Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

LGTBIQA+

Manifest del Dia de l'alliberament i de l'orgull LGTBI+ 2024

Elaborat per l'Observatori contra l'LGTBI-fòbia

LOGOTIPO OBSERVATORI.png

ESCUT_HORITZONTAL.png

 

MANIFEST

DIA DE L’ALLIBERAMENT I DE L’ORGULL LGTBI+

28 DE JUNY DE 2024

La matinada del 28 de juny de 1969, la policia de Nova York irrompé al bar d’Stonewall Inn amb la intenció de realitzar una batuda. Data en la qual recordar a totes aquelles que abans de nosaltres es van deixar la pell en la lluita per un món on capiguem totes. Centenars de persones, migrades, moltes d’elles llatinoamericanes, afroamericanes, trans, travestis, gais, marginades socials, treballadores sexuals, sense llar, entre d’altres, s’enfrontaren a la policia que acabà replegant-se, incapaç de contenir la resposta irada i espontània de la gent. 

Les violències al col·lectiu LGTBIQ+ continuen sent presents en diferents àmbits de la vida social, així ho recullen els successius informes de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia. Des de principi d’any són 112 les situacions registrades i que en tenim constància. Darrere d’aquestes dades hi ha històries, narratives i trajectòries que no podem deixar enrere.

En els darrers temps i amb el context sociopolític actual, on la dreta i l’extrema dreta guanya terreny mediàtic, cultural, social i polític, els discursos d’odi s’han eixamplat i han generat legitimitat per exercir pràctiques discriminatòries, per distribuir falsedats i mentides i per deshumanitzar-nos. Els drets no es debaten, s’exerceixen!

Amb aquesta preocupació col·lectiva, hem de ser artífex que la resposta a l’odi i el feixisme ha de ser col·lectiva, hem de construir espais amables amb una mirada social cap a la transformació dels contextos en què succeeixen les discriminacions que són en tots els àmbits de la vida quotidiana, com l’educació, la sanitat, la justícia, els mitjans de comunicació, l’àmbit laboral... Sabem que l’LGTBI-fòbia troba totes les escletxes possibles per fer-se notar, des d’agressions verbals, físiques, tractes inadequats, amenaces, invisibilitat de les nostres experiències i realitats, discursos d’odi... Aturem-les!   

Tenim un repte damunt la taula i és continuar ferms amb els nostres compromisos i la nostra feina incansable des de diferents arestes, activistes, professionals i institucionals en què posem els nostres esforços per denunciar les diferents xacres socials que patim i que ens oprimeixen com a societat: l’LGTBI-fòbia, el masclisme, el racisme i la xenofòbia, el capacitisme, entre altres sistemes que perjudiquen tantes vides, merescudes de ser viscudes amb dignitat. És cabdal fer un ús conscient i correcte de la perspectiva interseccional a l’hora d’abordar polítiques públiques de prevenció, detecció i intervenció.

Volem visibilitzar que l'orgull continua sent un moment de lluita, una data per a sortir al carrer no sols a celebrar sinó a denunciar que les discriminacions cap al nostre col·lectiu continuen estant massa presents en la nostra quotidianitat. Volem cridar, que per molt que es “tenyeixi d'arc de Sant Martí” durant aquesta setmana l’orgull és cada dia, l’orgull és sempre!

Volem posar l'accent que la lluita de l’alliberament sexual i de gènere ha estat i ha de caminar juntament amb les reivindicacions dels moviments feministes, antiracistes, entre d’altres, perquè som una mateixa lluita per la dignitat humana. Les reivindicacions han de ser transfeministes i antifeixistes. Necessitem un orgull que qüestioni la utilització dels drets, les diversitats i opressions del col·lectiu com una rentada de cara de les polítiques neoliberals.

No podem oblidar a totes les persones que han estat vulnerades i per descomptat realitzar un record a totes les activistes que ens han deixat i que han donat la seva vida per la conscienciació, visibilitat i transformació social i que en moltes ocasions, han patit la patologització o la criminalització, fent especial menció a la Silvia Reyes, activista trans infatigable que ens va deixar el passat mes de maig.

Finalment, hissem la nostra ploma orgullosa perquè l'Orgull ha tornat als carrers, prenent les places, els pobles i les ciutats que són de tota la ciutadania i no sols d'uns pocs. Alcem la nostra ploma orgullosa enfront dels que s'apropien de les banderes i els símbols i dels que neguen els drets humans i treballem per a una societat més digna, justa i igualitària. Ja ens hem demostrat com a ciutadania la nostra capacitat d’organització col·lectiva i de denúncia social i hem de continuar, no ens podem aturar.

En definitiva, un Orgull que aturi l’odi, un Orgull per a totis!

Ripollet, 28 de juny de 2024