Fou la primera dona nascuda a Valls llicenciada en farmàcia a la Facultat de Barcelona. De família de pensament liberal i farmacèutics, es llicencià en farmàcia i química a Barcelona i es doctorà a la Universitat de la Sorbona. Malgrat les qüestions de gènere de l'època que va viure i malgrat les guerres i persecucions, mantingué l'esperit investigador, la curiositat i el saber i fer científic fins a la mort. Centrà el treball de doctorat en els aspectes fisicoquímics del càncer i les substàncies cancerígenes. 

 

Va sintetitzar la molècula del benzopirè, que va permetre avançar en la recerca sobre el càncer als anys 30 del segle XX. La guerra civil la forçà a exiliar-se a Bogotà el 1937, on començà a desenvolupar la seva tasca docent. Quan havia d'iniciar la docència i recerca a la Universitat Nacional de Bogotà se li va diagnosticar un càncer hepàtic que acabà amb la seva vida als 36 anys. Tot i les dificultats que van tenir les dones en l'època que va viure, aconseguí entrar al món de la universitat i de la investigació. És un dels exemples de dona científica que, malgrat la seva versatilitat en el treball científic, la seva predisposició per a la investigació i la seva capacitat intel·lectual, va ser relegada a treballs secundaris i sovint perillosos als laboratoris. I malgrat ser-ne conscient, va voler seguir les seves investigacions per contribuir al desenvolupament de la ciència