Amparo Poch va néixer a Saragossa el 1902 i va morir el 1968 a Toulouse (França). Va ser una escriptora i metgessa activista antifeixista i llibertària. Es va llicenciar en medicina l’any 1929. Especialitzada en puericultura, es va centrar en l'educació sanitària de les dones i va obrir un consultori per a treballadores. Com a divulgadora, va impartir conferències en ateneus obrers i societats culturals i va escriure sobre sexualitat per a dones i també defensant la igualtat de dones i homes, les unions lliures i el divorci. Va fundar l’organització anarcosindicalista Mujeres Libres. Durant la II República, va ser nomenada Directora d'Assistència Social del Ministeri de Sanitat, encapçalat per Frederica Montseny, on es va centrar en millorar la salut infantil i femenina. 

Durant la Guerra Civil espanyola, va dirigir un programa de formació de les brigades de salvament i participà en l’organització d’hospitals de campanya. Es preocupà especialment per allunyar els infants del conflicte bèl·lic i va organitzar diverses expedicions a l’estranger d’infants refugiats. L’evolució de la guerra la portà a instal·lar-se a Barcelona el novembre de 1937, on va organitzar l'acolliment d’infants refugiats en granges escola, per a les quals va dissenyar un pla pedagògic específic.

Dirigí el Casal de la Dona Treballadora, on desenvoluparà un ampli programa gratuït de formació i capacitació per a treballadores que facilitava la conciliació amb la creació de guarderies i sales de lactància. L’any 1939, es va veure obligada a marxar a l’exili, primer a Prats de Molló, i, finalment, a Tolosa de Llenguadoc (França). Allà treballà a l'Hospital de Varsòvia, on continuà la seva tasca humanitària a favor dels més desfavorits fins a la seva mort, el 15 d’abril de 1968.