Molts de vosaltres haureu vist que al riu Ripoll i el tram del riu Sec  al seu pas per Ripollet estan esdevenint certs canvis.

Es tracta de les obres de recuperació d’aquest entorn fluvial.

Recuperar un riu és retornar-lo, dins les possibilitats que ara el limiten, al seu estat natural possible. En el cas de Ripollet les zones a recuperar són el llit i la riba.

Es parla d’impacte ambiental com l’efecte, normalment negatiu, que produeix una determinada acció o circumstància sobre el medi natural. Un dels requisits bàsics per poder restaurar un riu és eliminar o reduir al mínim els impactes que afecten negativament la seva evolució ecològica natural, és a dir, eliminar les causes del seu deteriorament.

Així doncs, una de les primeres actuacions a realitzar és la retirada dels horts i la canya americana, però perquè retirar-los?

Els horts situats a la llera del riu Ripoll, vulneren la legalitat vigent en estar situats dins de la zona del domini públic hidràulic i actualment la seva presència comporta un seguit d’impactes negatius que condicionen la recuperació ambiental de la llera dels rius. 

1.-Contaminació fisicoquímica de l’aigua, per l’aplicació de productes fitosanitaris

2.-S’altera de manera directa la composició específica de la flora i la fauna de l’ecosistema fluvial, introduint espècies al·lòctones

3.-Alteració morfològica original de la llera i de la zona fluvial, que pot agreujar episodis de crescudes

4.-La construcció de la xarxa dels canals de reg condiciona, en algunes èpoques de l’any, el perfil de l’aqüífer en benefici dels cultius i en detriment de la vegetació pròpia de la llera.

5.-S’utilitza particularment un espai que és públic.

6.-El paisatge fluvial queda degradat per la presència d’infraestructures (barraques, tanques, acopis...).

7.-Els horts dificulten el pas de les persones cap a les platges del riu, per la seva descoberta o gaudi.

Les espècies exòtiques o al·lòctones són aquelles que s’introdueixen en un medi del qual no són originàries. La canya és una d’elles.

A causa de la seva reproducció per rizomes  tendeix a ocupar tota la superfície disponible.

L’elevada densitat que té la planta dificulta qualsevol mena de coexistència amb altres espècies, ja que impedeix la penetració de la llum a l’interior dels nuclis. La fauna associada desapareix i poden esdevenir refugi de rosegadors com la rata.

Les canyes contenen una varietat de substàncies químiques tòxiques que les protegeixen de la majoria dels insectes herbívors, fet que redueix la biodiversitat a la zona.

Els canyissars es distribueixen linealment al llarg dels marges del riu de manera molt densa i creen una barrera física a l’hora d’apropar-nos als cursos fluvials. La seva eliminació permet l’accés a les platges del riu i descobrir el paisatge fluvial que s’amaga sota les canyes.

En ocórrer una avinguda d’aigua, la canya americana es trenca fàcilment del sòl per la poca flexibilitat que presenta. Això pot provocar taps als punts on la llera s’estreny i pot provocar desbordaments.

Sense les canyes, la disponibilitat de recursos a l’abast d’altres espècies vegetals s’incrementa i permet el desenvolupament de noves comunitats vegetals que comportarà l’existència de nous espais aptes perquè la fauna s’hi pugui refugiar i alimentar.