Cada any, el mes d’octubre es converteix en una data clau per al moviment trans, posant el focus en el Dia de l'Acció per la Despatologització Trans. És un dia de reivindicació i de lluita, una jornada per recordar que les persones trans encara enfronten reptes profunds i injustícies que demanen acció col·lectiva. Aquesta mobilització va començar el 2007, impulsada per grups com la Guerrilla Travolaka, que juntament amb altres col·lectius trans i LGTBI+, van iniciar un camí per fer visible una demanda fonamental: posar fi a la patologització de les identitats de gènere disidents. Des de llavors, hem avançat, però la lluita continua.

L'any 2012, el moviment va prendre una nova dimensió internacional amb la creació de la Xarxa Internacional per la Despatologització Trans (STP 2012), la qual va amplificar les demandes de les persones trans arreu del món. Les nostres exigències no són complicades: volem una atenció sanitària adequada i respectuosa, sense la necessitat de passar per diagnòstics que considerin les identitats trans com a trastorns. Volem viure amb dignitat i amb els mateixos drets que qualsevol altra persona.

Avui, el context a l’estat espanyol ha canviat significativament amb l'aprovació de la Llei 4/2023, que representa un avanç important en la lluita per la igualtat. Aquesta llei garanteix l'autodeterminació de gènere sense requerir l'aprovació de tercers, tant mèdics com jurídics, i suposa un pas endavant cap a la despatologització dels cossos i les identitats trans. A Catalunya, restem a l’espera de dotar-nos d’una llei trans catalana en aquesta legislatura que reforci i blindi els drets de les persones trans* en totes les esferes i contextos de la vida d’una persona.

Aquestes lleis, tanmateix, només són efectives si es garanteix la seva aplicació real. Els drets conquistats no poden quedar-se en paper mullat o en promeses incomplertes. Exigim la seva implementació total i efectiva, i que es garanteixi que totes les administracions públiques, sense excepció, compleixin amb els seus compromisos. Això inclou la formació del personal en àmbits com la salut, la justícia, l'educació i els serveis socials, per tal d'assegurar un tracte digne i respectuós cap a les persones trans, des de la infància fins a l'edat adulta.

És crucial també que les noves legislacions es dirigeixin a problemàtiques urgents que encara no s'han resolt. Per exemple, la discriminació laboral és un dels aspectes més greus que afronta la comunitat trans. Les taxes de desocupació entre les persones trans són alarmants, i és imprescindible implementar mesures com bonificacions per a la contractació i polítiques que afavoreixin la seva inserció en el mercat laboral, amb especial atenció a les persones trans migrades, que sovint queden excloses de molts serveis.

Les dades de diferents agents socials i institucionals alerten de la discriminació estructural de la transfòbia cap a les heterogènies vivències, experiències, cossos i identitats trans i no binàries. Sense anar més lluny, l’Estat de l’LGTBI-fòbia a l’any 2023, recull que 1 de cada 4 incidències registrades estan relacionades amb la transfòbica, molt concretament dirigides cap a dones trans i persones no binàries.

Un altre aspecte clau és el reconeixement legal de les persones no binàries, un col·lectiu que encara no ha estat plenament inclòs dins del marc legal espanyol. Així mateix, les persones trans menors d’edat encara troben barreres per accedir a una transició respectuosa i digna. És urgent garantir els drets d’aquests infants i adolescents, que sovint es troben desprotegits tant a les seves llars com a les institucions educatives.

El camí cap a la despatologització total no està complet. Encara hi ha diagnòstics que perpetuen la idea que les identitats trans són una malaltia, com el concepte “d'incongruència de gènere” que segueix present en manuals mèdics de salut mental. Aquesta visió ha de ser eliminada completament. La identitat de gènere no és una malaltia, i hem de posar fi a qualsevol rastre de patologització en els sistemes de salut, tant a nivell estatal com autonòmic.

Però les lleis, per si soles, no són suficients. La lluita per la despatologització trans també és una lluita social. Sense el suport de la societat, sense una voluntat col·lectiva de construir un entorn on la diversitat de gènere sigui respectada i celebrada, les lleis quedaran buides. Com a societat, hem d'anar més enllà dels prejudicis i estereotips, i crear un espai on les persones trans puguin viure amb dignitat, sense haver de complir amb estàndards imposats per una majoria que sovint no comprèn les seves realitats.

Cal que les persones trans puguin prendre decisions sobre els seus cossos i les seves vides de manera lliure, tant en els processos mèdics, legals com socials. Les transicions són personals i diverses, i ningú no hauria de ser obligat a seguir un camí predeterminat per merèixer respecte o reconeixement. Les expressions de gènere no defineixen la nostra identitat, i és hora que aquesta realitat sigui acceptada i normalitzada.

Seguim lluitant per una societat més justa, més inclusiva, més democràtica. Per una societat on tothom pugui viure en pau, sense pressions, sense estigmes, i amb la llibertat de ser qui som. Ens mobilitzem un any més per recordar que la lluita no ha acabat, i que no descansarem fins a aconseguir la plena igualtat i dignitat per a totes les persones trans.

STOP Patologització Trans!

La lluita continua, fins que tots els drets siguin reals i efectius, per a totis!