Tomás Caballero Vico
Nascut el 1897 a Castillejar, Granada. Emigrà a Catalunya amb els seus germans als vols de la dècada dels 20 del segle passat. Va treballar a la Uralita on va conèixer el moviment obrer anarquista gràcies també a la seva família. Després dela Guerra Civil el seu domicili fou registrat, com tants d'altres, acusats de sostracció de béns i la seva dona, Adoración Teruel Alonso, vexada, va ser obligada per la falange de Ripollet a tallar-se els cabells al zero i a realitzar tasques de neteja. El Tomàs va patir l'exili elmateix dia que les tropes franquistes ocupaven la vila, alertat de les represàlies que el franquisme duia a terme a mesura que avançava. Arribà a França, on va passar el periple dels camps de confinament francesos a la Catalunya Nord. El 25 de gener de 1941, va ser detingut per la Gestapo i deportat pels nazis a Mauthausen. D'allà va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, fins a la seva mort el 14 de setembre de 1941.

Llamborda Stolpersteine al carrer de la Sagrera, 5.

Sotero López Tello
Nascut a Benamaurel (Granada) l'any 1909, va arribar a Ripollet abans de la guerra civil i també va patir l'exili per la frontera dels Pirineus. Va ser deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941, amb el mateix grup del també ripolletenc Juan Montesinos Uribe, compost de 1506 persones, procedent de l'Stalag, el camp de presoners, a prop de Hannover. Va ser detingut per la Gestapo de Lüneburg. A Mauthausen és el número 6404 i la seva mort el 10 de febrer de 1942 es situa al Castell de Hartheim, prop de Linz (Àustria), un centre d'experimentació amb cossos humans i d'extermini. És un dels dos assassinats coneguts mitjançant el gas.

Llamborda Stolpersteine al carrer del Calvari, 58.

Josep Datzira Casamitjana
Pagès nascut a Ripollet el 12 de febrer de 1912, va ser deportat a Mauthausen el 3 d'abril de 1941, procedent de l'Stalag de Trier, prop de la frontera amb Luxemburg, amb un grup compost de 358 persones. Havia estat detingut pel grup de la Gestapo de Trier i constava amb el núm. 5762. Va ser deportat a Mauthausen amb el número 3916 i el seu nom figura en un suposat trasllat sanitari el 30 de gener de 1942 amb sis persones més. Als deportats els informaven del seu trasllat a un hospital, però de fet eren duts a gasejar en una mena d'ambulància. És l'altre dels dos ripolletencs coneguts que van ser gasejats el 2 de febrer de 1942.

Llamborda Stolpersteine al carrer Nou, 15.
Juan Montesinos Uribe
Nascut a Huercalovera, Almeria, el 1908. Emigrà amb la seva família, tal com ho van fer milers de persones, en l'anomenada "emigració dels murcianos", cercant una feina a la Catalunya del 1929 per superar les penúries econòmiques. Es va instal·lar a Ripollet, on va exercir de barber i també a Cerdanyola. Amb l'obligatorietat de la República a afiliar-se i el fet que la majoria de paisanos com ell pertanyien a les classes treballadores, es va sindicar a la CNT. Un cop iniciada la guerra, va ser cridat a files, retornant a Ripollet un cop la desfeta del front de Catalunya. Va emprendre el camí de l'exili, davant els precs de la seva família per les represàlies dutes a terme per les tropes franquistes a mesura que anaven avançant, partint del seu últim domicili, al carrer del General Prim. A França se li perd la pista i temps després la seva família rep una nota en part escrita per ell i en part per una altra persona, que estava en un camp de presoners, on demanava que no li responguessin. També va formar del 77è batalló de treballadors, una companyia francesa destinada a reforçar les línies de defensa. Va ser deportat a Mauthausen amb un contingent de 1506 persones, entre ells un altre ripolletenc, en Sotero Lopez Tello el 27 de setembre de 1941. A Mauthausen era el núm. 6052, d'on va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, on va morir el 19 de desembre de 1941.

Llamborda Stolpersteine al carrer del General Prim, 3.

Pau Pallàs Alsina
Nascut a Ripollet el 1907. Els Pallàs Alsina residiren a la vila fins que al pare li van oferir la sagristia de l'església de Santiga, fet que va provocar el trasllat de la família. Després van acabar residint a Sabadell en trobar feina a les fàbriques del tèxtil. Va ser cridat a files per defensar la República tres mesos abans de l'acabament de la guerra. Exiliat als camps francesos, va ser deportat al camp nazi de Mauthausen el 6 d'agost de 1940, amb un grup de 392 persones, detingut per la Gestapo de Munich. El 24 de gener de 1941, va ser traslladat a Gusen amb el número 5938. En aquest camp hi va morir tres mesos després, l'11 d'abril de 1941, sense que la seva família en tingués coneixement.

Llamborda Stolpersteine a l'avinguda de Barberà, 343 (Sabadell)