del Riu Ripoll,

Ripollet també és ple de racons i indrets que ajuden a proporcionar-nos qualitat mediambiental. Jardins privats o comunitaris, rotondes, equipaments municipals, places i carrers... en aquests llocs també s’hi desenvolupen condicions per albergar-hi biodiversitat.

Alguns d’ells són espais verds bastant grans, com els existents a l’avinguda de Catalunya, el bosquet dels Pinetons (amb la corona que l’envolta), la zona humida del Torrent Tortuguer, la zona inferior del carrer Sant Sebastià... sense oblidar les restaurades lleres dels rius Ripoll i Sec o l’empinada pineda de Can Grases. Altres, més petits, els trobem dins o al voltant d’instal·lacions municipals, com ara els instituts i les escoles, el poliesportiu, el molí d’en Rata, la biblioteca o la mateixa Casa de Natura.

El conjunt de l’arbrat viari és també un dels elements importants del verd urbà. I aquí hem de considerar no només les espècies d’arbres que hi trobem plantades (negundos, lledoners, moreres, pruners, troanes, magnòlies, til·lers, palmeres, robínies...) sinó també l’estrat herbaci que creix als escocells. Alguns espais viaris conformen espais singulars de vegetació, com ho és el tram inferior del carrer Magallanes o el tram final del carrer dels Afores.

A més de ser elements que ajuden a regular el tràfic, algunes rotondes contenen elements vegetals que també aporten superfície de verd urbà: en trobem a la rambla Sant Jordi i a la carretera de Santiga, al carrer Balmes i a la rambla de les Vinyes. Però és a l’avinguda de María Torras on més en trobem, fins a cinc de seguides!

Malgrat ser una aportació humil al conjunt del verd urbà, Ripollet disposa encara de dues o tres zones agrícoles, com ara la zona d’horta situada a la zona de La Sínia, l’espai d’horta social que trobem a tocar del polígon industrial “molí d’en Xec” i les terres de secà de la masia de Can Grases.

Per finalitzar aquest repàs, no podem deixar de prestar atenció als jardins d’algunes cases particulars del municipi.

Tots aquests espais formen una infraestructura ecològica que posseeix una diversitat d’espècies autòctones i exòtiques que es relacionen entre ells. Així, el verd urbà és alhora biodiversitat vegetal i lloc de vida per a la biodiversitat animal; són espais en els quals s’hi creen, dins del nucli urbà, condicions semblants a les de l’entorn natural que envolta el municipi i la fauna que hi viu (insectes, ocells, petits mamífers, amfibis...) hi troba refugi i aliment durant tot l’any.